Els delictes d'odi canvien, però persisteixen durant la pandèmia

Encara que el racisme, la xenofòbia, l'antisemitisme o l'antigitanisme sempre han estat, esdeveniments com el coronavirus, la possible entrada de Vox al Parlament de Catalunya o el judici dels atemptats del 17 de la Rambla i Cambrils han posat en el punt de mira a les comunitats més estigmatitzades del país. L'Oficina de No discriminació de l'Ajuntament de Barcelona recull els principals delictes d'odi comesos en la capital catalana, i segons el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, l'any passat el racisme i la xenofòbia van tornar a ser les desafortunades protagonistes. Remarca que la discriminació per origen o color de pell és la principal, ja que és més difícil identificar a primera vista la creença religiosa d'una persona. Fins i tot i així, la comunitat musulmana torna a ser víctima d'una de les xacres històriques de Catalunya i de l'Estat espanyol: la islamofòbia.

Han incrementat les agressions en les comunitats de veïns, sobretot durant el confinament

Encara s'estan recollint les dades d'aquestes discriminacions, però els col·lectius i les associacions han detectat un canvi de tendència. Hi ha hagut un descens d'atacs (verbals o físics) en l'espai públic, ja que s'utilitza menys a causa de les restriccions de la pandèmia, però han incrementat les agressions en les comunitats de veïns, sobretot durant el confinament.

Gemma Ferreón, coordinadora d'incidència política de SOS Racisme, explica que no han rebut més denúncies de les habituals per islamofòbia, però matisa que "no tothom està en la situació adequada per fer aquest procés", que qualifica de "llarg, dur i revictimizador". Ara bé, el que si que han detectat és que la premsa ha criminalitzat sobretot a les dones musulmanes. D'això també se n'ha adonat el president de l'associació Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (SAFI), Mustapha Aoulad Sellam.

Tots dos remarquen que alguns mitjans de comunicació, entre ells La Vanguardia, han utilitzat imatges de dones amb hijab per il·lustrar notícies que tenien a veure amb l'augment -o descens- de casos de coronavirus. "El més greu és que eren d'arxiu, perquè no portaven mascareta a l'espai públic", denúncia Ferreón. Diversos fidels d'una mesquita de Barcelona van escriure una carta al director de La Vanguardia per denunciar aquesta pràctica, i cap d'ells, ni tampoc SOS Racisme, ha rebut resposta.

La mediació com alternativa

Quan hi ha hagut agressions en una comunitat de veïns, per exemple, Serra explica que l'Ajuntament potencia més la via de la mediació comunitària que no la judicial per "fomentar la convivència i lluitar contra la discriminació". A més, les situacions en les quals hi ha tanta proximitat entre l'agressor i l'agredit un procés judicial podria tensionar més el conflicte. Mustapha Aoulad Sellam, malgrat estar d'acord a impulsar aquesta opció, adverteix que no sempre funciona. "S'han de promoure les mesures alternatives perquè beneficien molt més a la societat, però hi ha casos on s'ha de castigar", opina. En aquest sentit, exemplifica que al gener un home va agredir a dos musulmans en el barri de la Sagrera, i un d'ells entro en coma durant quatre o cinc dies. "Això no es pot arreglar només amb formació", apunta.

També diu que no pot assegurar que la islamofòbia hagi pujat, encara que apunta que la retransmissió del judici dels atemptats del 17 agost del 2017 pot provocar una criminalització dels joves musulmans. Però aquest no és l'únic factor que podria incrementar-la. En aquest sentit, Ferreón explica que a l'inici de la pandèmia va haver-hi una estigmatització molt alta cap a la població xinesa o d'aparença asiàtica. Després, aquest odi es va desplaçar a col·lectius com la comunitat musulmana o gitana.

SOS Racisme: "La islamofòbia és endèmica i forma part de la construcció de la nostra identitat nacional"

"La islamofòbia és endèmica i forma part de la construcció de la nostra identitat nacional", protesta. Recorda que al Maresme es van crear patrulles ciutadanes, que tenien membres d'extrema dreta, per anar a "caçar" a menors migrants, als qui se'ls culpava falsament d'un suposat auge de criminalitat en la zona. Ara bé, el racisme també es va expressar contra els menors racialitzats que havien nascut a la comarca. "Hi havia gent que els tirava cadires, hi havia insults en espais públics cap a tota persona llegida com a musulmana o marroquina", detalla.

Per analitzar aquesta situació, membres del consistori de Barcelona es van reunir amb representants de diferents entitats o oratoris islàmics a mitjan desembre. En aquesta trobada van confirmar que últimament havien percebut un increment de la islamofòbia, tant en l'espai públic com en l'institucional. En el transport públic, per exemple, van explicar que la sensació d'asseure's en el metre o en el bus i que ningú es posi al seu costat, o fins i tot s'aixequin, ha anat a més en els últims mesos. Respecte a la discriminació institucional, assenyalen que, sota el paraigua de la pandèmia, han tingut dificultats per accedir als enterraments seguint la tradició de l'islam, no s'ha aplicat correctament el decret d'educació per fer les classes d'islam a les escoles i no s'ha respectat la voluntat dels usuaris de menjadors escolars per accedir al menjar halal.

El perill de blanquejar a l'extrema dreta

Una altra de les discriminacions històriques és la judeofòbia. Tal com explica la presidenta de la comunitat jueva Atid, Silvia Leida, i confirma Marc Serra, no han patit agressions individuals, sinó atacs a la comunitat de manera simbòlica. Això, en part, és perquè no tenen trets externs que els distingeixin a primera vista, com el color de pell o la indumentària. En una de les protestes en contra de les restriccions del coronavirus, que va tenir lloc el 30 de desembre, joves amb estètica d'extrema dreta es van unir al final de la manifestació i, a més de causar destrosses, van fer una pintada amb una estrella jueva que posava "Fuck Jews". "Ens vam quedar glaçats. Això va ser més descarat. Abans eren manifestacions d'uns pocs, a la tarda nit, i sempre en contextos com el de la mort de Franco, però ara ja és que qualsevol excusa és bona", denuncia Leida.

"La diferència és que el tipus d'agressors són més identificables i dels mateixos grups. Solen aprofitar manifestacions convocades per altres entitats més grans, es colen al final i generen aquests incidents", relata Serra. Aquest seria el cas de les manifestacions en les quals, impunement, diversos individus lluïen esvàstiques i feien salutacions feixistes i lloances a Hitler. En aquest sentit, explica que l'Ajuntament va denunciar a fiscalia els actes d'extrema dreta que van tenir lloc el 12 d'octubre i el 30 d'octubre, entre altres. Leida adverteix que aquesta no ha estat l'única pintada que s'ha fet en contra de la comunitat jueva, però remarca que el consistori les ha retirat totes.

L'augment de la sensació d'impunitat amb la qual actua l'extrema dreta podria anar lligada a l'entrada de Vox al Congrés dels Diputats. La possible arribada del partit ultra al Parlament de Catalunya després de les eleccions posa en alerta a tots els col·lectius vulnerabilitzats. "Han verbalitzat i fet visible la judeofòbia, i han provocat que la gent ho vegi com un emblanquiment", remarca Leida. Marc Serra i Mustapha Aoulad Sellam coincideixen i ho extrapolen a l'increment del racisme i la xenofòbia. "És molt important que l'extrema dreta no tingui representació. En un moment com la crisi actual ofereix un discurs molt fàcil, que és el d'assenyalar a l'immigrant com a responsable de la situació", adverteix Serra.