El permís climàtic encara no és obligatori: tot el que falta per protegir els treballadors dels temporals

Durant el temporal de vent del mes de febrer passat, l'assistència presencial dels treballadors de bona part de la indústria catalana va ser l'habitual. Una situació similar es va viure en el marc dels aiguats de principis d'aquest mes d'octubre. Tot i que existeix un permís retribuït en cas que els empleats no puguin accedir al seu lloc de feina per un cas de força major, poques són les empreses que el fan servir. Entre les excepcions, es troben les automobilístiques Seat i Ebro, que admeten a Públic que l'han utilitzat en els dos episodis. 

Fonts de les dues companyies expliquen que van anul·lar els tres torns de producció, emparant-se en la figura del permís climàtic, recollit en l'article 37.3 G de l'Estatut dels Treballadors. La dificultat per estendre aquesta iniciativa rau, segons els sindicats, en què la seva posada en marxa es fa a través de recomanacions. Per tant, les empreses no estan obligades per llei a desplegar-ho. Mentrestant, algunes patronals critiquen l'excés d’alarmes emeses per la Generalitat, al·ludint a les absències en les plantilles i la minva de la productivitat.  

Davant de fenòmens cada vegada més freqüents com les onades de calor, les ventades o les pluges intenses, derivats del canvi climàtic, alguns sectors, com els treballadors a l’aire lliure, els de la construcció en espais oberts o els repartidors, tenen garantida la seva seguretat mitjançant el permís climàtic si no poden accedir al seu lloc de feina. En el cas que hi hagi possibilitats, també s’ha de facilitar el teletreball, evitar els desplaçaments no imprescindibles o flexibilitzar els horaris. 

Malgrat aquestes recomanacions, els sindicats lamenten que no existeixin protocols clars de compliment obligat durant les pluges torrencials, com sí que hi són durant les onades de calor. Els representants dels treballadors sol·liciten aplicar l'article que reconeix el dret a absentar-se de l'activitat, amb una remuneració garantida en cas de força major derivada de riscos greus i imminents. En aquest sentit, la secretària nacional de la UGT Catalunya i responsable de salut laboral, Reyes Solaz, al·ludeix a la necessitat d'articular protocols i accions de formació. "Les empreses tenen l’obligació de protegir les plantilles i així està signat en un acord entre sindicats i patronal, però aquest no es respecta".

El permís de la DANA

Solaz recorda que l'Estatut dels Treballadors recull des de fa dos anys, quan es va produir la DANA a València, el compromís d'adaptar l'organització de les empreses a les necessitats dels empleats. "Estem tots d’acord en l'aplicació del permís climàtic, però el problema es troba en la forma de justificar les condicions i els protocols per posar-los en marxa". La responsable d'UGT Catalunya afegeix que "les actuacions de les empreses s'haurien de basar en la prevenció" i no "a desenvolupar mesures reactives". 

El permís climàtic, que estableix quatre dies d'autorització per la incapacitat d'accedir al lloc de treball, "no té un protocol ni un model definit i està centrat a dissenyar recomanacions i no obligacions, quan els accidents laborals in itinere, els que es produeixen de camí a la feina, són els que més estan creixent". Solaz assegura que, tot i que el permís climàtic és un dret, "les empreses sempre juguen amb la incertesa de com han de justificar-lo els treballadors i demanen moltes explicacions".

Per fer efectiva aquesta figura, la responsable de salut laboral insta a què les companyies reforcin la prevenció de riscos laborals i que el permís climàtic s'incorpori als termes de la negociació col·lectiva. En el context de la convocatòria electoral del 29-N, demana que aquesta normativa s'aprovi mitjançant un decret. Des del sindicat es considera imprescindible que la seguretat i la salut de les persones treballadores siguin una prioritat absoluta, especialment en els escenaris de pluges i inundacions. Així, assenyala que "les empreses tenen l’obligació legal de garantir la protecció de les seves plantilles i adoptar totes les mesures preventives possibles, facilitant el treball a distància sempre que sigui viable i evitant exposar les persones treballadores a riscos innecessaris".

Llei de Prevenció de Riscos Laborals

Des de CCOO Catalunya s'al·ludeix a l'article 21 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, que ofereix els passos a seguir en cas de risc climàtic. Així, el sindicat aconsella "deixar constància per escrit de la situació. D'aquesta manera, evitaràs possibles sancions per absentisme. Cerca i conserva els justificants dels organismes públics que avalin l'emergència". De fet, matisa que "els empleats tenen dret a interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball si consideren que aquesta activitat comporta un risc greu i imminent per a la seva vida o salut. No poden patir cap perjudici per fer-ho, llevat que hagin actuat amb mala fe o negligència greu".

Aquesta petició sorgeix després dels aiguats que va patir Catalunya a principis del mes d'octubre. En una primera valoració, la patronal Pimec estima que les pluges van generar unes pèrdues econòmiques de 117,5 milions d'euros sobre les empreses del Vallès Oriental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme. Les dades estan elaborades per l'Observatori de la Pime de Catalunya. Una vegada quantificats aquests danys, la patronal proposa "ajustar l’abast territorial i la durada de les alertes i de les restriccions a la situació de cada zona", alhora que reclama una previsió de compensacions per a l'activitat comercial. 

Tot i les diferències a l'hora d'abordar l'aplicació del permís climàtic, els sindicats i la patronal coincideixen a exigir que les polítiques públiques posin el focus en la prevenció en comptes de la improvisació o les actituds reactives quan ja es produeixen els fenòmens climàtics. El desafiament encara és que el permís climàtic esdevingui una eina real de protecció laboral, combinant el dret a l'absentisme obligat i la garantia de la continuïtat de l'activitat econòmica.