Els anys daurats de Matas a Mallorca: quan somreien al matí i (ens) robaven a la nit

Feia temps que Jaume Matas no obria els telediaris. Però aquesta setmana, el Tribunal Suprem l’ha condemnat a tornar al Govern de les Illes Balears els 1,2 milions d’euros que va ordenar pagar a l’arquitecte Santiago Calatrava pel projecte fantasma d’una flamant òpera a Palma, que l’arquitecte de l’star-system havia d’alçar damunt les aigües de la badia. El jutjat veu interès a lucrar-se econòmicament per part de Matas, però també electoralment, ja que l’executiu illenc, llavors encapçalat per Jaume Matas, el va presentar a les portes de la campanya electoral de 2007.

Es tracta del cop judicial més recent contra l’ex president Matas, en el marc del “Cas Òpera”. Un de tants. Matas està empresonat a hores d’ara al penitenciari d’Aranjuez, complint una pena de 3 anys i 8 mesos pel cas Nóos. Es tracta de les adjudicacions a dit del Govern Balear per fer dos congressos a Palma organitzats per l’Institut Nóos, el qual estava dirigit per Diego Torres i Iñaki Urdangarin. Probablement és el cas de corrupció més cèlebre viscut mai a les Illes, malgrat que el protagonisme recau veritablement en algú de fora de les Illes: el propi Urdangarin. Per primera vegada, un membre de la Família Reial era imputat. I finalment empresonat l’any 2018.

Tot i així, l’estrena de Matas en ambients penitenciaris es remunta a 2015, quan va ingressar al penal de Segovia per una pena de 7 mesos. Després de mitja dotzena de judicis aquesta dècada (amb les seves respectives condemnes), els casos pendents de Matas amb la justícia toquen al seu fi. Falta la peça principal del Palma Arena, però es rumoreja que podria ser arxivada. Es tancaria així la llarga llista de judicis que fiscalitzen els anys de la corrupció del PP mallorquí, sota el paraigua de Jaume Matas. Però, quan arrenca i quan acaba aquesta època? Marca veritablement un abans i un després, en la trajectòria del PP?

2003 a 2007: quan érem esplèndids

Els principals casos de corrupció que es jutgen ara provenen de la legislatura 2003-2007, en els que el PP controlava el Govern autonòmic i el principal ajuntament illenc: Palma. Són anys caracteritzats per l’opulència de diners. L’economia espanyola avança com un tir. I encara més a la Mediterrània, gràcies a la construcció massiva de segones residències i l’auge del turisme. Encara no es percep cap signe de la crisi econòmica que esclatarà el 2008. Políticament, Jaume Matas prové de ser ministre de Medi Ambient amb el president José Maria Aznar. I va elevat d’autoestima. Sense complexos. Malgrat que José Luis Zapatero recupera el poder estatal pel PSOE l’any 2004, Jaume Matas és en aquell moment un dels principals barons del PP. I fa i desfà com vol.

Amb les arques del Govern illenc plenes de diners, Matas aposta per macro-infraestructures que posin Palma al mapa (encara més). Anuncia la construcció del Metro i en un any i escac l’està inaugurant. Dit i fet. Anuncia un gran Velòdrom i abans que acabi la legislatura no només està inaugurat, sinó que acull un Campionat Mundial de ciclisme en pista. L’enveja de mitja Europa. Poca broma.

El revers de la moneda és que tres mesos després d’inaugurar-se el Metro, algunes estacions s’inunden a causa de la pluja. I que dir (que no dir) del Palma Arena. Un gran ascensor encara segueix llençat en un descampat contigu, tal qual vestigi del temps del malbaratament. La causa del cas palma Arena és tan gran que, durant el procés d’instrucció, es va dividir en 28 peces separades. El seu nom surt en 14 d’elles.

La connexió Madrid-València-Palma

Alhora, també s’estaran gestant sobrecostos i enriquiment il·lícit en la construcció de carreteres, contractes de recollida de les escombraries, etc. Són els anys durant els quals està robant. En els que s’està gestant tot allò que haurà d’esclatar la següent legislatura. I no només a les Illes. També al País Valencià i a la Comunitat de Madrid, conformant el gran eix de poder conservador: una autopista horitzontal entre la capital espanyola i Palma, amb escala valenciana, que connecta les inversions econòmiques, les ínfules de poder. És un PP diferent del que li precedeix, el del temps del cañellisme (en referència a l’expresident Gabriel Cañellas): una dreta regionalista força vinculada a la Part Fornada de Mallorca. Potser no austera, però tampoc tan amiga de l’ostentació del luxe. Jaume Matas i la seva dona Maite Areal, en canvi, arriben fins i tot a sortir en la premsa del cor. La revista Lecturas, de fet, els hi dedica un complet reportatge de sis pàgines el 2006. Benvinguts siguin a l’estiueig mediterrani.

I mentrestant, Matas actua com un polític esplèndid. És de sobra conegut el tracte molt amable i proper que oferia als periodistes. De tots els mitjans de comunicació, sense fer lletjos –almenys aparentment- als d’una línia editorial crítica. Encantador de serps. Alhora, Jaume Matas acosta el seu entorn a la jet set. És popular atribuir-li a la seva dona, Maite Areal, un gust desmesurat pel luxe. Cap màcula de corrupció li esquitxa encara. La vida és bella. És llavors quan compren el palauet al carrer Sant Feliu, una casa senyorial de 470 metres quadrats i pel qual pagaren 900.000 euros (malgrat estar taxada en 2,4 milions d’euros). Fins i tot els lavabos eren de luxe: Les escovilles de la tassa del vàter, model Lulú, van costar 375 euros cadascuna. Vuit televisors de plasma. 80 ampolles de Vega Sicília a la bodega.

Temps més tard, la Guàrdia Civil arribaria a anomenar l’escorcoll al palauet com el cas Buckingham. De fet, càlculs periodístics situen en uns 4 milions d’euros el que es van gastar la parella durant aquells 5 anys de frenètic modus vivendi.

Però la pèrdua del Govern en mans de les esquerres, l’any 2007, dóna el tret de sortida al seu enfonsament. Matas renuncia a exercir de cap de l’oposició i fitxa per la prestigiosa Pricewaterhouse, tot traslladant-se a l’entorn de Nova York, on treballarà de 2007 a 2009. Encara viu a tot gas, però està a punt de truncar-se.

Esclaten els casos: el trencament entre PP i UM

La victòria de les esquerres fa que arribin a algunes conselleries i detectin moviments inaudits. Però el gruix dels casos no es descobreix gràcies a l’aixecament de catifes, sinó al trencament (grosso modo) del pacte de silenci entre PP i Unió Mallorquina. I és que UM donava suport, fins llavors, als populars. Quan trien investir l’esquerra, estan obrint alhora una guerra amb el PP. Tots dos mons entren en col·lisió i es viuen denúncies entrecreuades a Fiscalia. Especialment entre empresaris afectats a una i altra banda.

D’aquesta manera, els investigadors de la Guàrdia Civil no donen l’abast. L’esclat de casos de corrupció entre 2008 i 2009 són tan habituals que cada dia es podia esmorzar amb un nou titular. Cas Palma Arena, cas Andratx, cas Scala, cas Turisme Jove, cas Over Marketing, cas Son Espases (considerada la branca balear de la Gürtel), cas Cavallistes (absolts), cas Òpera, l’escàndol de drogues i abusos sexuals del Rodrigo De Santos, l’escàndol de l’escriptor de discursos Antoni Alemany...

Així que el nom amb el que els investigadors batejaven cada cas va començar a ser motiu d’animada conversa. Són un conjunt de casos de corrupció que han suposat una mossegada de 554 milions d’euros a l’erari públic, segons el web Casos Aislados. Si a Catalunya es parlava en aquells moments de mossegades del 3%, a les Illes Balears les comissions arribaven al 30%. La festa era contínua. I esquitxa pràcticament la totalitat de consellers de Matas, ja siguin finalment absolts (cas de Francesc Fiol) o directament condemnats.

Del cas Son Espases al cas Cursach

Un dels casos de corrupció més sonats fou el de Son Espases. Les obres del nou hospital foren adjudicades a ACS (presidida per Florentino Pérez), per un valor de 635 milions d’euros. Segons l’ex Fiscal Anticorrupció Pedro Horrach, les corrupteles de Matas en aquesta licitació són de “la màxima perversió”. Des de sobrecost econòmic fins a requalificació de terrenys sobre els quals es construí l’hospital. De fet, un dels presumptes beneficiats de la compravenda dels terrenys és l’empresari de clubs nocturns Bartolomé Cursach, el rei de la nit de Palma. Altres casos de Cursach, desvetllats per mitjans com Público, entre d’altres, estan íntimament lligats a corrupteles dins la Policia Local de Palma, que es destapa l’any 2014 i que provoca la dimissió de la poderosa direcció del PP de Palma.

“La pena del telediari”

Això dóna peu a que Maria Antònia Munar, llavors líder d’Unió Mallorquina i ara empresonada, fos una de les primeres veus en sortir a reclamar la seva innocència i a alertar contra una suposada campanya mediàtica contra UM. “Estem pagant la pena del telediari”, va arribar a teoritzar. També és cert que UM havia entrat en guerra soterrada amb el PP. I que, si algú va guanyar-la, no van ser pas els mallorquinistes de centre-dreta.

I és que certament, hi hagué un temps a Mallorca, no massa llunyà, en el que la imatge de la corrupció era una rampa: la rampa exterior dels accessos als Jutjats de Palma. Uns 20 metres d’asfalt, que connecten el carrer amb la porta de darrere dels Jutjats, per la qual hi accedeixen els imputats. També la Infanta Cristina la va recórrer. Fou tan cèlebre que dos periodistes d’IB3 van crear una Ruta de la Corrupció per Palma, que passava inexorablement per “la rampa de la vergonya”. Igualment, la secció de Tribunals dels mitjans de comunicació era la cirera de les redaccions, com Última Hora i Diario de Mallorca, amb periodistes destinats dia i nit a aconseguir alguna exclusiva sobre les investigacions policials i judicials.

Jutges estrella, fins i tot a la premsa del cor

També treballava de valent al sector judicial. I també assolien quotes mai vistes de notorietat i suport social. Posem 3 casos. El primer és el de l’implacable jutge José Castro, qui portarà a judici la pròpia Infanta Cristina. I de tan famós, acaba a la premsa del cor. El jutge i la seva dona pacten una sessió de fotos amb la Vanity Fair, la qual té lloc al seu domicili particular, tot coincidint amb la vigília de Nadal. Matas i Castro també estan connectats per tenir la vanitat suficient com per voler sortir a la premsa del cor.

El segon en discòrdia és Juan José Yllanes, qui entra en política de la mà de Podemos: Ha estat dos anys diputat al Congrés. I tornat a política insular des de les autonòmiques del 26 de maig, serà ara vicepresident del Govern balear. Un tercer protagonista és el Fiscal Anticorrupció Pedro Horrach, qui fins i tot serà aclamat a la seva entrada als Jutjats en els judicis més cèlebres. La gent els percep com a herois. Herois del poble, en contra dels rics i dels corruptes. El marc mental començava a canviar, a les Illes Balears.

Fins avui. Matas té ara 62 anys. Si manté l’estratègia de reconèixer els delictes i pactar les penes, està en condicions de gaudir d’una jubilació d’or. Ni que sigui d’aquí pocs anys.