ELECCIONS 21DL'excepcionalitat de les eleccions desperta els dubtes del sobiranisme sobre el joc net

Les eleccions catalanes del pròxim 21D presenten un escenari peculiar des del moment en que per primera vegada han estat convocades pel Govern central i no pas pel president de la Generalitat. El passat dia 27 d'octubre, de manera pràcticament simultània, el Parlament aprovava la declaració d'independència i el Senat donava llum verda a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola. Això suposava la intervenció de l'autonomia de Catalunya, un final de legislatura sobtat i la convocatòria d'eleccions a Catalunya per part del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.

Una convocatòria d'eleccions per "recuperar la normalitat", en paraules del propi Rajoy, que ha generat entre alguns sectors de l'independentisme una certa por a un hipotètic frau electoral. El politòleg Francesc Pallarès exposa que, tenint en compte la mecànica electoral, una alteració de les dades per part de qualsevol dels blocs és "pràcticament impossible". Pallarès detalla que a cada col·legi electoral comptarà el dia de les eleccions amb la presència d'apoderats i d'interventors per tal de garantir bones pràctiques durant la jornada, i que aquests monitoritzen l'escrutini de les meses constituïdes, que transmeten els resultats a la Junta Electoral Provincial (JEP) de cada una de les quatre circumscripcions electorals del territori català. Quan aquest mecanisme s'hagi completat, el recompte conjunt es farà a la Junta Electoral Central (JEC), que és l'òrgan encarregat de vetllar perquè tot el cicle electoral, des del període previ a la campanya pròpiament dita fins a la publicació dels resultats definitius dels comicis, es dugui a terme d'una forma neutral.

Recompte paral·lel

No obstant això, el cúmul de circumstàncies ocorregudes a l'arena política des dels dies previs a la celebració del referèndum de l'1-O han fet que alguns sectors independentistes vegin amb recel el que pugui passar i per aquest motiu el moviment sobiranista ha activat diverses iniciatives de "seguretat". La que ha agafat més importància ha estat la del recompte paral·lel que impulsa l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb el suport dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i els partits independentistes per tal de "monitoritzar els resultats en temps real". Fonts de l'ANC comenten que existia una demanda provinent d'una part de l'independentisme després que comencessin a circular "rumors de possibles tripijocs" amb els resultats electorals. Per articular aquest dispositiu, l'entitat sobiranista disposarà d'interventors a cada col·legi electoral, que a mesura que es vagin publicant els resultats els transmetran a un centre de dades habilitat per a l'ocasió a la pròpia seu de l'ANC, fent un recompte paral·lel i simultani al de la JEC, les dades del qual processarà Indra.

Indra és una empresa tecnològica participada per l'Estat a través de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) que fa tres dècades que es dedica a fer recomptes electorals. En aquesta ocasió, això no obstant, se l'ha situat al centre del focus mediàtic perquè el Govern central li ha adjudicat la tasca de recompte del 21D sense haver convocat un concurs públic previ. En aquest sentit, la suspensió de l'autogovern català a través de l'aplicació de l'article 155 ha tensat fins al límit les posicions del sobiranisme i les forces partidàries de la carta magna espanyola, i per aquest motiu sectors independentistes fan visible la seva desconfiança.

Malgrat tot, els experts adverteixen que un escenari de frau és gairebé del tot descartable, tenint en compte que totes les candidatures inscrites a la crida a les urnes del pròxim dia 21 tindran els seus apoderats i interventors repartits per les diferents seus de votació. L'ANC, però, remarca que han tirat endavant el seu recompte paral·lel per tal de "tranquil·litzar" aquells que tenien dubtes sobre si hi haurien garanties durant la jornada. En aquest sentit recorden que seran unes "eleccions netes" i pronostiquen que els dos recomptes obtindran uns resultats similars.

El paper de la Junta Electoral

Més polèmica ha generat, però, el comportament de la JEC durant el període electoral. Ja uns dies abans de l'inici de la campanya, va intervenir emetent diverses prohibicions tant a governs municipals com als mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Conceptes com "exili" o "consellers empresonats" no podien ser utilitzats i al mateix temps es van haver de retirar diverses pancartes i símbols a favor de les persones que es troben en presó provisional. La tasca de la JEC és la de "garantir la neutralitat" en els períodes propers a les eleccions i mai fins ara, com recorda la politòloga Sílvia Claveria, s'havia posicionat en termes relatius al relat en els mitjans. Això no obstant, els experts adverteixen que aquestes prohibicions també podrien tenir com a resultat una dinàmica mobilitzadora del vot independentista.

L'excepcionalitat de les eleccions també queda remarcada pel fet que alguns dels principals candidats no han pogut fer campanya amb normalitat. És el cas dels d'ERC i Junts per Catalunya, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, el primer en presó preventiva i el segon, a Brussel·les amb part dels consellers cessats -inclosos a les dues llistes en posicions de sortida. Tampoc han pogut participar en els actes electorals l'expresident de l'ANC Jordi Sánchez, núemro 2 de JuntsxCat, ni el conseller d'Interior cessat, Joaquim Forn -també a la llista de Puigdemont-, tots dos empresonats.

Un altre dels punts a tenir en compte és el fet que la crida a les urnes sigui un dijous, ja que podria afectar una participació que, no obstant, les enquestes preveuen que sigui massiva, pel propi fenomen de la polarització entre els diferents partits. En aquest sentit, els experts exposen opinions diverses. Mentre que Pallarès considera que la data "no ha d'influir massa a les alçades del procés" perquè els votants ja saben quina situació hi ha i poden preveure solucions, Sílvia Claveria expressa que "no sabem fins a quin punt aquesta afirmació és robusta perquè el grup unionista tradicionalment és molt abstencionista i és molt difícil revertir la tendència".