Els constructors demanen accelerar els ritmes d'execució de l'obra pública per evitar les licitacions desertes

L'any passat, el Producte Interior Brut (PIB) de l'economia catalana va registrar un increment del 5,5%, assolint un augment del 3,3% en el darrer trimestre. Així ho avala l'estimació avançada de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Aquestes xifres es donen en un context caracteritzat per la pujada generalitzada de preus, aguditzada pels mercats energètics, i l'alça progressiva de la taxa dels tipus d'interès.

Malgrat aquest escenari, el sector de la construcció va créixer un 4,7% el 2022, arribant al 4,8% el darrer trimestre de l'any. D'aquest bon clima també s'ha encomanat la licitació d'obra pública a Catalunya, que l'any passat va arribar als 3.964,5 milions d'euros, un 34% més que el 2021. Darrere d'aquestes dades, s'emparen la proximitat del cicle electoral i l'inici de l'execució dels fons europeus Next Generation.

Més enllà d'aquestes estadístiques, extretes de l'Informe de Licitació pública d'Obres i Serveis, elaborat per la Cambra de Contractistes, l'entitat alerta del context difícil que viu el sector de la construcció pels forts increments de preus dels materials i dels costos de l'energia. La Cambra de Contractistes afegeix en la seva anàlisi que "les pujades en els tipus d'interès incrementaran els costos financers de les inversions i poden suposar un fre a la compravenda d'habitatge i a les obres d'edificació".

La xifra d'obres oficialment desertes a Catalunya durant l'any 2021 i 2022 ascendeix a 573 per un import total de 166,3 milions

La situació deriva en què moltes licitacions quedin desertes davant l'elevada inestabilitat en els preus i la falta de mecanismes que adaptin a la realitat els mateixos. La xifra d'obres oficialment desertes a Catalunya durant l'any 2021 i 2022 ascendeix a 573 per un import total de 166,3 milions.Per aquest motiu, la Cambra insta a dur a terme iniciatives encaminades a incloure mecanismes d'adaptació dels preus a la realitat del mercat, de forma ràpida i àgil, en totes les obres que surtin a concurs.

L'entitat demana "agilitat en l'aplicació de la revisió extraordinària de preus, de manera que aquesta compensació pugui arribar a les empreses que més estan patint en aquest difícil context". Aquesta falta d'adaptació ja ha tingut conseqüències en els processos de concurrència. En més del 38% de les licitacions, només s'han presentat una o dues ofertes.

Risc financer

Els efectes de les licitacions desertes ja s'han traslladat al sector, que pateix certs riscos financers. L'any passat, els concursos de creditors es van incrementar un 26,7% al sector de la construcció, més de 10 punts per sobre del 15,5% del general de Catalunya. En la mateixa línia, les dissolucions empresarials van créixer un 7,5% en la construcció, 5,4 punts més que la mitjana catalana.

Aconseguir la màxima eficiència en la gestió dels fons europeus Next Generation és una de les peticions de la Cambra de Contractistes per evitar aquests episodis. De fet, segons assenyala, únicament s'han vinculat 324 licitacions a aquest procés. Així, advoca perquè "els fons arribin a les empreses contractistes tan aviat com sigui possible sense demores en la gestió d'aquests, així com mesures complementàries per evitar posar en risc la recuperació econòmica i del sector".

Entre el paquet d'iniciatives a posar en marxa, la Cambra planteja: actualitzar les licitacions d'acord amb els preus de mercat, agilitzar l'aplicació efectiva i general del mecanisme de revisió de preus, una major celeritat en la gestió dels fons europeus i fomentar les col·laboracions publicoprivades per aconseguir-ne la màxima eficiència i agilitzar els processos de licitació.

Agilitzar el ritme

Des de l'Associació Catalana d'Empreses constructores d'Obra Pública (Constcat), el seu president, Manel Romero, admet que "la licitació dels Next Generation no està funcionant com ens pensàvem i a més ens trobem en un context d'increment notable de les matèries primeres". Tot i els intents per part de les administracions d'establir accions, com les habilitacions de preus, Romero precisa que "continua sent molt difícil executar obra pública a Catalunya".

"la licitació dels Next Generation no està funcionant com ens pensàvem"

Segons l'associació, la solució implica "consolidar un sistema dinàmic de preus per adaptar-lo a la realitat del mercat". Ara fa un any, el Govern central va posar en marxa un Reial Decret amb mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes del sector públic d'obres davant la pujada del valor de les matèries primeres.

La norma preveu la possibilitat que, a sol·licitud del contractista, pugui procedir-se a la revisió excepcional del preu quan l'augment dels costos hagi tingut un impacte rellevant en el contracte superior al 5% de l'import certificat. La quantia de la revisió excepcional no podrà ser superior al 20% del preu d'adjudicació del contracte i el contractista haurà de repercutir als subcontractistes la part corresponent.

Tot i que Romero valora positivament normatives com aquesta, reclama la necessitat d'incrementar el ritme de l'obra pública, especialment la que està pressupostada i no s'acaba executant. "Cal accelerar els ritmes d'execució de l'obra pública per evitar les licitacions desertes". El president de Constcat, entitat que forma part de Pimec, atribueix el menor ritme executor de la Generalitat a l'excés de tràmits administratius i burocràtics.

L'execució pressupostària del Govern estatal a Catalunya la darrera dècada és del 61,4%, la de la Generalitat, del 80,4%

Com a exemple, indica les obres per a l'ampliació del bloc quirúrgic de l'hospital Josep Trueta de Girona, que han tornat a sortir a licitació després que a finals del 2021 l'empresa adjudicatària, Vialitat i Serveis SL, hi renunciés per l'encariment dels materials de construcció i es declarés deserta l'adjudicació. Inicialment, Infraestructures de la Generalitat el va adjudicar per 13,5 milions i ara l'ha tornat a licitar per 15,2.

Els agents del sector de la construcció d'obra pública coincideixen que una de les eines per revifar l'activitat és complir els pressupostos públics, essencialment el capítol de l'execució. La mitjana de compliment del Govern estatal a Catalunya a la darrera dècada ha estat del 61,4%, mentre que la de la Generalitat se situa en el 80,4%. Tot i això, la mitjana de licitacions anuals dels darrers 10 anys és tan sols del 0,67% del PIB català.