Els boscos europeus perden capacitat per absorbir carboni, segons un estudi amb la participació del CREAF

Els boscos europeus perden capacitat per absorbir CO₂ de l'atmosfera i mantenir-lo segrestat en forma de carboni al tronc, fulles, arrels o al sòl, cosa que posa en risc els objectius climàtics de la Unió Europea. Això és la principal conclusió que apunta un estudi publicat a la revista Natura i liderat per un investigador del Joint Research Centre, amb la participació del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques).

En concret, entre el 1990 i el 2022, els boscos d'Europa han absorbit al voltant del 10% de les emissions derivades de l'activitat humana, i l'estudi alerta que aquesta capacitat està en declivi. Els investigadors les causes de la davallada són molt diverses i una combinació entre la intensificació de la tala, o l’augment de pertorbacions naturals com incendis i plagues.

El document també argumenta el declivi de la capacitat d'absorció dels boscos perquè ja no s'expandeixen a un ritme tan accelerat com abans i que no hi ha tantes repoblacions. També apunten a l'envelliment dels boscos, que redueix la seva capacitat de creixement i absorció de carboni, i als efectes creixents del canvi climàtic, amb episodis extrems de calor i sequera, que disminueixen la fotosíntesi i la productivitat dels arbres.

Aquests impactes poden tenir efectes persistents durant anys, debilitar els boscos i agreujar la mortalitat forestal i les pèrdues de capacitat de segrest de carboni. Per fer-hi front, els investigadors adverteixen que cal millorar la monitorització forestal a escala europea, disposant de dades robustes, contínues i harmonitzades sobre l'estat dels boscos, la seva salut i els diferents compartiments de carboni, inclòs el sòl forestal.

La gestió dels boscos

Els autors també defensen una transformació profunda en la manera de gestionar els boscos europeus, que tingui objectius més enllà del de produir fusta, cosa que implica un equilibri entre les activitats productives i la conservació dels hàbitats naturals. L'estudi suggereix models de gestió basats en la ciència que combinin boscos amb diferents edats i graus de protecció, tot alternant zones destinades a la producció sostenible amb altres reservades per a la conservació estricta. La diversificació ajuda a protegir la biodiversitat i a mantenir el carboni emmagatzemat en diferents compartiments del bosc.

Pel que fa a la reforestació, l'estudi alerta que caldrà acotar millor els llocs on es poden plantar arbres a la UE perquè la manca d'aigua marcarà el futur de les noves masses forestals. Així, consideren que aquesta solució serà només vàlida en llocs molt determinats i amb condicions climàtiques favorables.

Es redueix un terç el dipòsit de carboni forestal

El dipòsit de carboni forestal a Europa va passar de 457 milions de tones de CO₂ equivalent absorbides cada any entre 2010 i 2014 a 332 milions de tones de CO₂ equivalent absorbides cada any entre 2020-2022. És a dir, una reducció de gairebé un terç en només una dècada, segons l'inventari europeu que calcula els embornals de carboni del sòl forestal, zones humides, i agrícola, entre d’altres.