Els metges en vaga: "Els companys han dit prou i això no té aturador"

Prop de 2.000 facultatius s'han concentrat a les portes del Departament de Salut en el marc de la jornada de vaga convocada aquest divendres pel sindicat Metges de Catalunya, una mobilització que estan seguint el 9% dels professionals segons la Generalitat i el 58% segons el sindicat. L'organització ho considera "un bon seguiment tenint en compte les dates", i recorda que aquesta és "només" la primera d'una sèrie de mobilitzacions per aconseguir "condicions dignes" pel col·lectiu.   

Entre les principals reivindicacions, reduir les càrregues de treball i eliminar les guàrdies de 24 hores dels facultatius. El secretari general del sindicat, Xavier Lleonard, ha lamentat que en aquests moments no hi ha interlocució amb l'administració . En acabar la concentració, bona part dels manifestants han sortit del recinte de la Maternitat, on es troba el Departament de Salut, i han tallat la travessera de les Corts durant una mitja hora.

La convocatòria de vaga reclama que es doti el personal mèdic d'un conveni propi a Catalunya, aprofitant una aturada del col·lectiu a escala estatal contra la reforma de l'Estatut marc. Es dirigeix, en concret, al personal adjunt i en formació (residents) de metges, farmacèutics, psicòlegs, biòlegs, odontòlegs, ràdio físics, químics i bioquímics.

El sindicat defensa -entre altres- que els metges han de mantenir una classificació professional i retributiva diferenciada dels altres grups d'acord amb la seva formació, que requereix sis anys d'estudis universitaris i entre quatre i cinc d'especialització, i amb la responsabilitat dins el sistema sanitari.

"Condicions de semiesclavatge"  

Xavier Lleonard, ha parlat a les portes de la conselleria i ha dit que "la solució" al conflicte "passa per deixar de tenir metges i facultatius d'aquest país en condicions de semiesclavatge, amb jornades setmanals de 48 hores com no ho fa cap altre col·lectiu de treballadors, deixar les guàrdies de 24 hores pel risc pel personal i també per la ciutadania, i dotar la professió mèdica d'unes condicions que facin factible poder treballar i donar assistència de la forma que volem donar-li a la ciutadania, amb la màxima qualitat".

 "Això no té aturador fins que s'arribi a una solució que ho desencalli"  

El portaveu ha assegurat que a hores d'ara no tenen "resposta ni interlocució" per part del Departament, malgrat que existeix una taula de diàleg on es va comunicar la convocatòria de vaga, "però sense resposta". En aquest sentit, ha avisat: "Els companys han dit prou i, per tant, això no té aturador fins que s'arribi a una solució que ho desencalli".

Entre els concentrats, diversos metges han exposat a l'ACN com és el seu dia a dia, i quines són les principals mancances i greuges laborals que afronten. Margarida, facultativa a l'atenció primària, ha exposat que "el problema és la càrrega de treball", cada vegada amb més pacients al càrrec del mateix nombre de professionals.

"A la gent se li ven que tindrà una sanitat amb condicions, i això no és veritat, no perquè no vulguem, sinó perquè no tenim ni els mitjans ni, moltes vegades, la força". La metge diu que d'ençà del 2018, "quan hi havia unes condicions més adequades", s'ha retrocedit, sobretot un cop acabada la pandèmia. "Tot el que s'havia aconseguit abans quant a drets, de forma pactada, després no sabem on ha quedat".

Gisela Foralleras diu que els agrada la feina, però no la poden fer bé. "La pressió assistencial que tenim no ho permet, anem cansats i donem tot el que podem: a més no tenim massa reconeixement", lamenta. Sònia Villar, metge en un entorn rural, diu que en el seu dia a dia es troba amb situacions "molt greus" des del punt de vista assistencial. Una sèrie de situacions que van empitjorant, diu, entre les quals cita llistes d'espera que es van fent més i més llargues, pacients amb càncer de pròstata sense operar ni tractament durant sis mesos, pacients laboralment actius que estan de baixa per una operació pendent, etc.