Els experts preveuen que el turisme congeli la recuperació econòmica

En un escenari marcat pels efectes de la pandèmia de la Covid-19, les eleccions futures al Parlament de Catalunya -ajornades al 30 de maig- i el ritme d'aplicació de les vacunes, les previsions dels experts sobre el comportament de l'economia catalana el 2021 auguren que serà el de l'inici de la recuperació, però en cap cas aquesta es desenvoluparà de forma completa fins a arribar als indicadors de 2019.  A l'espera d'una contesa electoral de resultat incert, l'única cosa clara és que el Govern que sorgeixi de les urnes haurà afrontar el repte d'impulsar mesures davant un escenari generalitzat d'augment de l'atur i de caiguda de l'activitat econòmica.

Els primers càlculs de les patronals mostren que el ritme econòmic a Catalunya ha baixat prop de el 50% excepte en sectors concrets, com el sanitari, el farmacèutic, l'alimentari, el comerç electrònic o la logística. La desaparició d'empreses comporta no només una pujada de l'atur, sinó que el dèficit públic es dispari. Les estadístiques de la Cambra de Comerç de Barcelona situen el descens del PIB al 12% el 2020, mentre que el creixement previst per a aquest any és del 7%. D'aquesta manera, l'embrió de la recuperació s'iniciarà el 2021, però aquesta serà desigual, deixant fins a gairebé el 2024 la tornada a la normalitat d'àmbits com el de la restauració, les línies aèries o les agències de viatges. En el cas del turisme, pot fins i tot perjudicar i frenar la pujada del PIB. Paral·lelament, el ritme de la vacunació i l'accés a la digitalització dictaminaran si la recuperació redueix o engrandeix la bretxa de la desigualtat social.

Dos anys de recuperació?

En les seves previsions, el BBVA xifra en 85.000 llocs de treball els que es perdran entre l'any passat i aquest per la pandèmia de la Covid-19. El director territorial del banc a Catalunya, José Ballester, pronostica que "la pèrdua no es podrà recuperar fins a finals de 2020 o principis de 2023". Aquest fet elevarà la taxa d'atur fins al 14,4%. Catalunya ha tancat l'any 2020 amb 497.611 persones desocupades, un increment del 28% en tan sols 12 mesos. En una línia similar a la Cambra de Comerç, l'entitat financera preveu una caiguda de l'economia catalana d'entre l'11,5 i el 12% el 2020 i un creixement del PIB d'entre el 6 i el 6,5% per 2021. 

Un de cada tres euros de la riquesa de l'Estat espanyol el generen àmbits com el turisme o la restauració. "El comportament i l'evolució dels sectors que estan en crisi acabaran depenent de factors intangibles com la confiança i el canvi dels hàbits de consum adquirits durant la pandèmia". Així ho augura l'economista i catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull (URL) Santiago Niño Becerra. Vaticina que l'economia catalana s'impulsarà menys que la mitjana estatal per l'excessiva dependència del turisme. "El 2021 serà el del rebot en el macroeconòmic, però no resultarà suficient per compensar la caiguda que ha patit l'activitat".

Per a Niño Becerra, la reactivació del 2021 estarà marcada per l'augment del deute, el que limitarà el marge de maniobra per prendre decisions

El dubte raonable, segons Niño Becerra, és que en el microeconòmic, fenòmens com els ERTO, la destrucció d'ocupació, la reducció dels ingressos fiscals i de les quotes a la Seguretat Social portaran "més despeses per a l'Estat, un any d'incertesa i un augment de la taxa de pobresa". En el cas concret de Catalunya, precisa que "en ser un model econòmic centrat en els serveis de baix valor afegit, aquests sectors segur que no funcionaran amb normalitat durant el 2021". Per a Niño Becerra, la capacitat d'actuació dels estats o de les administracions per implantar mesures és limitada, de manera que "només els ajuntaments podrien ser capaços de promoure iniciatives, però els falta finançament propi". L'economista creu que la reactivació econòmica del 2021 vindrà marcada per l'ascens imparable del volum del deute, que limitarà encara més el marge de maniobra per prendre decisions.

La careta de l'estat social

Sergi Cutillas, economista i fundador de la cooperativa Ekona, especialitzada en la innovació pública i comunitària, vaticina que "el forat que han deixat els petits negocis l'ocuparan empreses de grans dimensions digitalitzades i que utilitzen com a base les economies de plataforma". Cutillas alerta que la Covid ha accelerat el procés de digitalització laboral, però alhora ha aprofundit en la desigualtats i la precarització social. "Han aprofitat la pandèmia per privatitzar encara més determinats serveis. Ja ha caigut la careta de l'estat social", lamenta. Davant d'aquest risc, Cutillas proposa una renda bàsica de pandèmia, que s'aboni durant deu mesos, que serveixi "com a transició per plantejar un nou model econòmic més social, que hi hagi un control públic de determinats sectors econòmics, com les telecomunicacions, els transports o els subministraments bàsics".

La recuperació costarà, especialment en el turisme, de manera que els indicadors econòmics del 2019 no es veuran fins d'aquí quatre o cinc anys. És el diagnòstic de la professora d'Economia Política de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Dolors Torregrosa. Per combatre aquesta situació, Torregrossa proposa mesures que gravin els beneficis empresarials, com incrementar l'impost de societats o regular adequadament el frau fiscal. "Aquests ingressos s'haurien de destinar a reforçar les condicions laborals dels treballadors, especialment dels del sector sanitari".

Malgrat que l'economia catalana va abandonar la recessió el 2013, des de fa més d'una dècada que no s'han efectuat reformes estructurals. Així, la productivitat laboral ha caigut, les rendes de capital s'han incrementat i el poder de compra dels ciutadans s'ha mantingut. La pandèmia i la crisi obligaran el nou Govern a retornar l'economia a centre del tauler polític.