Entrevista a Laura Arcarons i Bruna Serra"Els discursos dels 'youtubers' i de la ultradreta influencien la percepció dels joves sobre el sexe"

"Creus que Internet ha canviat la pornografia i la manera de viure la sexualitat? És el porno el problema o el model de sexualitat que transmet? Has pensat alguna vegada que la solució més fàcil seria prohibir-ne l'accés als menors?" Aquestes són algunes de les preguntes que plantegen Laura Arcarons i Bruna Serra al seu nou llibre, Despullant el porno (Pol·len Edicions). Un recurs que, segons les autores, no és un "manual infal·lible", sinó un recull d'eines per abordar el consum de pornografia des d'una mirada "crítica", "educativa" i "feminista", fugint de l'alarmisme i apostant per acompanyar una sexualitat adolescent més "lliure i conscient".

Educadores sexuals i membres de la cooperativa Mandràgores ―un projecte que neix el 2016 amb l'objectiu de repensar l'educació sexual i afectiva―, Arcarons i Serra es reuneixen amb Públic a Barcelona per reflexionar al voltant dels reptes que planteja el consum de porno entre els joves i com abordar-lo a les aules. Alhora, també analitzen l'impacte d'un context social cada vegada més influït per l'auge de l'extrema dreta i dels discursos antifeministes.

L'editorial Pol·len els proposa escriure el llibre arran d'una sèrie de vídeos que van publicar a les xarxes socials. En ells, reflexionen sobre el documental Generació Porno, emès a TV3 el 2023, i adverteixen que no es diferenciava entre infants i adolescents. Per què era tan important aquesta distinció?

Bruna: En el documental es posava en el mateix sac a tots els menors d'edat. Per a nosaltres, no és el mateix que arribi contingut pornogràfic a un infant de 9 o 10 anys que a una persona de 15 o 16. Els adolescents tenen més maduresa i és possible, fins i tot, que hagin tingut alguna primera experiència sexual. En aquest cas, el porno pot complementar el seu imaginari, però no és l'únic model o referent. La nostra proposta educativa és que, si el contingut arriba, sigui el més tard possible.

Laura: En l'àmbit educatiu, és diferent treballar amb criatures que amb adolescents. Aquests han d'anar guanyant autonomia i han de prendre les seves decisions amb la màxima informació possible.

En el llibre expliquen que, quan vostès entren a les aules, es troben amb realitats i experiències molt diferents. Com parlen de sexualitat i pornografia sabent que cadascú té el seu punt de partida?

L: Encara que alguns adolescents no consumeixin porno, entenem que forma part del seu entorn i pot estar present a través dels seus amics o de l'ús que fan d'Internet. Com a educadores, la nostra tasca és percebre si hi ha consum de porno i com és, si és majoritari, etc. A partir d'aquí, adaptem els llenguatges i aprofundim més o menys a l'hora de contrarestar discursos o d'oferir imaginaris alternatius.

Són crítiques amb l'etiqueta "Generació Porno". 

B: Els adolescents són moltes més coses. Els estudis ho confirmen: hi ha joves que no consumeixen porno o que en fan un ús esporàdic. Sí que n'hi ha que fan un consum de risc, però la diversitat és gran. En aquests casos, podem fer intervencions individuals, escoltar-los i parlar de què veuen i quin impacte els genera.

Defensen que la sexualitat és una realitat complexa que està present en totes les etapes de la vida, fins i tot en la infantesa. Com s'introdueix en edats primerenques? És la manera de prevenir abusos sexuals?

L: La sexualitat existeix des que naixem fins que morim. S'ha d'acompanyar sempre i adaptar el llenguatge en funció de la maduresa de la criatura. Cal escoltar les seves necessitats. Es desperten molts tabús quan proposem educar sexualment els infants perquè la gent es pensa que parlarem de pràctiques sexuals o que anticiparem coses que no toca. Però s'ha d'entendre que l'educació sexual inclou moltes coses: des del coneixement de cos i la reproducció, fins a la salut sexual o les relacions afectives. Té a veure amb com reconeixen les seves emocions i com les comuniquen, com entenen els seus límits i els de la resta.

La sexualitat existeix des que naixem fins que morim. S'ha d'acompanyar sempre i adaptar el llenguatge

En aquestes etapes és important no generar un tabú al voltant dels genitals i anomenar-los pel seu nom, a banda de parlar de la higiene personal, de com afecten els cànons estètics i de la construcció de l'autoestima. A més, cal reconèixer que les criatures tenen plaer sexual, que tenen curiositat per descobrir el seu cos i el de la resta. Si entenen el concepte d'intimitat i qui pot traspassar-lo i tenen eines per comunicar-se, podrem prevenir millor els abusos sexuals. Sovint ens oblidem d'acompanyar la sexualitat en positiu i acabem vinculant el cos i el plaer amb perill, en comptes de relacionar-lo amb el desig, el descobriment i el gaudi.

B: El tabú neix quan es projecta una mirada adulta sobre la sexualitat infantil. Els infants no viuen la masturbació com un adolescent o un adult, sinó que exploren una part del seu cos que els proporciona plaer, com quan descobreixen el món amb la boca. Hi ha una gran por social al voltant d'aquest tema.

Hi ha un gran debat sobre el consum de pornografia durant l'adolescència, però què passa amb el consum adult? Hauria de tenir límits?

B: El que s'hauria de regular és el funcionament de la indústria perquè sigui més ètica i justa, tot i que és complicat en el món capitalista actual. El problema no és que algú pugui excitar-se veient continguts sexuals, és un estímul més que ens pot ajudar. 

L: Cal obrir més espais de debat social sobre els continguts existents. Fa uns anys, hi havia pràctiques que avui considerem totalment condemnables. És important parlar de la transformació del sentit comú, promoure una visió de les relacions sexuals basada en el plaer i el respecte, i pressionar la indústria perquè canviï els continguts. Com a adultes, tenim la responsabilitat de triar què consumim, quines plataformes utilitzem i si optem per pagar per un consum més ètic.

Diferencien entre la fantasia, entesa com un pensament excitant que no s'ha de voler portar a la pràctica, i el desig, que sí que es vol fer realitat. És acceptable tenir qualsevol fantasia, fins i tot si és moralment reprovable?

L: No podem entrar en la ment de les persones i decidir què està malament. L'únic que genera posar-nos en aquest terreny impossible és molta culpa i una relació tòxica d'entrada amb la sexualitat. És molt més interessant distingir entre allò que alguna vegada ens pot passar pel cap i allò que trio fer. Tenir una fantasia no em converteix en una persona que farà una determinada cosa. El debat social i la responsabilitat gira al voltant de l'acció. Què és acceptable fer, si es castiga i com. Al cap no podem posar-hi límits.

Hem de distingir les fantasies que ens passen pel cap d'allò que triem fer

B: No hem de preguntar-nos si és acceptable o no. Les fantasies amb la violència, per exemple, existeixen. És un terreny que sovint té a veure amb l'inconscient i van relacionades amb allò que està prohibit o amb les nostres vivències personals, fins i tot d'abús o de trauma.

L: I si aquestes fantasies generen un conflicte amb la persona, s'han de poder treballar. Si no es reconeixen, hi ha angoixa, culpa i judicis que no permeten un treball i una transformació.

Què representem en la pornografia? Perquè a l'hora de gravar un vídeo, malgrat que sigui una pràctica consensuada entre les parts participants, alimenta un imaginari col·lectiu i influencia l'excitació.

L: Aquí ja no parlem de fantasies, parlem de representar la sexualitat, que contribueix a generar imaginaris, com bé dius, o a normalitzar comportaments. Per això problematitzem el porno hegemònic: és un agent socialitzador que consolida o reprodueix determinades conductes. Si no es deixa molt clar que és una pràctica consensuada, i es mostra com una obligació, sí que contribueix a erotitzar una forma de violència.

B: És molt important diferenciar les pràctiques de BDSM [Bondage, Dominació i submissió i Sadomasoquisme], en què hi ha una excitació amb el dolor i amb els rols de poder, de la violència. En el BDSM hi pot haver plaer, és una pràctica igual de lícita i té els seus protocols de seguretat perquè comporta més riscos. Una altra cosa són les representacions de violència i quin impacte tenen en els joves.

El porno no és l'únic agent influenciador, sinó que també ho són el cinema o la literatura.

B: Sempre ho diem. Es parla del porno com si estigués aïllat al buit, sense entendre que també hi ha altres representacions condicionants. Hi ha llibres que romantitzen comportaments tòxics i hi ha youtubers que incideixen en la percepció del sexe. Les polítiques públiques i els discursos que es defensen al Parlament també influencien la sexualitat dels joves, especialment en un context d'auge d'extrema dreta.

La literatura i els 'youtubers' també romantitzen comportaments tòxics i incideixen en la percepció de la sexualitat

Pot aprofundir en aquesta qüestió?

L: Quan fèiem tallers, vam sentir dir als alumnes que per follar calia signar un contracte. S'havia obert el debat legal i social sobre el consentiment. Van aparèixer tota una sèrie de discursos banalitzadors de la violència que manipulaven la proposta que feia l'esquerra sobre les relacions sexuals i que van entrar a les escoles. Es va arribar a difondre un document entre els adolescents per evitar ser acusats de violadors.

B: Els casos mediàtics de violència sexual han modificat el discurs dels joves. Ara tenen molt més presents els conceptes d'abús sexual o d'assetjament. Fa 10 anys no estava a l'ordre del dia aquest llenguatge.

Els joves d'avui tenen molt més presents els conceptes d'abús sexual o assetjament que els de fa 10 anys

Com aborden la distorsió dels avenços en els drets sexuals?

L: El jove no s'il·lumina. Hi ha tot un entramat de youtubers antifeministes i membres de l'extrema dreta que elaboren discursos amb titulars molt senzills, però que calen molt. És una reacció a l'avenç de drets feministes i LGBTI. Què hem de fer amb això? Potenciar la capacitat crítica dels joves i obrir espais de debat perquè ells mateixos discerneixin què és cert i què no, en comptes de dir-los directament què està bé i què no. També és important saber per què se senten assenyalats.

Celebrem que s'hagi introduït la perspectiva de gènere als centres educatius, però moltes vegades s'ha fet en forma de tallers bolet. Si l'únic que es fa és pintar un banc amb l'arc de Sant Martí i celebrar el 8 de març, no es fa una feina transversal de repensar la història, la literatura i el sistema. Hem de ser crítics i esbrinar, alhora, si donem la mateixa importància a totes les desigualtats, és a dir, si denunciem el racisme estructural, la crisi de l'habitatge o la precarietat social. Cal trencar amb la idea binària de culpables i víctimes i treballar d'una manera molt més interseccional la resta de discriminacions que patim.

Això implica reformular per complet l'educació al voltant de les desigualtats.

L: El conflicte social es trasllada del carrer a les aules. Hem de saber portar aquesta tensió i treballar-la amb els adolescents. 

B: Hem d'escoltar-los i saber per què alguns pensen que el consentiment és igual. Generar espais per dialogar i que no es trobin amb un mur. Preguntar per què pensen el que pensen, resoldre la seva curiositat i problematitzar certs arguments.

Parafrasejant la historiadora feminista Anette Kuhn, al llibre apunten que "l'augment de l'agressivitat en el porno hegemònic podria estar relacionada, entre altres factors, amb la crisi d'autoconfiança masculina vinculada a la crisi econòmica i a la por d'una pèrdua de privilegis a causa de l'auge dels moviments feministes i LGBTI".

B: Vam debatre molt sobre això i vam indagar molt sobre la crítica feminista del cinema. 

L: Vam escriure "entre altres coses" perquè no volíem generalitzar. La idea és que l'avenç de drets es llegeix com una amenaça per als privilegiats i no com un avenç col·lectiu. Quan la masculinitat es transforma i l'home ja no és el protector de la família, quan l'economia ja no depèn dels seus ingressos, ressorgeix la necessitat de recuperar el control i la posició de dominació. Aleshores, el que diem és que això pot tenir un impacte en les representacions, també en el porno.

La transformació de la masculinitat i la necessitat de recuperar la posició de control ha impactat en el porno

Parlem de les categories. És grassofòbic, per exemple, buscar contingut sexual de persones grasses? O racialitzades? Com diferenciar la preferència del fetitxe?

B: El problema no és excitar-se o buscar contingut de persones grasses, sinó que les pàgines web pornogràfiques estiguin estructurades d'aquesta manera. Que hi hagi una categoria de persones grasses és grassofòbic perquè diferencia el que és normatiu del que no ho és. No es categoritza o es planteja tenir un fetitxe amb el coit o els genitals. Volem que hi hagi ampli ventall de pràctiques sexuals i és normal que n'hi hagi de menys comunes, com el BDSM, però que no estiguin mal vistes socialment. Per molt que ens petem el concepte de fetitxe, cal posar sobre la taula que hi ha pràctiques ―sempre consensuades― que estan estigmatitzades.

Excitar-se amb les persones grasses no és grassofòbic, ho és que les webs pornogràfiques tinguin categories concretes

Presenten el concepte d'extimitat. Què és i com influencia la sexualitat adolescent?

B: És la transformació del concepte d'intimitat. Amb les xarxes socials, aspectes que abans pertanyien a l'àmbit més personal ara es comparteixen amb tothom com si fossin part de la nostra quotidianitat. Ha canviat la percepció sobre què s'exposa i què no.

L: També s'inclouen els estats d'ànim o les emocions. No cal que siguin fotos ensenyant res, sinó que s'ha normalitzat expressar o compartir com ens sentim.

S'ha transformat la concepció d'enviar o rebre nus?

L: Més enllà de l'àmbit sexual, com a persones que no hem viscut una adolescència digital, hem de comprendre què vol dir desenvolupar-se en un entorn que sempre és així. La seva mirada al món està mediada per les xarxes socials. No els mouen les mateixes coses que a nosaltres i hem de procurar no condemnar-ho. Cal acompanyar els joves i oferir eines d'informació per minimitzar els riscos.

Quan comparteixes una foto, perds, en part, el control de la informació. No és el mateix que imprimir una foto i donar-la a algú. Ara bé, si els joves estan informats dels riscos, és la seva decisió enviar continguts més o menys reveladors ―que es vegi o no la cara, per exemple. I si es genera una violència, no han de sentir culpa, sinó que s'ha d'assenyalar els responsables que han difós la fotografia o que han enviat contingut explícit no desitjat.

Han de ser els Mossos els encarregats de sensibilitzar sobre les noves formes de violència digital?

B: El relat dels Mossos moltes vegades se centra en si una cosa és delicte o no. Ens podríem plantejar si és la policia qui ha de seguir fent aquesta prevenció. Nosaltres pensem que no, perquè acaba sent una lògica de control i no d'educació digital, que és pel que apostem.