Els lletrats del Congrés obvien el criteri de la Fiscalia i rebutgen investigar l'emèrit per la seva inviolabilitat "absoluta"

Els lletrats del Congrés dels Diputats han facilitat aquest dilluns que PSOE, PP i Vox votin en contra d'obrir una comissió d'investigació parlamentària sobre les "presumptes il·legalitats" del rei emèrit, Joan Carles de Borbó.

Obviant el criteri de la Fiscalia del Tribunal Suprem, que dilluns passat va assumir la recerca al pare del cap de l'Estat -per aclarir la seva implicació en el cobrament de 80 milions d'euros com a suposada comissió per l'adjudicació de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles -, els serveis jurídics de la Cambra Baixa recomanen a la Mesa que no tramiti la creació d'aquesta comissió.

Segons els lletrats "les prerrogatives d'inviolabilitat i no subjecció a responsabilitat" són "absolutes" i tenen "efectes jurídics permanents"

Els informes dels serveis jurídics no són vinculants, però, donat l'equilibri de forces en l'òrgan de govern de la cambra, la posició dels lletrats reforçarà a tots els seus integrants -menys als tres d'Unides Podem, previsiblement- per votar en contra, impedint per tant la seva constitució. Les peticions arriben a la Mesa del Congrés aquest dimarts.

La Fiscalia del Suprem investiga les activitats de Joan Carles de Borbó una vegada va abdicar, en entendre que va ser llavors quan va deixar d'estar protegit per la prerrogativa de la inviolabilitat reial, recollida en l'article 56.3 de la Constitució. De les dues peticions de creació de comissió registrades, la segona, impulsada per Unides Podem i les forces que van avalar la primera, delimita clarament que tota recerca al pare del cap de l'Estat estaria necessàriament delimitada al període posterior a la seva abdicació, quan, segons Fiscalia, va deixar de ser inviolable.

No obstant això, els serveis jurídics de la cambra sostenen ara que "les prerrogatives d'inviolabilitat i no subjecció a responsabilitat" són "absolutes, abasten la totalitat del període en què s'exerceix la Prefectura de l'Estat i tenen efectes jurídics permanents".

Qualsevol fet que concerneixi Joan Carles de Borbó durant el seu regnat apareix expressament vedat en aquesta petició de recerca parlamentària, però els lletrats insisteixen: encara que les activitats del rei "hagin pogut tenir projecció en una etapa posterior, es corresponen sense solució de continuïtat, amb el període de temps en el qual Sa Majestat Don Joan Carles I era el Cap de l'Estat".

"Cal entendre que pretendre una recerca sobre les mateixes vindria a buidar de contingut les prerrogatives constitucionals del Cap de l'Estat, que despleguen els seus efectes de manera permanent", resa el text. De fet, el mateix informe dels lletrats reconeix que el text plantejat per més de 70 diputats delimita la recerca "a fets esdevinguts amb posterioritat a l'abdicació de Joan Carles de Borbó". També titlla de "genèric i abstracte" el plantejament inicial de creació d'aquesta comissió.

El criteri de la Fiscalia "té un simple caràcter intern"

En paral·lel a l'actuació del Ministeri Públic, la Fiscalia de Suïssa també investiga les finances de l'emèrit, que mai abans havien estat objecte d'estudi a Espanya. No obstant això, els lletrats raonen que el fet que la Fiscalia del Suprem hagi pres la decisió -"de naturalesa preprocessal"- d'investigar, "té un simple caràcter intern d'ordenació del treball, però no implica cap pronunciament sobre el fons o la forma de l'assumpte, ni del Ministeri Fiscal ni, menys encara, de cap òrgan jurisdiccional".

Per tot això, els serveis jurídics del Congrés entenen que la decisió de la Fiscalia no "modifica" la situació de l'emèrit quant a les possibilitats que pugui ser objecte d'una recerca parlamentari. Però, a més, esgrimeixen que si "en un futur" es modifica la situació de l'emèrit sobre la base d'una decisió del Suprem, això "no hauria de tenir de manera necessària una repercussió directa i automàtica en la qualificació que hagi de fer la Mesa sobre la sol·licitud de creació d'una comissió de recerca d'aquesta naturalesa".

Les actuacions de la Fiscalia del Tribunal Suprem se centren en "delimitar o descartar" si s'han produït fets susceptibles de tenir rellevància penal després de l'abdicació de Joan Carles I en el seu fill, al juny de 2014. Que el Suprem obri la porta a investigar fets que van tenir lloc en un període concret de la vida del monarca (el posterior a la seva abdicació) va encoratjar la possibilitat que el criteri de la Fiscalia pogués extrapolar-se al Congrés, un supòsit que no comparteixen els serveis jurídics de la Cambra.

És la tercera vegada en la legislatura (iniciada el 3 de desembre) que es rebutja l'obertura d'una comissió de recerca que inclogui les finances del rei emèrit. Des de la primera proposta fins a l'última, els grups que han buscat indagar en aquesta qüestió han tractat de delimitar les perquisicions parlamentàries per a sortejar el rebuig dels serveis jurídics del Congrés.

De produir-se el rebuig de la Mesa, seria la tercera vegada en aquesta legislatura que l'òrgan de govern del Congrés tanca la porta a investigar a Joan Carles I

La diferenciació entre períodes de "inviolabilitat" i períodes en els quals Joan Carles I no gaudiria d'aquesta prerrogativa constitucional és fruit d'aquestes "delimitacions" que els grups han anat delimitant en cada proposta. En aquest sentit, alguns experts jurídics del Congrés entenien que no sols es podrien investigar fets que van tenir lloc després de l'abdicació, sinó també aquells fets l'origen dels quals se situés en el període en el qual Joan Carles de Borbó era rei, però que tinguessin efectes en períodes posteriors a l'abdicació.

Els lletrats de la Cambra tanquen aquesta possibilitat i donen prioritat al 'origen' del fet i no als seus possibles efectes posteriors: si va tenir inici en el període anterior a l'abdicació, encara que tinguin "projecció" en una etapa posterior, "es remuntarien al període de temps en el qual era el cap de l'Estat i porten causa del mateix fet de l'ocupació d'aquesta Prefectura per aquell".