Supermercats públics un 30% més barats: la recepta de Mamdani que Espanya no s'atreveix a provar

Zohran Mamdani, alcalde de Nova York, va anunciar la setmana passada que els supermercats públics que pretén obrir a la ciutat de Nova York seran un 30% més barats que altres súper convencionals. Dins del seu programa econòmic, Mamdani s'ha fixat com a objectiu obrir un supermercat públic en cadascun dels cinc districtes de la ciutat abans que acabi el seu mandat l'any 2030. El regidor novaiorquès preveu una inversió de 70 milions de dòlars (60,4 milions d'euros al canvi actual) en fons de capital per posar en marxa aquestes cinc botigues.

L'obertura de supermercats públics a Nova York és una de les mesures estrella del programa electoral amb què Mamdani va guanyar les eleccions municipals a finals de l'any passat. Segons les estimacions del propi Ajuntament, aquesta mesura permetrà a cada llar de la ciutat estalviar al voltant de 90 dòlars al mes (78 euros), la qual cosa equival a uns 1.000 dòlars a l'any.

Encara que a Espanya sí que existeixen experiències cooperativistes en el sector dels supermercats, el país no té una xarxa de supermercats públics comparable al pla de Mamdani. Aquest assumpte ja s'ha posat sobre la taula en ocasions anteriors, sobretot per l'esquerra alternativa i les organitzacions de consumidors. En qualsevol cas, la proposta genera molt de debat.

"L'alimentació és un dret bàsic que ha estat privatitzat. Sembla que per primera vegada en la història, l'Estat no tingués res a veure amb l'alimentació del seu poble. Per tant, és imprescindible començar a tenir eines i infraestructures públiques que puguin assegurar aquest dret a una alimentació sana", assegura Javier Guzmán, sociòleg i president de Justícia Alimentària, una ONG que defensa amb afany la creació de supermercats públics a Espanya, per justificar la necessitat d'aquest tipus d'establiments. El de Guzmán és un argument molt semblant al que va utilitzar Mamdani al seu dia per justificar la seva proposta: "Garantir que tots els novaiorquesos puguin comprar aliments frescos i assequibles al seu propi barri és fonamental".

Per Guzmán, els supermercats públics serien tant un model de negoci com un model social. "Tenim problemes d'augment constant de preu. A Justícia Alimentària calculem que en els últims cinc anys els aliments bàsics i frescos han pujat un 41%. A Catalunya, per exemple, el consum de peix ha baixat un 40% pels alts preus", descriu Guzmán.

No obstant això, Guzmán també assumeix que en els últims anys s'ha imposat "una narrativa neoliberal" que ha generat "un sistema alimentari absolutament desastrós que només ha beneficiat a l'exportació i a grans empreses distribuïdores".

Ara mateix no hi ha un marc narratiu que doni suport a la creació d'aquests supermercats públics, segons Guzmán. Aquest expert reconeix que a Espanya falta voluntat política i interès per adoptar una mesura com la de Mamdani. La proposta de crear una xarxa de supermercats públics a Espanya posa els pèls de punta a la dreta i a la patronal, i el PSOE es posa de perfil. Les referències a Cuba, Veneçuela o el teló d'acer són gairebé automàtiques quan es parla d'aquest assumpte.

Tampoc la patronal està per la labor. Entre els detractors d'aquesta mesura hi ha entitats com l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas) o l'Associació de Fabricants i Distribuïdors d'Espanya (Aecoc) argumenten que un supermercat públic "no aportaria res". Aquestes organitzacions empresarials asseguren que els seus marges comercials amb prou feines superen el 2% i que el consumidor ja té una "enorme" capacitat d'elecció en el mercat, amb la qual cosa, argumenten, una baixada de preus no es notaria tant.

Per contra, els defensors dels supermercats públics sostenen que aquests establiments ajudarien a reduir els marges comercials de la grans superfícies, oferirien preus més baixos en un context de constant augment del preu de la cistella de la compra i exercirien certa pressió competitiva sobre la resta del sector. "Les infraestructures públiques alimentàries sempre han existit a Espanya, però és veritat que en els últims 30 o 40 anys tant la producció com la distribució [d'aliments] han estat absolutament privatitzades. Això ha provocat la concentració del mercat, l'augment dels marges i la pujada dels preus dels aliments, sobretot dels frescos", concreta en aquest punt Guzmán.

L'Estat ha perdut la seva capacitat d'alimentar la gent d'una manera més o menys sana, fresca. També ha perdut la capacitat de tenir un sistema alimentari més o menys equilibrat i resilient. "Som un país ric, però cada vegada mengem pitjor", respon Javier Guzmán quan se li pregunta per què una proposta com la de Mamdani no acaba de concretar-se a Espanya.

El president de Justícia Alimentària també explica que aquesta privatització del sistema alimentari no només perjudica els consumidors, sinó també els agricultors i els productors en origen. "El nostre país s'ha convertit, com altres, en un sistema d'agroexportació a mercats globals. Gairebé és més fàcil exportar que vendre al poble del costat", abunda aquest expert.

Guzmán es queixa que l'actual sistema "no dóna solucions". "Ens hem quedat només amb polítiques i regulacions, però amb això no n'hi ha prou, perquè quan baixes l'IVA, automàticament va al marge comercial del supermercat", afegeix.

Aprofitar els mercats municipals

La teoria d'aquest expert és que, igual que existeixen la sanitat o l'educació públiques, l'Estat s'hauria de preocupar per l'alimentació dels seus ciutadans. En aquest sentit, Espanya compta amb un avantatge competitiu que altres països no tenen, recorda Guzmán: "Necessitem reprendre una cosa que ha existit tota la vida. Aquí tenim els mercats municipals, que són una infraestructura pública alimentària i que té una funció social claríssima. No obstant això, en els últims anys hem entrat en una deriva on s'ha imposat el supermercadisme".

En qualsevol cas, la mirada de Guzmán va una mica més enllà. "Això ha fracassat estrepitosament: tenim problemes d'obesitat, però també tenim problemes de falta d'ocupació generacional en l'entorn rural amb tots els problemes que això implica per al camp, com estem veient els incendis. Estem en un moment històric en què necessitem sistemes alimentaris molt més centrats en el dret a l'alimentació de la gent i dels territoris", diu el president de Justícia Alimentària.

"Hem oblidat que l'Estat tenia una funció bàsica alimentària, gairebé de salut pública. En una democràcia també es menja i en aquesta democràcia hi ha milions de persones que no poden alimentar-se de forma sana", s'esplaia Guzmán.