Els 'forats' de l'Impost de Societats: la banca i les grans empreses tributen sobre els seus beneficis menys que les pimes

Fa ja temps que els fiscalistes van encunyar un terme per descriure l'essència i les característiques de l'Impost de Societats: el formatge gruyère. La metàfora alimentària és evident: el tribut està ple de forats pels quals s'escapen els diners que no paguen els qui ho haurien de fer.  

Les darreres dades publicades aquest dimecres sobre els comptes anuals consolidats de l'any 2023 —l'últim disponible— de l'Impost de Societats, una estadística exhaustiva que dissecciona amb detall el tribut i que es publica des del 2016, confirmen, efectivament, que el formatge gruyère continua al plat: tot i que la recaptació ha augmentat prop d'un 9%, la banca i les grans empreses —aquelles amb una xifra de negoci superior als 1.000 milions anuals, entre les quals hi ha les elèctriques i les energètiques— continuen tributant molt poc sobre els seus beneficis i són les grans beneficiades de l'Impost de Societats.

L'any 2023, Hisenda va recaptar 35.198 milions amb l'Impost de Societats, amb un tipus mitjà efectiu sobre beneficis per a totes les empreses espanyoles del 12,05% (enfront del 25% del gravamen general de l'impost). Tanmateix, el repartiment és molt desigual: en un moment en què els seus beneficis baten rècords, la banca i les grans empreses tributen proporcionalment menys que les pimes. La banca paga només el 4,26% dels seus beneficis i les grans companyies que més facturen, el 6,97%. Només les empreses amb més de 5.000 treballadors tributen de manera semblant: paguen el 4,75% del que guanyen.

Els forats del gruyère s'estenen al llarg de tot l'impost. Tant se val la dimensió de l'empresa o la seva xifra de negoci: les més grans i més riques paguen menys, proporcionalment. Les petites empreses tributen al 18,65% i les mitjanes al 16,92%. Fins i tot les empreses sense assalariats tributen pels seus beneficis més que la banca, al 9,27%, i més que la mitjana de les empreses amb més de 250 treballadors, independentment del seu volum de negoci, que ho fan al 8,87% dels seus beneficis.

Traduït a xifres absolutes, les diferències s'entenen millor. Com a exemple, la banca espanyola: va obtenir uns beneficis el 2023 de 32.394 milions d'euros, però només en va pagar 1.379 a l'Impost de Societats, segons la mateixa Agència Tributària. Les 283 empreses amb un volum de negoci superior als 1.000 milions van pagar-ne 8.360 milions després d'haver obtingut un benefici de gairebé 120.000 milions. Banca i grans empreses van aportar 9.739 milions a les arques públiques. Les pimes van pagar un tipus efectiu de 21.250 milions d'euros amb uns beneficis que voltaven els 133.000 milions, si bé és cert que representen gairebé el 98% dels declarants.

Per aportar una mica de context, les empreses asseguradores van pagar 1.192 milions d'euros, el 16,83% dels seus guanys, després de declarar 7.087 milions de beneficis. Les constructores van tributar el 14,06% dels 35.233 milions que van guanyar el 2023.

Sobre el paper, l'Impost de Societats està concebut per recaptar més: el tipus impositiu està fixat per llei en el 25% amb caràcter general i en el 30% en el cas de la banca i les energètiques. A més, en els darrers comptes consolidats del tribut, la banca tributa sobre la seva base imposable —l'import de la renda obtinguda en el període impositiu pel contribuent— un 22,94%, i les empreses de més de 1.000 milions, un 20,76%. Tanmateix, a l'hora de pagar, la factura es redueix de manera considerable.

Per què passa això? Carlos Cruzado, president del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), certificava l'any passat en una entrevista a Público amb motiu de la publicació del seu llibre Los ricos no pagan IRPF que l'Impost de Societats permet moltes vies d'escapament en forma d'exempcions i deduccions. "Els rics de debò utilitzen mecanismes d'elusió fiscal: societats, sobretot grans empreses, sicav i altres", concloïa Cruzado en aquella entrevista.

Un laberint de deduccions  

La principal deducció és l'anomenada "compensació de bases imposables", una compensació en forma de crèdit fiscal per les pèrdues que tingui una empresa i que poden imputar-se en anys futurs. El 2023 aquesta exempció va sumar 27.752 milions; el curiós és que aquesta quantitat es va dividir gairebé a parts iguals entre les pimes i les grans empreses. També hi ha altres deduccions, bonificacions i amortitzacions, gràcies a les quals la base imposable sempre és inferior al benefici, cosa que redueix substancialment la quota efectiva a pagar.

En els darrers comptes consolidats, les deduccions i exempcions van créixer significativament respecte a l'any anterior, el 2022: un 42% les bonificacions per pèrdues —la compensació de bases imposables— i un 18,3% la resta de deduccions.

També existeix la deducció per doble imposició, tant interna com internacional. En aquest sentit, les grans empreses solen al·legar com a excusa que paguen menys perquè les seves filials també paguen l'Impost de Societats en altres països. Tanmateix, a la majoria de països europeus el tribut per a les empreses és fins i tot més baix que aquí. Amb tot, aquesta deducció no és especialment alta: la internacional tot just va arribar als 906 milions el 2023.

Hisenda i el Govern espanyol ja han expressat en més d'una ocasió la seva voluntat d'estrènyer la bretxa entre la base imposable de les grans empreses i el seu benefici real. Per això, el Consell de Ministres va aprovar el juny del 2024 el projecte de llei que incorpora la directiva europea que fixa un nivell mínim global d'imposició del 15% en l'Impost de Societats per als grups d'empreses multinacionals i els grups nacionals de gran magnitud, amb una xifra de negoci superior als 750 milions d'euros, en la línia de la proposta llançada per l'OCDE i adoptada pel G20 a l'octubre del 2021. El Congrés la va aprovar el novembre del 2024. Aquella mesura estava destinada a evitar l'evasió fiscal a escala global. Ara cal començar-ne la implementació.