FAUNA I AGRICULTURAEls agricultors denuncien l'augment dels atacs de la fauna salvatge als seus camps

Conciliar l’activitat agrària o ramadera amb la presència de fauna salvatge als conreus i a les explotacions continua sent un repte pendent per les administracions. Danys sobre les finques, destrosses a les infraestructures de reg, el sobrecost de protegir els cultius o els animals i els problemes sanitaris derivats són alguns dels efectes col·laterals d’una tendència que cada vegada va a més. Malgrat l’augment en la xifra d’espècies salvatges capturades, els atacs de conills i porcs senglars als camps catalans segueixen a l’alça i sense cap tipus de control.

Els representants dels agricultors demanen solucions immediates per reduir la població de la fauna salvatge

Les dades oficials confirmen aquesta tendència. Durant l’última campanya, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) constata un creixement del 20% en les captures de conills i porcs senglars, que han passat de les 191.000 de 2015 a les 230.000 unitats de l’any passat. D’aquestes, 185.000 corresponen a conills i 48.000 a senglars.

Un cas que exemplifica aquesta problemàtica el trobem en l’Òscar Navarro, un pagès jove de la comarca del Montsià, que s’ha arribat a trobar 200 forats provocats pels conills a la seva finca de cítrics. “Aquí no hi ha ningú que solucioni res. Tot i que l’Administració ha autoritzat caceres controlades, la població de conills s’ha duplicat en només quatre anys”. Els atacs provoquen que els productors com Navarro inverteixen en mesures preventives de protecció, com instal·lar teles als arbres, i de vigilància. El dia a dia de Navarro es limita a tractar de reparar els danys que generen els animals.

Com reduir la població d’animals?

Vista la situació, els representants dels agricultors demanen solucions immediates per reduir la població de la fauna salvatge. En aquest sentit, el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) sol·licita que l’emergència cinegètica, un concepte que s’activa quan el nombre de senglars se situa per sobre dels vuit per quilòmetre quadrat, s’estengui més enllà de la temporada de caça, que s’inicia al setembre. Més enllà d’aquesta petició, Òscar Navarro vol un pla de xoc urgent, ja que “fins ara ni des del territori ni des de l’Administració catalana se’ns han donat respostes”.

La nova normativa intentaria 
compatibilitzar l’activitat ramadera amb la conservació de l’espècie

Navarro anuncia que per exigir una resolució urgent del Departament d’Agricultura s’elaborarà un manifest, al qual donaran suport el Consell Comarcal del Montsià, ajuntaments, societats de caçadors i cooperatives de la zona. Segons comenta, “no tenim notícies, ens prometen una visita futura i sempre ens emplacen a la llei de caça”.

Des del Govern, s’assenyala que la futura llei de caça, que substituiria un altre que es troba en vigor des de l’any 1970, inclourà un nou model de gestió integral de la fauna. El Departament d’Agricultura afegeix que la nova normativa s’assemblaria al model d’introducció de l’ós bru, que intenta compatibilitzar l’activitat ramadera amb la conservació de l’espècie. Així, els factors amb els quals es vol incidir són: plans de gestió, integració de l’activitat i educació de la població.

Del lleure a la sobreconservació

La nova llei de caça implica un canvi profund en la concepció de l’acció cinegètica. “Venim d’una norma obsoleta, que contempla la caça com una activitat de lleure, i hem d’anar cap a la sostenibilitat i un model basat en els censos i en els plans cinegètics”, afirma el tècnic de la Secció d’Activitats Cinegètiques del Departament d’Agricultura, Antoni Mestres. Tot i la urgència que reclamen els agricultors, la Conselleria considera que una de les dificultats més importants és la creença de la població, que pensa que “la conservació de les espècies és l’única via, quan l’excés d’aquesta pràctica genera plagues, danys, pèrdues econòmiques i conflictes entre caçadors, agricultors i defensors del medi natural”.

La llei de caça que està elaborant el Departament d’Agricultura, que no es podrà executar fins d’aquí dos o tres anys, busca equilibrar activitats com la cinegètica o la ramadera. Un altre dels objectius rau a prevenir i mitigar els riscos i perjudicis per la sobrepoblació d’algunes espècies. El Departament recorda que “la caça està dissenyada en l’àmbit legislatiu com una activitat de lleure, deixant de banda altres necessitats com els controls dels danys o la gestió i la protecció del medi ambient”.

Des del sector ecologista, atribueixen a la manca de carronya l’increment dels atacs de la fauna salvatge

Des del sector ecologista, atribueixen a la manca de carronya l’increment dels atacs de la fauna salvatge a la cabanya ramadera. La Lliga per a la Defensa de Patrimoni Natural (Depana), una de les principals organitzacions conservacionistes a Catalunya, comenta que “la falta de menjar provoca que els desplaçaments d’aquestes espècies siguin més nombrosos i llargs”. A més, Depana critica l’escassa gestió dels boscos que es fa des de l’Administració, el que porta riscos naturals, com verins, incendis o els mateixos atacs de fauna.

Depana demana que no “es faci populisme amb les indemnitzacions que reclamen els ramaders”. L’entitat creu que “el rigor en el peritatge ha de ser l’únic factor i garantia per calcular aquests imports”. “En alguns casos, com els dels voltors, la seva intervenció manté una funció sanitària perquè acaben amb cadàvers de bestiar i restes orgàniques i controlen l’expansió de malalties”, recorden des de Depana. En aquest sentit, insisteixen que els voltors són l’única via per gestionar les baixes dels ramats extensius.

A les comarques on la situació ja és d’emergència, el Departament d’Agricultura ha desenvolupat un pla pilot de prevenció i mitigació dels danys. És el cas de la zona de Cabreres-Montseny a l’Osona, on els caçadors, les administracions i els pagesos ja han planificat les batudes per l’any 2017. Mentrestant, l’Òscar Navarro, l’agricultor del Montsià afectat pels atacs dels conills, es continua preguntant qui li compensarà les despeses en vigilància, en teles de protecció, en pintar les soques dels arbres i en reposar les instal·lacions de reg que ha hagut d’assumir.