El temps com a dret: així evoluciona el debat de la jornada laboral més enllà de les hores treballades

No sols es tracta de treballar menys hores, sinó també de treballar millor i, sobretot, en millors condicions. En ple debat sobre la reducció de la jornada laboral, tan en voga des que Yolanda Díaz va arribar al Ministeri de Treball, l'esquerra alternativa tracta de ressituar aquest debat i ampliar el focus, escapant així d'una certa visió reduccionista que ho supedita tot al fet de treballar menys hores.

La reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals va ser un dels compromisos centrals de Sumar en la campanya electoral de les eleccions de juliol 2023. Encara que la mesura es va incorporar a l'acord de govern amb el PSOE i va arribar a iniciar-se la seva tramitació parlamentària, PP, Vox i Junts van tombar el projecte el setembre de 2025. No obstant això, el Gobierno ha anunciat que a l'abril aplicarà la reducció de jornada a 35 hores setmanals a les persones que treballen en l'Administració General de l'Estat. Alguns esperen que aquesta reducció de jornada per als treballadors públics serveixi d'esperó per estendre la mesura a la resta.

Però reduir la jornada laboral és molt més que treballar menys. "Normalment l'esquerra ha parlat de la reducció del temps de treball com un mecanisme per a la creació d'ocupació. És a dir, treballar menys hores perquè puguin treballar més persones. No obstant això, de manera intel·ligent, i políticament lligada a un projecte més emancipatori, Sumar presenta la reducció del temps de treball com una ampliació del temps de vida", explica Antonio Baylos, catedràtic del Dret del Treball a la Universidad de Castilla-La Mancha i coordinador de diversos seminaris organitzats per la Fundación 1º de Mayo sobre l'organització del temps de treball en l'actual model de relacions laborals.

Baylos és un dels col·laboradors necessaris amb què compta l'esquerra alternativa agrupada al voltant de Sumar per tirar endavant una qüestió que s'ha convertit en un cavall de batalla per als de Yolanda Díaz. "Aquesta idea de considerar la reducció del temps de treball com una ampliació del temps de vida és una idea intel·ligent perquè connecta amb una idea de ciutadania, amb la pròpia llibertat i la pròpia capacitat d'acció", abunda Baylos.

Els experts com Baylos assenyalen que el debat sobre el temps de treball i la reducció de la jornada laboral s'ha d'abordar amb un focus ampli. Inclou qüestions com la distribució de la jornada, la fixació d'horaris, la desconnexió digital, els descansos o els permisos, entre d'altres. Per arribar a aquest punt, per disposar del propi temps, tenir capacitat per conciliar i, en definitiva, gaudir d'aquesta vida ampliada, és important enfocar la qüestió "des del punt de vista de la protecció de la salut laboral", il·lustra Baylos.

Quan parla de salut laboral, Baylos relaciona descansos, temps de treball i conciliació. Si la reducció de jornada implica millor temps de vida, això comporta també una major corresponsabilitat i un complex sistema de permisos laborals, dos dels grans elements a considerar en la reforma del temps de treball.

Baylos afegeix que "la nova realitat productiva" també exigeix abordar certes qüestions com l'economia digital. La qüestió és com mesurar el temps de treball efectiu en els nous contextos digitals, així com instaurar limitacions del temps de treball en certs sectors, com el de l'economia de plataformes, que funcionen molt sobre la base d'encàrrecs o càrregues màximes de treball."Com es computa la jornada de treball dels riders, per exemple? No treballen en un espai físic, és treball a demanda; certament, és un tema complicat”.

El registre horari

La discussió sobre el temps de treball inclou doncs qüestions com la distribució de la jornada, la fixació d'horaris, els descansos, o els permisos, entre d'altres. Aquí entra en joc el registre horari, un assumpte del qual s'està parlant molt aquests dies. Baylos ressalta la seva importància: "El registre horari ha de ser un sistema objectiu, fiable i flexible que verifiqui quant estan treballant les persones, el seu temps de descans, les hores extraordinàries que fan, etcètera. Tot incideix directament sobre el tema de la salut en el treball".

Baylos no entén l'oposició de la patronal i d'una part del govern a aquest registre horari. El catedràtic de Dret Laboral adverteix d'una realitat que està molt present en el model laboral espanyol: les hores extraordinàries. La prioritat és posar-hi límit."Està molt bé reduir la jornada laboral; el que no podem fer és pujar el límit màxim de la mateixa. Cal controlar les hores extraordinàries, que a més és una feina no pagada. Per a això és fonamental el compliment de la llei. I l'instrument que possibilita aquest compliment de la llei no pot ser més que un registre", sosté Baylos.

"L'oposició al registre ens sembla absolutament incorrecta. El que encobreix és la necessitat de tantes i tantes empreses de seguir competint sobre la base de l'incompliment de la legislació i sobre l'extensió del treball no qualificat", il·lustra Baylos respecte a les crítiques al registre horari.

Preguntat per la setmana laboral de quatre dies, una de les principals reivindicacions dels defensors de la reducció de jornada, Baylos destaca que l'important no és quant es redueixi la jornada laboral, sinó fer-ho "en paral·lel a la negociació col·lectiva".