Els experts proposen reforçar l’impost de societats i gravar els beneficis empresarials per recuperar la recaptació

Les mesures del pla de xoc del Govern de l’Estat per l’augment de la despesa sanitària i les pèrdues per l’aturada de l’activitat durant la crisi del coronavirus estan servint inicialment per tapar l’hemorràgia. Però una vegada s’acabi el confinament i el teixit econòmic recuperi el seu pols, quines mesures són les més adients per reactivar la recuperació i insuflar aire a les finances públiques, enfonsades encara més per l’impacte de la Covid-19?

En el marc del sistema tributari actual, en el qual el Govern central recapta el gruix dels tributs essencials, Catalunya disposa de poc marge d’actuació. De fet, els economistes assenyalen que, tot i l’excés d’impostos propis – la Generalitat n’ha implantat 18-, aquests només aporten un 2% dels ingressos totals. En l’estudi ‘Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral 2020’, presentat a principis de març pel Consell General d’Economistes d’Espanya, l’entitat descriu que "la recaptació que aporten les autonomies als tributs parcialment cedits, com l’IVA o l’IRPF, ha crescut, mentre que ha baixat els traspassats totalment, com Patrimoni, Successions, Donacions i Transmissions Patrimonials".

El Govern català té la capacitat de crear impostos nous però el volum recaptat no s’incrementaria considerablement

Catalunya, juntament amb l’Aragó, Extremadura i València, són les úniques comunitats que han reduït el tipus mínim de l’Impost del Patrimoni. A Madrid, es va decidir suprimir-lo. A part dels traspassats totalment, el Govern català té la capacitat de crear-ne de nous, com els que ha establert sobre les emissions de gasos contaminants o el dels dipòsits bancaris, anul·lat pel Tribunal Constitucional. Malgrat aquesta possibilitat, el volum recaptat tampoc s’incrementaria considerablement.

Cap a un nou model de finançament

La previsió de l’Agència Tributària per aquesta campanya de la Renda, que s’inicia l’1 d’abril, és que a Catalunya facin la declaració 3,7 milions de contribuents, dels quals un 62% rebran diners. L’import estimat total de les devolucions és de 2.088 milions d’euros, el que suposa una mitjana per català de 891 euros. Davant d’aquest escenari, Miguel Ángel Mayo, el responsable a Catalunya de Gestha, el sindicat de tècnics d’Hisenda, explica que "l’única via perquè les comunitats autònomes puguin recaptar més és establir un nou model de finançament, en el qual es pugui fixar el límit màxim o mínim per regular impostos com el del patrimoni".

Mayo: "l’única via perquè les comunitats autònomes puguin recaptar més és establir un nou model de finançament"

Davant de la caiguda prevista d’ingressos ocasionada per la crisi del coronavirus, el secretari general de Gestha en l’àmbit estatal, José María Mollinedo, rebutja propostes com la plantejada per la patronal catalana Foment del Treball de suspendre els pagaments. "És una autèntica bajanada, que destrossaria encara els pilars de l’Estat del Benestar, com la sanitat, l’educació, les pensions i els ajuts a la dependència".

Després de rebutjar qualsevol exempció d’impostos, Gestha defensa la importància de recuperar el nivell de recaptació de fa una dècada en el capítol de l’impost sobre societats. El tipus mitjà d’aquest és del 25%, però en sis de cada 10 casos, es tributa per sota del 12,5%. Mollinedo reclama eliminar la doble imposició, una figura creada per afavorir la internacionalització de les empreses. "Gràcies a aquest mètode, les companyies que obtenen alguns dividends a l’estranger només tributen i els declaren pel tipus que s’aplica allà". Els tècnics d’Hisenda també posen el focus en les Sicav, uns fons d’inversió, als quals únicament es grava amb un 1%.

Prorrogar la campanya de la Renda

Gestha planteja ampliar la campanya de la declaració de la Renda fins al mes de setembre "perquè les empreses i els autònoms que han tancat el seu negoci puguin portar els papers als seus assessors fiscals, deixant que el juliol el dediquin a confeccionar la liquidació de l’impost de societats". A més, el col·lectiu vol que les rendes que declarin uns ingressos de més 60.000 euros anuals, que no arriben al 4% del total, però que suposen el 58% de la quota a rebre per Hisenda, ingressin abans el seu import.

Impulsen una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè el querosè, que ara està exempt, pugui tributar

L’opció de què la Generalitat creï nous impostos per obtenir més ingressos podria entrar en conflicte amb altres tributs estatals. Un exemple seria el gravamen a l’aviació comercial que prepara el Govern de l’Estat, que ‘trepitjaria’ l’establert per l’Executiu català en relació amb les emissions de nitrogen. Una altra via, aquesta en l’entorn europeu, podria ser l’impost al querosè, el combustible utilitzat pels avions.

Des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa s’ha impulsat una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè el querosè, que ara està exempt, pugui tributar. La petició forma part d’una estratègia de l’entitat per demanar més intensitat en l’àmbit de la fiscalitat ambiental, on l’Estat espanyol està a la cua de la Unió Europea. El portaveu de la Plataforma, Xavier Casanovas, exigeix mesures de xoc que "estimulin la demanda perquè els ciutadans i les empreses tinguin liquiditat". Entre aquestes, detalla la necessitat d’una renda garantida i uns gravàmens molt elevats per les grans empreses i patrimonis.

Impostos temporals d’un 80% de la renda

Tot i que Casanovas preveu que la crisi no serà tan llarga com la que es va iniciar l’any 2008, creu que és "un bon moment per repensar l’economia i reestructurar el sistema capitalista". Així, considera que l’impacte del coronavirus serà similar al de la Segona Guerra Mundial i les mesures hauran d’estar a l’altura. Per aquesta raó, formula impostos temporals que gravin fins a un 70 o un 80% dels guanys a empreses del sector de l’alimentació i les tecnològiques, les grans beneficiades de l’actual situació, "per aconseguir salvar les persones i les empreses". Aquesta iniciativa permetria una redistribució ràpida dels ingressos. Atesa la situació, Casanovas sol·licita una acció similar al Pla Marshall, que va servir per reconstruir Europa entre 1948 i 1952.

L’escenari futur que s’albira quan s’aixequi l’estat d’alarma i es reprengui l’activitat econòmica és de tal gravetat que ha aconseguit posar d’acord en les receptes a aplicar a economistes de tendències oposades. Ja han quedat enrere les solucions basades en el rigor fiscal i l’austeritat. Ara, una política monetària expansiva per estimular l’economia, amb el Banc Central Europeu (BCE) imprimint bitllets, eliminar els terminis de compliment del dèficit de les administracions, però sense augmentar el deute, i incrementar els ingressos amb més pressió fiscal sobre les rendes elevades són els elements amb els quals tothom sembla coincidir.