Per què facturen més les elèctriques des de l'apagada

Red Eléctrica de España (REE) manté una operació reforçada de la xarxa elèctrica, per controlar la tensió, des de l'apagada del 28 d'abril de 2025. Aquest mecanisme busca assegurar que no torni a succeir una crisi d'electricitat com la viscuda llavors, quan la península ibèrica es va quedar sense llum durant hores. No obstant això, aquest reforç té un cost. Dades de REE posen en relleu que la programació reforçada ha suposat 516 milions d'euros, un 2,18% dels costos totals del sistema elèctric. En consonància amb això, les empreses reporten beneficis milionaris.

Des de maig, la xarxa treballa amb el Procediment d'Operació (PO) 7.4 activat. Aquest estableix que "els subjectes del sistema elèctric espanyol prestaran el servei complementari de control de la tensió de la xarxa de transport", tal com recull la resolució de l'any 2000 que va aprovar la Secretaria d'Estat d'Indústria i Energia. "Consisteix a despatxar més centrals capaces de respondre a les necessitats dinàmiques de regulació de tensió", aclareixen a Públic fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO). Aquestes centrals són "normalment cicles combinats de gas", afegeixen.

“L'operació reforçada manté com a generació base els cicles combinats”, explica també Ismael Morales, responsable de Polítiques Climàtiques de Fundació Renovables. “Això aporta estabilitat, però també obliga a retallar la generació renovable”, apunta. Això es deu al fet que la inèrcia és el que normalment aporta estabilitat a la xarxa. Les fonts tradicionals d'energia utilitzen turbines rotatòries, que en ser molt pesades, són les que proporcionen aquesta inèrcia.

Beneficis per a les empreses

Morales també destaca que "el gas és molt més car que les renovables". Això redunda en un augment dels ingressos per a les companyies propietàries dels cicles combinats perquè han augmentat la proporció d'electricitat que aquests generaven. El conseller delegat d'Endesa, José Bogas, va xifrar en uns 1.100 milions d'euros l'increment del cost dels serveis complementaris associats a l'operació reforçada. Va fer aquestes declaracions el passat 12 de febrer davant la comissió del Senat que investiga el tall de llum. També va asseverar que aquesta "és la forma segura o normal d'operar".

Públic ha contactat amb Endesa, però ha preferit delegar les respostes a Aelec, patronal de les firmes elèctriques. Aquesta ha contestat que "quant al cost per al conjunt del sistema elèctric, s'han publicat xifres que oscil·len entre els 516 i fins a 1.100 milions en 2025". Sobre possibles mecanismes per pal·liar el cost de les factures, la representant sectorial apunta que "les mesures reguladores destinades a mitigar l'impacte dels costos energètics en la factura dels consumidors són competència del MITECO".

Des del MITECO recalquen que "l'operació reforçada representa un cost petit en comparació amb altres elements de la factura final". En aquest sentit, subratllen: "Els preus dels consumidors no han pujat, de fet, són més baixos que l'any passat i la tendència és descendent, gràcies a l'aposta del Govern espanyol per les energies renovables, més competitives i econòmiques".

En la mateixa línia, informacions d'Efe apunten que els clients domèstics tenen normalment el 100% del seu preu fix, per la qual cosa a ells no se'ls repercuteix el sobrecost de l'operació reforçada. No obstant això, Ismael Morales diferencia entre els clients domèstics i els comercials. L'investigador de la Fundació Renovables mostra la seva preocupació per l'encariment dels costos en els sectors empresarials i industrials."Fins que no eliminem aquest mecanisme, els preus seguiran sent alts", adverteix.

Fins quan seguirà activa l'operació reforçada?

"L'operació reforçada del sistema depèn exclusivament de l'operador del sistema, Red Eléctrica, responsable de la gestió del sistema, i s'aplicarà fins que ho consideri", indiquen fonts del MITECO, que coincideixen amb les declaracions d'Aelec: "La definició de la durada d'aquesta operativa i la seva planificació temporal correspon igualment a l'operador del sistema". La presidenta de REE, Beatriz Corredor, va informar fa unes setmanes que el P.O. 7.4 continuarà actiu fins que hi hagi una garantia del compliment de les tasques per a l'equilibri de la tensió.

Durant una roda de premsa en línia, ha subratllat que l'operació reforçada es va posar en marxa per una "falta de fiabilitat" que els agents duguessin a terme les actuacions requerides davant possibles oscil·lacions a la xarxa elèctrica -les quals són habituals i naturals, però han de ser gestionades-. Per aquesta raó, va insistir que mentre no es prenguin les mesures necessàries, s'ha de mantenir.

Corredor es va referir d'aquesta manera a l'actuació insuficient de les empreses per regular la tensió, tal com recullen els informes del Govern espanyol i REE. D'acord amb aquestes investigacions, les centrals que havien estat programades per al control de la tensió, així com altres instal·lacions que també estaven disponibles per a això, no l'estaven regulant segons el que preveu la normativa.

La responsabilitat de l'apagada com a teló de fons

La titular del MITECO, Sara Aagesen, va subratllar el passat mes de juny durant la presentació de l'estudi governamental que aquestes empreses "no van absorbir tota la reactiva que s'esperava en un context d'elevades tensions, per la qual cosa, segons l'operador, tampoc van contribuir en aquest context tan important a controlar la tensió". Per contra, l'informe d'experts que Aelec va presentar, també al juny del 2025, assenyalava que la causa "principal" del zero elèctric va ser "una fallada greu del control de tensió" en no disposar el sistema de suficients plantes per la "falta de programació" realitzada per REE.

La presidenta de Red Eléctrica va insistir fa unes quantes setmanes que l'apagada va ser un fenomen multifactorial i va insistir que REE va actuar dins de la normativa. En la comissió d'investigació del Senat, José Bogas ha afirmat que la crisi d'electricitat va ser "conseqüència directa" de les polítiques de l'Executiu, d'una "mala programació de Red Eléctrica" per a aquest dia i d'un desplegament desordenat i sense control de les  renovables" sense que s'actualitzessin els controls.

Aquesta dialèctica entre les empreses i Red Eléctrica, que justifiquen l'operació reforçada, caracteritza el context de les investigacions que busquen dilucidar què va passar en l'apagada, però també repartir responsabilitats. Iberdrola va arribar a qualificar l'actuació de REE com a "temerària i negligent" i va recalcar que l'actuació del seu personal i dels seus actius de generació va ser "irreprotxable". La companyia també va demanar al Tribunal Suprem anul·lar la investigació del Govern espanyol sobre l'apagada, tal com va revelar Públic.

Aquestes informacions van sortir a la llum després de donar a conèixer que la megaplanta fotovoltaica Núñez de Balboa, situada a Badajoz i pertanyent a Iberdrola, va ser on va tenir lloc l'oscil·lació atípica que va originar una reacció en cadena que fet i fet va conduir al zero elèctric en tota la península. No obstant això, les raons que van causar aquesta oscil·lació continuen sent un misteri. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) té pendent el seu propi informe, amb el qual pretén aclarir moltes de les incògnites encara pendents sobre l'apagada.