Eleccions europeesPuigdemont, Comín i Ponsatí arrenquen la campanya des de Schengen per reivindicar la seva lliure circulació per Europa

Junts per Catalunya ha arrencat aquest dimecres els actes encarats a les eleccions europees del dia 26, després de l’aixecament judicial al veto de la Junta Electoral Central a Carles Puigdemont, Toni Comí i Clara Ponsatí com a membres de la seva llista a les eleccions europees. No ho fa des de Bèlgica, però, sinó des del país veí de Luxemburg. I més concretament des de la ciutat de Schengen, que dona nom a un dels acords europees més coneguts i emblemàtics: l’Espai Schengen, que possibilita la lliure circulació dels ciutadans europeus al llarg de 26 europeus (la majoria de la UE, però també Suïssa, Noruega i Islàndia). Signat l’any 1995, va suposar la desaparició dels controls fronterers i que el passaport entrés desús.

L’expresident i cap de llista de JxCat a les europees, Carles Puigdemont, ha dit en arribar: “Hem anat a Schengen per expressar el nostre compromís amb la millor Europa: la de la llibertat dels ciutadans. Evocar Schengen és parlar de llibertat de circulació de persones, bens i serveis”. També han fet referència al “combat continental” contra la xenofòbia promoguda per l’extrema dreta.

Tal com explica Toni Comín en declaracions a Públic, “és un indret molt simbòlic, que posa de manifest el valor de la lliure circulació de les persones, que és el més important del projecte europeu”. Comín, número dos de la candidatura, no amaga que l’eix de la campanya electoral estarà protagonitzada per la idea d’Europa i la internacionalització del conflicte català: “Una Europa sense fronteres, en la que ja no hi ha fronteres físiques”. La metàfora, per tant, és doble: ni fronteres pera la ciutadania en general (com antídot a les polítiques migratòries d’Orban a Hongria i d’altres), ni pels polítics catalans (a l’exili des de finals de 2017).

El mapa europeu de la ‘no-extradició’

Comín va assistir diumenge passat al polèmic homenatge a les víctimes catalanes del centre de concentració de Mauthausen (on la directora general de Memòria Històrica de la Generalitat va fer esment a Raül Romeva com a "pres polític" en la seva intervenció, fet que va suscitar la marxa airada de la ministra espanyola de Justícia, Dolores Delgado). Un acte a Àustria, que s’afegeix a la llarga llista de països que Comín ha trepitjat des que va exiliar-se: Alemanya, Regne Unit, Luxemburg, Suïssa, Àustria, Holanda i Bèlgica. Igualment, Carles Puigdemont ha visitat, entre d’altres, Finlàndia i Dinamarca. Ponsatí, que és la número tres de la llista, ha trepitjat Noruega i Grècia.

Finalment, Lluís Puig ha pogut viatjar a Itàlia i França. En aquest darrer cas, fins i tot desplaçant-se a la Catalunya Nord, a pocs quilòmetres de distància amb la frontera pirenaica amb l’Estat espanyol. El territori francès, tanmateix, és un territori de risc. D’aquí que l'eviti a consciència el grup de Brussel·les: Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret (ERC), Lluís Puig i Clara Ponsatí (malgrat ella visqui més temps a Escòcia).

Cada viatge que realitzen els exmembres del Govern està ben estudiat i planificat per l’equip jurídic de Waterloo, on destaca l'advocat Gonzalo Boye. Tanmateix, a mesura que visiten un nou país de la UE sense que la respectiva policia els detingui, és interpretat com una nova victòria contra la possibilitat de ser extradits. “Ens anem blindant a poc a poc”, diu Comín, i afegeix: “Estem construint el retorn a casa”. Un equip jurídic que va emportar-se una gran victòria, a principis de setmana, amb la decisió instada pel Tribunal Suprem espanyol que permet la candidatura dels líders de Junts per Catalunya a l’exili. “És veritat que ha estat una victòria, però ens l’hem guanyada, amb molt d’esforç, eh?”, apunta una font de l’entorn, que remata: “Les victòries no surten del no res”.

Els exconsellers i l’expresident Puigdemont tendeixen a no viatjar ni junts ni alhora. D’aquesta manera, si es produís algun incident diplomàtic en el nou país visitat, la hipotètica extradició quedaria reduïda a un únic integrant dels dirigents a l'exterior. Igualment, dins l’estratègia d’internacionalització del conflicte, també intenten no repetir massa les ciutats o països visitats, per així arribar a noves audiències. I també per anar augmentant la xarxa d’estats membre de la UE visitats, fet que deixa en evidència la solitud d’Espanya en la seva batalla judicial contra els polítics catalans a Brussel·les. “Contra la judicialització amb la que ens volen atacar, nosaltres responem amb internacionalització del procés”, explica l’exconseller de Salut Toni Comín, actual impulsor del Consell de la República.

26-M: fer campanya des de Brussel·les

Per tot plegat, la campanya de les eleccions europees prendrà en el cas de Junts per Catalunya un accent veritablement europeu. Independentment que sigui provocat per la fugida forçosa dels dirigents de la Generalitat fins l’aplicació del 155, allò cert és que els principals candidats de JxCat faran campanya física des de Brussel·les. Allà on es troben les principals institucions comunitàries, entre les quals l’Eurocambra i la Comissió Europea. A banda, és clar, de les vídeo-connexions en directe que realitzin als mítings de JxCat. La primera, sense anar més lluny, serà demà dijous a l’acte d'inici de campanya, que els postcovergents realitzaran a la Fundació Antoni Tàpies, que es farà a Barcelona.