Els jutges poden demorar l'amnistia anys però els casos amnistiats seran ferms encara que hi hagi inconstitucionalitat

La llei d'amnistia va superar aquest dimecres passat un nou obstacle de la seva tramitació parlamentària amb el rebuig al Congrés dels Diputats -encara que físicament la votació es va realitzar al Senat per obres a l'hemicicle de la Cambra Baixa- a les esmenes a la totalitat. Els vots de tots els grups de l'anomenada majoria de la investidura –PSOE, Sumar, Podem, ERC, Junts, EH Bildu, PNB i BNG–, excepte Coalició Canària, van fer pinya per tombar les esmenes de les dretes del PP i Vox.

La llei entra així al debat d'esmenes parcials en comissió, però es preveuen pocs canvis més enllà d'algun retoc tècnic que planteja Esquerra. I finalment podria ser aprovada al ple del Congrés el 30 de gener per passar al Senat, on la majoria absoluta del PP demorarà la tramitació uns dos mesos, fins a tornar la llei al Congrés on seria aprovada definitivament -si res no es torça en aquest temps- a principis d'abril.

El tràmit parlamentari sembla força clar i pautat i situa l'entrada en vigor de la llei d'amnistia durant la primera quinzena del mes d'abril

El tràmit parlamentari sembla doncs força clar i pautat i fonts de la direcció de Junts i ERC coincideixen a situar l'entrada en vigor de la llei durant la primera quinzena del mes d'abril. Però ja s'ha començat a obrir el debat, i els comptes al calendari, sobre quina serà l'aplicació efectiva de la llei d'amnistia un cop aprovada. I els juristes apunten dues vies que dependran de cada jutge: que alguns magistrats apliquin l'amnistia directament -la llei indica que hi ha dos mesos de tremini des de l'entrada en vigor- a alguns dels encausats. O que plantegin preguntes prejudicials als tribunals europeus sobre dubtes respecte al dret comunitari entorn de la llei, concretament al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), o qüestions d'inconstitucionalitat al TC –hi ha la possibilitat que els jutges ordinaris també se sumin a les iniciatives d'aquest tipus de tribunals superiors, com ara el Tribunal Suprem-.

Amnistiats fins i tot si hi ha inconstitucionalitat

I les conseqüències són extremadament diferents segons apunten alguns juristes. En el primer cas, en què el jutge decideixi aplicar l'amnistia, no només els efectes serien immediats i les causes judicials quedarien sense efectes –sentenciades o no–, sinó que una vegada amnistiats pel tribunal en qüestió la causa quedaria extingida sense possibilitat de revisió fins i tot si finalment el Tribunal Constitucional declara inconstitucional la llei d'amnistia. En el segon cas, si el jutge decideix apel·lar a les instàncies europees i al TC, les causes judicials en qüestió quedarien paralitzades en espera de resposta i el procés podria arribar a durar fins i tot alguns anys, encara que és difícil predir un termini exacte.

Les causes més probables de ser amnistiades automàticament seran persones anònimes jutjades en tribunals ordinaris

És a dir, que les centenars de persones encausades (1.432 segons comptabilitza Òmnium) es dividirien en dos grups. Els que potser seran amnistiats immediatament quan entri en vigor la llei d'amnistia a principis d'abril i els que hauran d'esperar la resolució dels recursos judicials al llarg de mesos o probablement anys. Amb tota seguretat, les causes més probables de ser amnistiades automàticament seran persones anònimes jutjades en tribunals ordinaris per causes relacionades amb el referèndum o les protestes posteriors.

Les més improbables de ser amnistiades automàticament seran les jutjades per tribunals superiors com el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on es jutgen majoritàriament dirigents dels partits independentistes i alts càrrecs del Govern. Ja que aquests tribunals, amb tota seguretat plantejaran preguntes prejudicials als tribunals europeus i de qüestió d'inconstitucionalitat al TC.

"La qüestió d'inconstitucionalitat només pot ser promoguda, d'ofici o a instància de part, per jutges i tribunals"

Segons la informació que facilita el Tribunal Constitucional sobre aquest tema, "la qüestió d'inconstitucionalitat només pot ser promoguda, d'ofici o a instància de part, per jutges i tribunals i ho han de fer quan considerin que una norma amb rang de llei aplicable al procés del que coneixen i de la validesa del qual depengui la decisió que hi hagin d'adoptar pugui ser contrària a la Constitució". El TC afegeix que "les sentències recaigudes en aquest tipus de procediments tenen valor de cosa jutjada, vinculen tots els poders públics i produeixen efectes generals des de la data de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat".

Possible cascada de jutges amb recursos

Tot i així, és difícil saber quantes persones poden ser amnistiades automàticament a partir de principis d'abril pels tribunals. Dependrà de cada jutge, ja que hi ha la possibilitat que alguns se sumin a les actuacions de tribunals superiors com el Suprem, segons expliquen fonts jurídiques de la defensa d'alguns encausats.

Asens: "Pot passar que hi hagi un efecte dòmino i que en el moment que el Suprem plantegi dubtes hi hagi una gran majoria de jutges que se sumin i també suspenguin l'aplicació de l'amnistia en els seus casos"

De fet, el jurista Jaume Asens, un dels negociadors de la llei d'amnistia en tràmit, admet que hi ha l'opció que hi hagi una allau de jutges que paralitzin l'aplicació de l'amnistia: "Pot passar que hi hagi un efecte dòmino i que en el moment que el Suprem plantegi dubtes hi hagi una gran majoria de jutges que se sumin i també suspenguin l'aplicació de l'amnistia en els seus casos".

També ho adverteix Marta Vilaret, responsable de les qüestions judicials d'Esquerra "hi ha una sèrie de tribunals que hauran d'aplicar la llei i no en tenen ganes i faran tot el possible per posposar o dificultar l'aplicació de la llei". Tot i que Vilaret també recorda que hi ha tribunals que han ajornat les causes judicials en procés a l'espera de l'entrada en vigor i d'altres que no.

Mesos o anys de possible espera

En qualsevol cas, quant de temps hauran d'esperar els encausats en què el tribunal plantegi recursos? Els experts indiquen que en el cas de la resposta a les preguntes prejudicials que puguin plantejar els jutges als tribunals europeus "el període seria d'entre 6 i 8 mesos". En el cas de la qüestió d'inconstitucionalitat -recurs que planteja un tribunal perquè el TC dictamini la constitucionalitat d'una norma que s'ha d'aplicar judicialment- entraríem en un forat negre temporal.

Per exemple, respecte a les sentències, a l'article 34 de la llei que regula el TC, s'estableix que una vegada admesa a tràmit la demanda, el tribunal donarà un termini de quinze dies a les parts per a la personació i formulació d'al·legacions i que una vegada transcorregut aquest temps, "dictarà sentència" en el termini de "deu dies, llevat que, mitjançant una resolució motivada, el mateix tribunal consideri necessari un termini més ampli que, en cap cas, podrà excedir de trenta dies". Però a la realitat, el temps habitual és molt superior. En el cas del recurs contra l'Estatut va ser de quatre anys i en altres lleis fins i tot més llarg. Els experts consultats s'inclinen, en el cas de la qüestió d'inconstitucionalitat sobre la llei d'amnistia que puguin plantejar els jutges, per un període d'entre sis mesos -com a opció més optimista- i dos anys, temps que caldria sumar als entre sis i vuit mesos dels recursos europeus.

La derivada següent seria plantejar-se què és el que passa amb els encausats durant aquest llarg període de deliberació. El procés queda paralitzat en espera de la resposta del TJUE o del TC. En els casos ja sentenciats es mantindria la pena en espera de la resolució dels recursos per veure si es pot aplicar l'amnistia. Això, per exemple, impediria que Oriol Junqueras es pugui presentar a les eleccions perquè continuaria inhabilitat en espera de veure si finalment és amnistiat o no.

Incert i perillós retorn per a Puigdemont i Rovira

En els casos en procés judicial s'han de paralitzar les actuacions fins que el tribunal obtingui la resposta dels tribunals europeus o del TC sobre la llei d'amnistia. I, encara que la mateixa llei d'amnistia, així com la suspensió de les causes que decreta l'article 43bis de la Llei d'Enjudiciament Civil inclòs al decret òmnibus que s'ha aprovat finalment, preveuen que les mesures cautelars no es puguin aplicar a l'espera de la resposta als recursos, fonts jurídiques alerten que un retorn de Carles Puigdemont o Marta Rovira no està exempt de perill de presó preventiva.

Sobre la polèmica de l'article 43bis de la Llei d'Enjudiciament Civil en què Junts assegura que n'ha pactat la retirada, els experts li resten importància i indiquen que no modifica en essència les conseqüències sobre els encausats que hauran d'esperar igualment la resolució dels recursos.

Bolaños: "Els jutges espanyols és clar que poden elevar qüestions prejudicials als tribunals europeus i quan s'eleva una qüestió prejudicial se suspèn el procediment concret"

També ho assegura en declaracions a TVE el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños: "No canvia gens el règim de les qüestions prejudicials al nostre país. Tampoc canviava gens amb aquesta disposició aprovada al decret, ni canviarà quan es produeixi l'esmena. Els jutges espanyols és clar que poden elevar qüestions prejudicials als tribunals europeus i quan s'eleva una qüestió prejudicial se suspèn el procediment concret perquè així ho diu de manera absolutament clara la jurisprudència tant del TJUE com del Tribunal Suprem".

Així, doncs, sobre la incògnita de si amb l'entrada en vigor de l'amnistia a principis d'abril podran tornar sense por de ser detinguts alguns dels dirigents que viuen a l'exili com l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, o la secretària general d'ERC, Marta Rovira, els experts en són escèptics. "Aquesta és una decisió sempre molt personal que ha de prendre cadascun sabent els riscos que corre", apunta una d'aquestes juristes.

Però en general, apunten que tant Puigdemont com Rovira o la resta d'exiliats podrien ser sotmesos a mesures cautelars de presó durant els mesos o anys que duri el procés de les qüestions prejudicials plantejades pels tribunals. "La suspensió inclou que no s'han de dictar mesures cautelars però la llei té esquerdes perquè especifica que això és així excepte en casos de gravetat excepcionals en què el tribunal consideri que les mesures cautelars, entre elles la de presó, són necessàries", expliquen. Una subjectivitat la de l'excepcionalitat que obre la porta perquè un jutge pugui aplicar mesures cautelars de presó preventiva. "I veient l'actitud d'alguns jutges res no és descartable i és més que previsible, per molt evident que sigui que no s'haurien de dictar en una aplicació lògica i normal de la llei", afegeixen.

Sembla extremadament agosarat parlar de què Carles Puigdemont podrà tornar de manera imminent a Catalunya quan la llei d'amnistia entri en vigor a l'abril. Almenys no sense exposar-se a una presó preventiva

Així doncs, sembla extremadament agosarat parlar de què Carles Puigdemont podrà tornar de manera imminent a Catalunya quan la llei d'amnistia entri en vigor a l'abril. Almenys no sense exposar-se a una presó preventiva, en espera que els recursos judicials sobre la llei d'amnistia siguin resolts i es vegi si se'ls pot aplicar o no. Un escenari que allunya la possibilitat que l'expresident de la Generalitat pugui liderar la llista electoral de Junts a les properes eleccions catalanes d'aquí a un any com a màxim. O més aviat, la podrà encapçalar -com ja ha fet dues vegades des que resideix a Brussel·les- atès que no pesa cap condemna sobre la seva persona, però no podrà recollir l'acta de diputat o optar a la presidència de la Generalitat, ja que hauria de ser presencial i s'arriscaria a una detenció preventiva.