Els ‘oblidats’ dels ERTO

Un escut social, un instrument jurídic o laboral per a salvar els treballadors i els empresaris. Aquestes van ser algunes de les expressions amb les quals es va presentar la mesura del Govern espanyol que autoritzava les empreses a presentar Expedients de Regulació de l'Ocupació Temporals (ERTO) per a combatre l'impacte econòmic i garantir la protecció per desocupació arran de la Covid-19. La realitat ha evidenciat les esquerdes d'aquest mecanisme. L'allau de sol·licituds ha provocat que milers de treballadors catalans encara no hagin cobrat les ajudes.

"S'han omplert la boca que oferien ajudes que en molts casos mai arriben per motius com errors de l'administració a l'hora d'introduir les dades o pel col·lapse de les peticions". Així explica la seva situació Gloria Sánchez Casero, que treballa en una empresa d'arts gràfiques de Vilassar de Mar (Maresme). Sánchez porta des de l'11 de maig en un ERTO que finalitza el 31 de juliol. Des de la declaració de l'estat d'alarma fins que l'empresa va presentar l'expedient, alternava el teletreball amb la presencialitat.

"S'han omplert la boca que oferien ajudes que en molts casos mai arriben per motius com errors de l'administració a l'hora d'introduir les dades"

Després de l'inici de la fase de la desescalada, la direcció de la companyia va aixecar l'ERTO i Sánchez va anar augmentant la seva jornada laboral. Inicialment feia un 40% i ara fa un 60%. Aquesta decisió l'ha salvat perquè encara no ha cobrat res dels diners de l'expedient. "A través del gestor, els cinc empleats hem comprovat que l'ERTO està autoritzat i aprovat, però en l'expedient no hi ha els nostres noms, motiu pel qual no cobrem. Ens comenten que amb l'acumulació de casos, potser veurem alguna cosa a l'octubre", lamenta.

Sense ingressos durant dos mesos i mig

Xavier Qui es va quedar sense nòmina ni escut social durant dos mesos i mig. Qui, que treballa en el departament de màrqueting d'una empresa del sector ambiental de Balaguer (la Noguera), es va veure afectat per un ERTO des del 18 de març. Fins el maig no va tornar a la feina en la modalitat de mitja jornada. El pagament de l'expedient de regulació no el va rebre fins a principis de juliol. "No vaig cobrar res durant més de dos mesos i havia d'afrontar igualment els pagaments del pis i les despeses d'alimentació. Per sort, vaig poder utilitzar uns petits estalvis que tenia".

Ara, Qui viu en la incertesa de saber si durant el mes d'agost cobrarà l'ERTO per la mitja jornada de juliol. "Al final, l'import és un 70% de la meitat del sou, però tampoc tinc clar si el rebré". A la seva situació s'uneix ara la incògnita de com evolucionarà el confinament de les comarques del Segrià i la Noguera. Qui viu a la capital i es desplaça diàriament a Balaguer. "El meu temor és que hagi de tornar a l'ERTO de jornada completa perquè treballo en un sector que no es considera essencial".

"No vaig cobrar res durant més de dos mesos i havia d'afrontar igualment els pagaments del pis i les despeses d'alimentació"

Els casos de Gloria Sánchez i de Xavier Qui formen part del 47% de treballadors que, encara que de manera parcial, han aconseguit sortir de l'ERTO. A Catalunya, més de la meitat encara hi estan immersos. En total, segons els càlculs aproximats dels sindicats, encara hi ha 382.000 persones en aquesta situació. Fins al passat 6 de juliol no van obrir presencialment les oficines del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), l'organisme encarregat de gestionar les prestacions. Durant aquest temps, els ciutadans han denunciat el col·lapse de l'atenció telefònica i el silenci en les comunicacions electròniques. Les xifres que manegen UGT i CCOO, provisionals i estimades perquè el Ministeri de Treball no els les ha proporcionat, situen en 30.000 els treballadors catalans que no han percebut res de l'expedient de regulació d'ocupació.

Retards en un 70% de les empreses

En una enquesta feta per la patronal Pimec per a valorar l'impacte de la Covid-19, l'entitat ha detectat que un 70% de les companyies admet retards dels seus empleats per a cobrar del SEPE. El gerent de l'àrea institucional de Pimec, Àngel Hermosilla, lamenta que "hagin hagut de ser les empreses les que avancessin els pagaments". Encara que considera que els ERTO són una eina útil, precisa que les tramitacions i les resolucions haurien de ser més àgils i efectives perquè els treballadors percebin les prestacions.

Malgrat la insistència dels sindicats davant les múltiples incidències que han tingut, ni el SEPE ni el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que tramita la demanda d'ocupació, són capaces de concretar la xifra d'afectats. La responsable de Política Sindical d'UGT Catalunya, Núria Gilgado, recorda que "hi ha treballadors que no han cobrat, alguns que han percebut quantitats errònies i altres que han rebut la prestació quan no haurien hagut de fer-ho. Aquests casos porten a una situació d'angoixa i preocupació". Com a exemple, la dirigent sindical indica que "un expedient es pot rebutjar perquè s'ha enviat en PDF, quan s'hauria de presentar en Excel".

Els sindicats denuncien que hi ha empreses que utilitzen els ERTO de manera fraudulenta i demanen la intervenció de la Inspecció de Treball

Gilgado denuncia que algunes empreses aprofiten que els ERTO s'han ampliat fins al 30 de setembre per a obligar els seus empleats a treballar a jornada completa, estalviant-se una part important de les cotitzacions socials. "És una actuació fraudulenta en la qual hauria d'intervenir Inspecció de Treball". Encara que els ERTO han permès salvar llocs de treball, Gilgado recorda que durant la crisi de la Covid-19 se n'han destruït 134.000 a Catalunya, la qual cosa "ens deixa una fotografia d'un mercat laboral precari i volàtil que no és capaç de resistir una crisi". La petició d'UGT és que l'administració revisi de manera exhaustiva els ERTO de força major per a analitzar la seva pertinència.

Els ERTO com a excusa

Aquests elements de frau també els ha detectat CCOO Catalunya. La secretària d'Acció Sindical, Cristina Torre, reclama que "la Inspecció de Treball actuï perquè en la reincorporació de l'activitat hem comprovat que existeixen empreses que contracten signatures de serveis o amplien plantilles". Torre demana recuperar la figura administrativa de supervisió dels ERTO, ja que molts dels que es van presentar amb la justificació de força major, realment eren una simple caiguda de la producció. "Hi ha companyies del sector sanitari a les quals els va baixar la demanda, però com que no es va establir un control estricte, se'ls va autoritzar l'expedient tot i pertànyer a un sector essencial". Així, les empreses es van aprofitar de les exoneracions a les quotes de la Seguretat Social.

L'objectiu de CCOO és que els ERTO que s'aprovin a partir d'ara ho siguin per causes productives, de manera que l'Administració faciliti la transició cap als ERO tradicionals, vinculats als motius organitzatius. En aquest context, Torre planteja la necessitat de "recuperar la vigilància administrativa per a evitar abusos". Durant la durada de l'expedient, el treballador no cobra les pagues extres ni gaudeix de les vacances ni altres complements salarials. Igual que en la prestació per desocupació, a partir del sisè mes, el pagament es redueix del 70% al 50% del salari brut.

L'economista Albert Recio avisa que "d'aquí dos anys, la UE voldrà cobrar la factura" de l'increment del deute

La figura dels ERTO, que garanteix la protecció dels treballadors que perden la seva ocupació de manera temporal, suposa un increment del dèficit públic en un escenari de major despesa i caiguda dels ingressos fiscals. Una vegada se superi la fase de crisi laboral per la pandèmia del coronavirus, el plantejament passa per augmentar els impostos. Aquesta és la recepta del professor honorari d'Economia del Treball de la UAB, Albert Recio. "Estem en un moment keynesià de jubileu del deute, en el qual fins i tot el Banc d'Espanya aconsella garantir les rendes mínimes, però d'aquí dos anys, la Unió Europea voldrà cobrar la factura".

Recio demana que per a afrontar la situació s'implantin impostos ecològics que penalitzin les emissions o d'altres que gravin de manera progressiva les rendes, l'IBI o la compra de productes de luxe. Mentre es concreta l'acord sobre els fons de reconstrucció comunitaris, la incògnita és saber fins quan l'Administració haurà de o podrà mantenir l'escut social dels ERTO en sectors com el turisme, que trigaran a recuperar-se laboralment de l'impacte de la Covid-19.