Els joves migrats sols: afrontar l’adultesa amb un futur a la deriva

"Aquí cadascú es preocupa per alguna cosa: pels papers, per què farà quan faci els 18, per trobar pis…" En Tarik és un jove de 18 anys, del Marroc. Fa un any que està a Catalunya, i viu amb altres joves que han migrat sols a un dels centres d’acollida de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat. En principi, en fer els 18 hagués hagut de marxar-ne, però com molts d’altres joves en la seva situació, no tenia on anar, tampoc tenia un permís de treball que li permetés obtenir ingressos, i s’hi va poder quedar. Actualment, un 40% dels joves migrats sols atesos per la DGAIA són majors d’edat que han pogut quedar-se al recurs on vivien en fer 18 anys. "Si et portes bé, et deixen quedar-te", afirma el jove. Tot i així, preveu marxar-ne d’aquí uns mesos, quan trobi feina.

"Intentem trobar feina per canviar els papers i millorar la nostra situació. Tenim permís de residència, però no de treball", remarca l’Adil, també de 18 anys i company del mateix centre, situat a comarques gironines. Actualment hi conviuen una vintena de joves, la majoria ja majors d’edat.

La situació d’en Tarik i l’Adil és la de molts joves que van arribar sent menors a Catalunya i que, en fer els 18 anys, topen amb les limitacions del sistema d’estrangeria a l’Estat. Aquest col·lectiu ha crescut de forma considerable en els últims anys: el 2015 van arribar 377 menors migrats sols a Catalunya, i a partir de llavors la xifra va començar a augmentar i es va doblar cada any, arribant al màxim de 3.659 arribades el 2018, tot i que el 2019 va disminuir fins a 2.202.

Desemparament en fer els 18 anys

L’increment dels joves que han arribat a Catalunya els últims anys, la majoria, nois d’entre 16 i 17 anys i del Marroc, ha fet que la Generalitat augmentés les places d’acollida. Tot i això, les entitats i professionals que treballen amb ells alerten de la situació de desemparament en què es troben en fer 18 anys. No disposar de permís de treball els impedeix construir una vida digna i autònoma. Per obtenir-lo, cal que tinguin una oferta de feina d’un any a jornada completa, una meta inassolible per la majoria de joves d’aquesta edat. "Un contracte per alguns mesos pot ser que el trobis, però per un any ningú vol", afirma en Tarik. No tenir feina ni ingressos els pot acabar fent perdre, també, el permís de residència i trobar-se en situació d’irregularitat sobrevinguda.

Arrels alerta de l’augment de joves sense llar a Barcelona, la meitat dels quals són extutelats

Mostafà Shaimi, professor de la Universitat de Girona i membre de l’Espai Antiracista de la ciutat, explica que "molts pocs joves acaben tenint accés a la vida laboral, que és el termòmetre que una persona ha assolit l’emancipació". El fet que hi hagi molts joves ja majors d’edat en centres significa "una anomalia" que demostra que l’Administració no els pot oferir alternatives, especialment a nivell d’habitatge, assenyala.

Aquesta situació ha canviat les dinàmiques dels centres. Adrià Feliu és un dels educadors socials d’en Tarik i l’Adil. Explica a Públic que des que van augmentar les arribades i van començar a obrir-se nous centres d’emergència, "la feina ha canviat molt". "Abans hi havia temps de planificar un itinerari, fer una feina més d’inclusió, que aprenguessin l’idioma… una tasca més lenta i elaborada". L’increment de joves i el fet que molts arriben amb 17 anys ho dificulta: "Tota aquesta feina que pensàvem que havíem de fer d’inclusió s’ha fet malament, i ara ens trobem que els nanos estan a punt de fer els 18, o ja els han fet. N’hi ha molt pocs que tinguin temps", lamenta.

La Generalitat disposa de recursos pels joves d’entre 18 i 21 anys a través de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET), entre els quals habitatges i una ajuda econòmica, però no arriben al seu conjunt, i, en cas de perdre el permís de residència, hi perden també l’accés. La directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Ester Cabanes, destaca que els centres que es van obrir quan van augmentar el nombre d’arribades estan sent "atomitzats" per tal de reconvertir-se en pisos d’inserció sociolaboral, on els joves fins a 21 anys puguin avançar en el seu procés d’autonomia. Cabanes apunta també que hi ha joves que, en complir la majoria d’edat, prefereixen sortir del sistema, on estan vinculats a una sèrie de normes i plans de treball: "No els pots retenir, perquè és el seu dret".

La realitat, però, fa que molts d’aquests joves acabin recorrent a entitats o col·lectius que els poden donar suport. És al que es dedica l’Associació Exmenas. "Busquem alternatives pels nois i noies, com recursos, estudis… També els ajudem a renovar els papers, i els fem acompanyament", explica l’Aouatif, que fa dos anys que hi participa. Aouatif admet que s’han habilitat recursos per a ells, però explica que cada dia rep trucades de nois que han quedat al carrer. "Jo, sincerament, no crec que vulguin marxar del sistema. Ells volen tenir un lloc on viure", diu.

Sensellarisme i malestar veïnal

En el seu últim informe sobre les persones sense llar a Barcelona, la Fundació Arrels alerta de l’augment "preocupant" de persones d’entre 16 i 25 anys vivint al carrer. El 95% són persones migrades i, la meitat, extutelades per la Generalitat. En els últims anys han registrat un increment del 63% en aquesta franja d'edat. "El sistema de protecció està fallant", apunta el director de l’entitat, Ferran Busquets. "El dia del teu aniversari, el regal és anar al carrer", afirma. Busquets recorda que un jove de 18 anys, sigui d’on sigui, difícilment es pot mantenir per ell mateix, i això s’accentua per la manca de xarxa d’aquests joves, sense família a Catalunya. "Són persones que estan arrelant aquí i s’hi quedaran. Si no ho vigilem, seran adults que hauran viscut tota la vida al carrer. Això fins ara no ho teníem", adverteix.

Educadors socials apunten cap a les mancances del sistema d’acollida

La investigadora en migracions del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) Blanca Garcés afegeix que el fet que joves migrants, extutelats o no, es trobin al carrer al passar a la majoria d’edat evidencia que pateixen una "greu exclusió social". Garcés alerta que això "és un problema de drets" que no s’estan garantint, i que pot crear un problema social. "L’exclusió greu d’avui és l’origen del conflicte de demà", adverteix, i apunta que això té un impacte en l’entorn, com s’ha vist en episodis com l’atac a un pis ocupat per joves migrants a Premià de Mar el mes passat o els diferents atacs a centres de la DGAIA a Castelldefels i el Masnou, entre d’altres. "L’organització de veïns que es posen a fer de policies als seus barris i assetgen pisos ocupats és una situació molt greu, delictiva. No és només una qüestió de racisme, és un problema de fons que estem provocant".

Per prevenir la situació de sensellarisme, el professor Mostafà Shaimi apunta que la Generalitat "no pot deixar un jove fins que tingui accés al mercat laboral". El també activista de l’Espai Antiracista de Girona apunta el rol de l’Administració pel que fa als joves que queden al carrer: "Quan fas això estàs generant un conflicte social del qual tard o d’hora en seràs responsable".

L’increment de joves tutelats va posar de manifest les pròpies mancances del sistema d’acollida, segons explica l’educadora social i investigadora en migracions Neus Arnal. Una de les solucions a l’emergència va ser optar per macrocentres, on "és impossible dur a terme una acció educativa de qualitat". Arnal vincula el malestar veïnal al que titlla d’"acollida a l’engròs". Els atacs i actes xenòfobs, afegeix, "sovint responen més a les mancances d'un patró d’acollida que no al col·lectiu [que els pateix]".

Passos endavant

Assegurar el permís de treball i residència seria clau per millorar la situació del col·lectiu

Els últims mesos hi ha hagut alguns passos per part de l’Executiu estatal, que és qui té les competències en matèria d’estrangeria, que podrien facilitar l’accés al món laboral d’aquests joves. Si tenen permís de residència, entre els 16 i els 18 anys podran treballar sense haver de fer cap tràmit extra, com fins ara. Al complir la majoria d’edat, però, en principi el perdran. A més, els que tenen entre 18 i 21 anys han pogut obtenir permís de treball per la campanya de la fruita. L’educadora social Neus Arnal explica que són mesures "utilitaristes, amb data d’expiració i molt marcades per les necessitats del moment". Tot i així, apunta: "Ens va demostrar que es pot fer, i que si no es fa, és per falta de voluntat política".

Entitats i experts són clars en què caldria fer per millorar la situació dels joves: assegurar el permís de residència i el de treball més enllà de la majoria d’edat. Per l’advocat Albert Parés hauria de ser permanent o de llarga durada, o, en tot cas, amb uns criteris de renovació més flexibles que per altres persones. "No es pot exigir a un jove de 18 anys la mateixa situació que a una persona de 30 o 40", resumeix. "Si el jove té permís de residència i treball, tindrà una seguretat i es dedicarà a fer el que ha vingut a fer", conclou Adrià Feliu.