Els joves catalans se sumen a la Vaga Internacional pel Clima

"Quin sentit té seguir anant a l'escola i planejar el nostre futur si li queda tan poc temps al nostre planeta", s'exaspera Gemma Barricarte, estudiant d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Hordes de científics podrien argumentar-ho amb més números i menys patiment. Però les protestes de Joventut pel Clima van d'això. De veritats sense filtres.

"Demanem a la ciutadania que desperti, i als polítics que reaccionin", simplifica Estrella Claramunt, estudiant de primer de Psicologia a la Universitat de Barcelona, que capitaneja la primera protesta climàtica a Barcelona des de l'Associació d'Estudiants Progressistes. Han triat la Plaça Sant Jaume, per interpel·lar directament a la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

"Vam veure el vídeo de Greta Thunberg a la Cimera del Clima. Aquí ningú no feia res i ens vam dir per què no ser nosaltres mateixos", explica el qui ho va començar tot a Espanya, Ander Congil, estudiant de Biologia i Ciències Mediambientals. Va decidir plantar-se, juntament amb dos companys, davant la seu de la Generalitat a Girona, ciutat en la qual estudien. En aquella primera asseguda van ser cinc. Avui, la sisena setmana de protesta, ja eren prop de 200 persones.

"Si tinc fills, potser em preguntaran per què (la vostra generació) no va fer res quan encara hi havia temps per actuar"

Es calcula que cap a finals d'aquest segle la temperatura haurà augmentat 3 graus. Serà l'any 2075 i la Gemma, l'Estrella i l'Ander rondaran els 75 anys. Queda lluny, sí. Però no és una projecció futurista per als nascuts després del 2000. Llavors, "si tinc fills, potser em preguntaran per què (la vostra generació) no va fer res quan encara hi havia temps per actuar". Això ho va dir aquesta Greta de la qual l'Ander parla, davant les Nacions Unides a la 24a conferència sobre canvi climàtic organitzada per l'ONU a Katowice (Polònia), el desembre de l'any passat.

Greta Thunberg, que es defineix en els seus perfils de xarxes socials com a "activista del canvi climàtic de 16 anys amb síndrome d'Asperger", va començar protestant davant el Parlament Suec a l'agost, al desembre va llançar una reprimenda per la inacció als membres de l'ONU i al gener va retreure als mandataris a Davos que haguessin vingut a dirimir sobre el clima en els seus jets privats.

Twitter i Instagram són per difondre les seves accions. "La nostra preocupació per l'emergència climàtica que vivim actualment ve de temps enrere, però ha estat @GretaThunberg¡ qui va començar un moviment que ha tingut ressò a tot el planeta" era el primer tuit del compte recentment creat aquesta setmana de la 'delegació' d'aquest moviment a Barcelona @ f4f_barcelona. Sota l'acrònim F4F (per 'Fridays For Future', Divendres pel Futur), els estudiants d'institut d'arreu d'Europa van començar saltar-classe els divendres per fer quelcom que consideraven més important: sortir al carrer a demanar mesures urgents contra l'escalfament global.

WhatsApp i Telegram són per coordinar-se internament, així com Skype, que els va permetre la setmana passada connectar-se per videoconferència amb els grups dels altres països, inclòs amb Suècia i la ja famosa Greta.

Cap a la vaga contra "l'emergència climàtica"

A Barcelona reconeixen que el cúmul de protestes polítiques ha retardat l'arribada del moviment en comparació amb la resta d'Europa. Suècia, Anglaterra, França, Bèlgica, Holanda o Suïssa fa setmanes que es mobilitzen amb milers d'escolars. No obstant això, els estudiants catalans han estat els primers a prendre la iniciativa i organitzar les primeres protestes a l'Estat.

Crits de "Que canviï la humanitat, no el clima", "No tenim planeta B" han victorejat a l'uníson els 200 manifestants, la majoria d'entre 16 i 20 anys, que sostenien cartells amb missatges diversos: "En 12 anys Barcelona estarà sota el mar", "Estamos 'malamente", en un gest d'humor millennial.

Però la protesta d'aquest divendres a Barcelona no era una finalitat en si mateixa. Només un tret de sortida a la cursa que aquest moviment haurà de recórrer durant les pròximes dues setmanes fins a la Vaga Internacional Pel Clima del 15 de març. A principi de setmana eren 3 les ciutats espanyoles adscrites (Girona, Madrid, Barcelona). Avui ja eren 16, amb el País Valencià i Andalusia al capdavant de les noves incorporacions.

"Canvi climàtic és un terme obsolet. Estem davant d'una emergència climàtica"

Gemma Barricarte, que forma part d'Ecologistes en Acció, es mostra emocionada perquè aquestes reivindicacions vagin més enllà del nucli dur del moviment ecologista. "Canvi climàtic és un terme obsolet. Estem davant d'una emergència climàtica. Tenim 12 anys per evitar el col·lapse mediambiental. La situació és absolutament crítica", reivindica la jove.

I la veritat és que ha desbordat les assemblees ecologistes. A Catalunya s'ha creat la Plataforma Unim Forces per aglutinar no només estudiants d'institut i universitat, sinó a tota una generació que va prenent consciència i que culminarà amb la vaga d'aquest nou 15M que es prepara. En l'àmbit estatal, Elena Montero, activista mediambiental madrilenya, és una de les peces clau que ha posat en marxa Juventud por el Clima, per tal de crear "el paraigua òptim" per a canalitzar tota aquesta energia cap al gran dia.

L'Elena, que ha viscut a Ginebra i està connectada a partits verds europeus, aporta aquesta visió global al moviment que ja ha començat a afavorir a partits verds en les recents eleccions municipals a Bèlgica i Alemanya. La població preocupada pel clima vota partits verds que, al seu torn, quan impulsen agendes polítiques que aborden temes climàtics, que augmenten la consciència mediambiental, argumenta.

Però aquesta és una protesta lliure de sigles polítiques, i fins i tot Greenpeace prefereix mantenir un perfil baix. "No volem copar ni protagonitzar-lo (el moviment Youth4Climate)", explica Pablo Chamorro, coordinador de mobilització de Greenpeace a Espanya. "Ens contacten per Instagram: Com puc organitzar una vaga pel clima a la meva ciutat?”. L'ONG els presta orientació legal i consells "des del respecte i sense voler liderar". I afegeix Chamorro: "Crec que sinó, nosaltres ho espatllaríem. Aquest és i ha de ser un moviment de gent jove desenfadada dient veritats com punys, sense tecnicisme i amb un discurs molt emocional”. És el seu moment.