Els grans dubtes sobre el viatge de Joan Carles I una setmana després de la seva fugida

Una maleta de secrets. Una capa d'opacitat cobrint fins al més mínim detall del viatge més polèmic. Un oceà de dubtes que ningú vol respondre. Set dies després que la Casa Reial anunciés que Joan Carles I havia decidit abandonar Espanya, s'acumulen les preguntes i incerteses sobre les condicions i característiques de la fugida de l'emèrit. De moment no hi ha hagut ni un sol aclariment per part del Govern espanyol o La Zarzuela. El misteri i l'opacitat tornen, una vegada més, a envoltar la figura de l'excap d'Estat.

De moment, ningú sap amb certesa on està Joan Carles I, qui l'acompanya, quant costa l'operatiu i d'on surten els diners per a cobrir-lo. Aquestes són algunes de les preguntes que segueixen a l'aire set dies després d'aquell anunci. Unes preguntes que, malgrat el pas dels dies, segueixen sense tenir resposta.

No en va, des de dilluns passat hi ha hagut expectativa mediàtica davant un possible anunci oficial sobre el destí de l'excap d'Estat. No obstant això, no hi ha hagut ni un sol aclariment per part de La Zarzuela sobre quan i cap a on va sortir. Primer es va parlar de República Dominicana, on el seu amic multimilionari Pepe Fanjul compta amb propietats de luxe. També es va manejar el mític Estoril, en terra portuguesa. Ni un, ni l'altre.

L'última versió assenyala cap a la calorosa Abu Dhabi, capital de l'Unió dels Emirats Àrabs. Així ho va relatar el diari ABC i després va confirmar-ho el digital Nius, que va publicar una foto del monarca amb mascareta baixant d'un avió en el que seria, segons aquesta informació, l'aeroport d'aquest emirat.

Les especulacions sobre el seu full de ruta no van acabar aquí. L'última versió apunta cap a la llunyana Nova Zelanda, on aquests dies se celebren unes proves nàutiques. Segons aquesta última informació, publicada per La Vanguardia, l'emèrit es trobaria concretament a la localitat d'Auckland.

De moment són versions no oficials, ja que ni la Casa Reial ni el Govern espanyol han volgut aclarir quin ha estat el destí de l'emèrit. Pedro Sánchez va arribar a afirmar que desconeix on està Joan Carles I, deixant així l'assumpte en mans de la Casa Reial.

A La Zarzuela tampoc han volgut aclarir-lo, sota l'argument que no deixa de ser un viatge privat de l'excap d'Estat, qui des de juny de 2019 no manté activitats institucionals. El març passat, Felip VI va anunciar a més que el seu pare deixaria de percebre la seva assignació com a emèrit, allunyant-lo així una mica més de l'esfera pública.

Quatre escortes

Aquí resideix, precisament, un altre dels interrogants. Sigui on sigui, Joan Carles I compta actualment amb un servei d'escortes –quatre guàrdies civils, segons l'ABC– que l'acompanyen en el seu trajecte. Pel fet que continua formant part oficialment de la Família Reial, aquest servei de protecció corre a compte de La Zarzuela. No obstant això, fins ara es desconeix quin és el cost d'aquest, una qüestió que l'Administració ja ha rebutjat revelar en altres ocasions al·legant raons de "seguretat".

Aquest dilluns, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va reconèixer que l'Estat cobreix les despeses de seguretat de Joan Carles I a l'estranger, encara que no va aclarir quant costa a les arques públiques. "Ningú pot oblidar que estem parlant de qui va ser el cap de l'Estat a Espanya, amb la qual cosa la seva seguretat evidentment concerneix l'Estat", va afirmar des d'Algèria.

L'opacitat oficial xoca amb el gran propòsit d'aquesta maniobra

En aquest context, l'opacitat oficial xoca amb el gran propòsit d'aquesta maniobra: "contribuir a facilitar l'exercici" de les funcions –segons deia la carta de Joan Carles I– de Felip VI, que intenta fer front al creixent descrèdit de la monarquia. No obstant això, la falta de transparència entorn de la sortida del país del seu pare no ha fet més que alimentar les crítiques davant el secretisme de la Casa Reial.

"Un parèntesi"

Queda també un altre element per descobrir: fins quan durarà l'"exili", terme emprat per diversos mitjans internacionals per a referir-se a aquest assumpte. Dies enrere, El Mundo citava a afins del rei emèrit que assenyalaven que el seu retorn es podria produir al setembre, mentre que l'escriptor Alfonso Ussía assegurava a Twitter que el mateix Joan Carles I li havia dit que es tractava d'un "parèntesi", no d'un punt i apart.

En qualsevol cas, el seu retorn a Espanya estarà lligat a una altra qüestió també sense resoldre: quin serà el futur de les diligències judicials en les quals es podria veure involucrat. Les mirades es dirigeixen cap a la Fiscalia del Tribunal Suprem, que actualment investiga el presumpte cobrament de comissions per les obres de l'AVE a la Meca.

Després de conèixer-se la seva sortida del país, Òmnium va sol·licitar al Tribunal Suprem que adoptés mesures cautelars, fet que el tribunal va rebutjar amb l'argument que actualment Joan Carles "no té la condició d'investigat". L'advocat de l'emèrit, Javier Sánchez-Junco, va afirmar a través d'un comunicat que el seu client està "a la disposició del Ministeri Fiscal per a qualsevol tràmit o actuació que es consideri oportuna".

Diferències polítiques

Així mateix, la fugida de Joan Carles I també ha tingut repercussió a l'interior del Govern que integren PSOE i Unides Podem (UP). Després de conèixer-se el comunicat de l'emèrit, UP va mostrar les seves crítiques cap a la decisió de l'emèrit d'abandonar el país. "És una actitud indigna d'un excap d'Estat", va afirmar Pablo Iglesias.

De la mateixa manera, la coalició d'esquerres va denunciar que el president Pedro Sánchez no havia informat prèviament els membres del Govern sobre la decisió de l'emèrit de marxar-se d'Espanya, una operació que va ser coordinada entre La Moncloa i Casa Reial sota absolut hermetisme.

Davant d'aquestes crítiques, Sánchez ha optat per tancar files amb la monarquia. El president del Govern espanyol i secretari general del PSOE va enviar una carta a la militància socialista en la qual va lligar la defensa de la monarquia amb la supervivència de la pròpia Constitució del 1978. "La monarquia parlamentària és un element d'aquest pacte, no tot el pacte. Tot el pacte és la Constitució i no es pot trossejar i seleccionar a capritx. Som lleials a la Constitució; a tota, de principi a fi. I la defensarem a les dures i a les madures", va escriure.

Les joventuts socialistes critiquen la fugida de l'emèrit

No obstant això, no tot el PSOE comparteix aquesta posició. En una declaració pública, les Joventuts Socialistes d'Espanya (JSE) es van reafirmar com a "organització estatutàriament republicana que ha vingut defensant el model de república des de fa dècades, a través de campanyes polítiques i declaracions públiques de tota mena i que aspira a l'establiment d'aquest model d'Estat".

Les JSE van criticar a més la fugida de l'emèrit i, al mateix temps, es van allunyar de la posició mostrada per Sánchez, deixant novament en evidència les esquerdes que hi ha dins del PSOE quan toca parlar de la supervivència de la dinastia real en la prefectura de l'Estat.