La pujada dels tipus que prepara el BCE impactarà en les hipoteques: "El cicle ha canviat de direcció"

Un consens recorre els mercats financers europeus des de fa dies: premsa econòmica, analistes i experts donen per fet que dijous que ve, 11 de juny, el Banc Central Europeu (BCE) pujarà els tipus d'interès per primera vegada des de setembre de 2023. La pujada serà d'un quart de punt —un 0,25%—, per deixar els tipus en el 2,25%. La decisió del BCE marcarà un punt d'inflexió en la política monetària de l'eurozona.

La decisió del BCE ha estat àmpliament anticipada pel mercat davant el repunt de la inflació a la zona de l'euro. A més de contenir la inflació, la més que previsible pujada dels tipus d'interès tindrà també conseqüències directes sobre la butxaca dels ciutadans: encarirà els crèdits i sobretot els crèdits hipotecaris.

"La pujada que s'anticipa per a aquest dijous posaria fi a un llarg període d'estabilitat en els tipus d'interès. L'euríbor reacciona a l'alça. El cicle ha canviat de direcció. Qui encara no hagi tancat la seva hipoteca hauria de fer-ho com més aviat millor. Les condicions actuals segueixen sent bones, però la finestra s'està tancant", analitza Jorge González-Iglesias Baeza, CEO de Gibobs.com, empresa especialitzada en el mercat de les hipoteques.

L'euríbor a 12 mesos, la taxa de referència del mercat interbancari a la qual estan referenciades la majoria d'hipoteques a tipus variable d'Espanya, va tancar el mes de maig en el 2,804%, 5,7 punts per sobre del 2,747% del mes d'abril. En l'últim any, l'euríbor ha registrat un increment de 72,3 punts bàsics respecte a la dada recollida al maig de 2025, que va ser del 2,081%.

No obstant això, l'encariment de l'euríbor no desencoratjarà el BCE en el seu intent d'apujar els tipus. Igual que va passar amb les deu pujades que va aplicar el supervisor europeu entre juliol de 2022 i setembre de 2023, fins a portar els tipus al 4%, una altra vegada un escenari geopolític advers, en aquest cas la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran, ha elevat els preus energètics i impulsat la inflació a l'eurozona fins al 3,2% a finals de maig. I això és el que de veritat preocupa el BCE, molt més que el repunt del preu de les hipoteques.

La inflació a Europa gairebé s'ha duplicat des del gener: llavors se situava en l'1,7%. El BCE sempre ha considerat que la inflació mitjana de l'eurozona ha de romandre a l'entorn del 2%. Així va ser durant els últims tres anys, fins que al març va esclatar el conflicte a l'Orient Mitjà. Encara que previsible, aquesta pujada dels tipus d'interès és la més imprevista dels últims anys.

Més enllà del joc de paraules, el cert és que fa dos mesos la pujada dels tipus no era contemplada per ningú. És més, a finals del 2025, fins i tot no es descartava una nova baixada per estimular el creixement econòmic de la zona de l'euro. Només a finals d'abril, quan els efectes econòmics de la guerra de l'Iran començaven a notar-se i la inflació mitjana a l'eurozona va arribar al 3% el BCE va començar a plantejar-se una pujada dels tipus, encara que l'organisme s'ha resistit tant com ha pogut. "No hi ha raons suficients per apujar els tipus de forma immediata. Si bé no s'ha resolt la guerra a l'Iran encara, els preus del petroli i del gas estan relativament sota control, les pressions salarials s'estan moderant i les expectatives d'inflació a llarg termini segueixen ancorades", deia llavors el BCE.

"És cert que la inflació ha repuntat, però al BCE el que més el preocupa és la pujada de la inflació subjacent [la que no inclou els preus de l'energia i dels aliments no elaborats], que s'ha situat en el 2,5%. En realitat, aquest moviment del BCE és un missatge directe als agents econòmics, als quals està dient que, si negocien a l'alça preus i salaris, intervindrà per alleujar les tensions inflacionistes, encara que ara mateix seria més correcte parlar d'expectatives inflacionistes. Encara que es resolgui la situació a l'Estret d'Ormuz, el BCE vol evitar una segona ronda d'encariment dels preus", apunta Josep Lladós, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El professor de la UOC assegura que aquesta previsible pujada de tipus "no és indispensable", però al mateix temps apunta que els mercats financers la donen per descomptada. "Ara mateix no hi ha una tensió de preus. La demanda està molt feble, però sí que és cert que hi ha un problema d'oferta i d'encariment dels costos per a les empreses per l'energia i algunes matèries primeres".

La més que probable pujada dels tipus no arriba en el millor moment per a l'economia de l'eurozona: el seu producte interior brut (PIB) va experimentar una contracció del 0,2% en els tres primers mesos de 2026. L'impacte inicial de la guerra a l'Iran ja s'ha deixat notar. Tot i així, el BCE prefereix refredar l'economia abans que deixar que la inflació vagi a més, encara que com a paisatge de fons es perfili l'evident risc de recessió econòmica.

En aquest sentit, algunes veus acusen el BCE de precipitació. Lladós recorda que en la crisi inflacionista del 2022, desencadenada per la guerra a Ucraïna, "es va acusar el BCE d'haver actuat massa tard". Lladós afirma que la dada d'inflació del maig "no és dolenta, però tampoc és bona" i que el BCE "vol nedar i guardar la roba". "Ara vol reivindicar el seu paper com a autoritat monetària i prefereix precipitar-se abans que córrer el risc d'arribar massa tard", afegeix el professor de la UOC.

Ningú sap si aquesta pujada de tipus serà una cosa puntual o si n'hi haurà diverses en els pròxims mesos. Lladós sosté que és difícil saber-ho. En qualsevol cas, l'expert insisteix que el BCE està actuant "de manera preventiva per modificar les expectatives dels agents econòmics". La clau de tot, però, està lligada a la durada del conflicte a l'Iran. "El desenllaç del conflicte a l'Orient Mitjà determinarà molt la durada d'aquestes mesures. El comportament de la política monetària a Europa sí que dependrà de manera crítica del que estigui passant a l'Iran. Si el conflicte s'allarga, ho notarem en els preus i potser a l'estiu podríem veure noves pujades de tipus”.