Els municipis amb rendes baixes tenen gairebé un 40% més de bars amb màquines escurabutxaques

Catalunya tenia una mica més de 28.000 màquines escurabutxaques instal·lades en establiments d'hostaleria, segons dades de 2024 del Departament d'Economia i Finances. L'oferta segueix per sota d'abans de la pandèmia i van baixant els establiments on se'n poden trobar, però, així i tot, hi ha encara un terç dels bars i restaurants del país amb almenys una d'aquestes màquines. I als municipis amb rendes per sota de la mitjana l'oferta és un 40% superior a la dels municipis de més de 1.000 habitants més benestants.

El metge psiquiatre especialista en addiccions Josep Maria Fàbregas corrobora que la situació econòmica de la persona "influeix molt en l'addicció" a les màquines, i lamenta la manca de "restriccions" ni controls en l'hostaleria. "Les màquines escurabutxaques són la tempesta perfecta" per a les persones amb problemes d'addicció al joc, afirma Fàbregas.

El psiquiatre recorda que, sovint, darrere del joc problemàtic hi ha situacions de conducta impulsiva i incapacitat de dominar els estímuls i el desig. Per això lamenta que l'accés lliure en locals de restauració "és molt potent, sense restricció ni control" i que per això "les recaigudes són molt altes" entre les persones amb problemes d'addicció.

28.150 màquines instal·lades en 15.502 establiments

Les dades obtingudes per l'ACN a través d'una sol·licitud d'informació pública al Departament d'Economia i Finances xifren en 15.502 els bars i restaurants amb màquines escurabutxaques l'any 2024, que són el 33,6% dels establiments amb llicència per tenir-ne.

Per tant, es pot jugar a jocs d'atzar amb premi limitat en un de cada tres d'aquests locals de restauració de Catalunya. Un percentatge elevat que, tanmateix, fa 10 anys ho era molt més: es podia jugar en un 44% dels establiments, és a dir, en 19.042 locals.

Segons l'Associació Nacional d'Empresaris de Màquines Recreatives de Catalunya (Andemar), la reducció de locals i de màquines respon a una progressiva transformació del sector de la restauració, és a dir, a la proliferació d'establiments especialitzats (cafeteries, vinoteques, exemplifica) en detriment dels "bars de barri", aquells on més habitualment s'instal·len aquest tipus de dispositius.

I això que, com recorda el president de l'entitat, Carlos Duelo, les màquines segueixen sent “una peça important dins de l'economia d'aquests establiments. "Si no és el salari d'un cambrer, almenys cobreix moltes de les despeses que ha de cobrir l'establiment", estima el portaveu.

Tant Duelo com Fàbregas apunten també a l'auge del joc en línia, tant entre els joves com en altres capes de la societat, per ajudar a entendre el lleuger retrocés del joc presencial en locals de restauració.

Dos de cada tres municipis catalans tenen algun establiment amb almenys una màquina escurabutxaques. Això són 600 municipis, de totes dimensions i repartits per tota la geografia catalana. Ara bé, una de les evidències que mostren les dades analitzades per l'ACN és la correlació entre ràtio d'establiments amb màquines escurabutxaques i la renda per càpita dels municipis.

De forma general, en aquells municipis de més de 1.000 habitants amb una renda bruta superior, hi ha menys proporció de bars i restaurants amb aquesta oferta de joc, i viceversa. De fet, en conjunt, els municipis de més de 1.000 habitants amb rendes per sota de la mitjana de Catalunya (19.140 euros amb dades del 2022), tenen 21,5 bars amb màquines escurabutxaques per cada 10.000 habitants, mentre que la ràtio en municipis situats per sobre de la mitjana d'ingressos baixa fins a 15 establiments, un 40% menys.

El doctor Fàbregas corrobora que la situació econòmica de la persona "influeix molt" en el cas de l'addicció a les màquines escurabutxaques, “perquè el premi pesa”. El fet que el premi sigui immediat i que sigui proporcionalment alt explica que en unes zones més desfavorides la possibilitat de crear aquesta relació (entre ingressos baixos i més oferta de joc) sigui molt més alta”, argumenta.

La prevalença del joc en màquines d'atzar (no només en bars) a Espanya de les persones de 15 i 64 anys que han jugat els últims 12 mesos l'any 2024 és d'un 3,6% (el 7,2% en línia) de la societat, segons el darrer informe sobre trastorns comportamentals del Ministeri de Sanitat. Entre els que juguen, el joc problemàtic i/o addictiu n'afecta un de cada cinc (un 22%), segons el mateix estudi.