Passos endavant per impulsar la gigafactoria d'IA projectada a Móra la Nova

Els governs català i espanyol han donat aquest dimarts passos endavant perquè pugui acabar-se materialitzant el projecte d'aixecant una gigafactoria d'intel·ligència artificial a Móra la Nova (Ribera d'Ebre). El projecte, que requeriria d'una inversió prevista d'uns 5.000 milions entre fons públics i privats, també genera un notable rebuig territorial, fonamentalment entre entitats ecologistes i de defensa del territori.

En concret, aquest dimarts tant l'executiu català com l'estatal han donat llum verda a la constitució de la societat mercantil público-privada que hauria de tirar endavant la gigafactoria. A més a més, el Govern de Pedro Sánchez també ha aprovat una aportació de 719 milions per constituir la factoria.

El projecte aspira a beneficiar-se de recursos europeus, ja que pretén ser una de les quatre o cinc gigafactories d'IA que promou la Comissió Europea, amb una inversió global de 20.000 milions. La previsió és que al juliol es publiqui la convocatòria per optar a uns fons. En principi el 30% dels fons del projecte hauran de ser comunitaris o de les administracions públiques de l'Estat en qüestió, mentre que la resta hauria de provenir d'aportacions dels socis privats.

El Govern tindrà l'1% de la societat

El Govern català tindrà una participació de l'1% en la societat mercantil público-privada que ha d'impulsar el projecte. Ho farà a través de l'Institut Català del Sòl (Incasòl). El soci majoritari serà l'executiu estatal, que d'entrada en controlarà el 47,99% amb la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT). Segons informa l'ACN, entre els socis privats en aquesta etapa inicial hi haurà juntament amb Telefónica (15,67%), AI Infraestructure Development (15,67%), el Banc Santander (15,67%) i Multiverse (4%). Aquesta societat és la que optarà als fons europeus.

El domicili social de la nova societat mercantil s'ubicarà a Móra la Nova, si bé el projecte de gigafactoria té una doble seu, ja que també hi participa la localitat madrilenya de San Fernando d'Henares. Segons el Govern, que la seu social estigui al municipi ebrenc "reforça l'arrelament territorial d'una infraestructura estratègica per al país". Per a l'Executiu, la gigafactoria és "iniciativa clau per a la transformació digital i el reequilibri territorial".

Al seu torn, en un comunicat l'executiu espanyol assegura que la inversió de 719 milions és una mostra de la seva aposta "per la sobirania tecnològica, la reindustrialització i el lideratge en IA fiable i sostenible". "Tenir accés europeu a computació avançada suposa que les nostres pimes i grans empreses puguin innovar més ràpidament i competir millor; que la nostra ciència disposi d'una infraestructura que avui és escassa i molt cara, i que les administracions puguin desenvolupar serveis públics més avançats i segurs", afegeix el text.

La visió del territori

L'alcalde de Móra de la Nova, Jesús Álvarez, ha valorat molt positivament que el municipi sigui la seu jurídica de la futura societat mercantil publicoprivada, ja que considera que podrà donar més capacitat de decisió a una comarca que històricament ha estat generadora de recursos per a altres zones del país. El delegat del Govern a l'Ebre, Joan Castor Gonell, ha celebrat "el bon camí del projecte", que és "encoratjador".

El consistori del municipi treballa ara en l'adequació urbanística del polígon industrial del Molló, que ha d'acollir el projecte. La modificació preveu reorganitzar i unificar les parcel·les d'aquesta superfície industrial per adaptar-la a la futura infraestructura.

En canvi, la plataforma Aturem la gigafactoria d'IA agrupa gent del territori, amb el suport d'Ecologistes en Acció, Terra Alta Viva, l'Associació Sediments, la CGT i el GEPEC, i té "l'objectiu d'obrir el debat públic de la mà de diferents especialistes i aportar llum a un projecte poc transparent i amb molts interrogants". 

A aquesta percepció d'opacitat s'hi suma la manca de dades sobre aspectes clau com el consum d'aigua o d'energia, factors especialment sensibles a les Terres de l'Ebre, per la lluita antitransvasament de principis dels 2000. Segons els càlculs de les entitats ecologistes, un centre de 100 MW -com el que està projectat a Móra la Nova- consumeix aproximadament 1,5 hm³ anuals, que equivaldrien a l'aigua que consumeixen Móra la Nova i Móra d'Ebre juntes en un any.