Més benestar, menys beneficis: l'Economia del Bé Comú, el model que desafia la lògica del capitalisme

"Necessitem una nova forma de pensar l'economia". Carlos Cuerpo, vicepresident primer del Govern espanyol i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, va anunciar amb aquesta contundent declaració de principis la creació d'un Consell Global per a una Economía del Bé Comú el passat 18 d'abril durant la seva intervenció en una taula rodona a la cimera progressista global celebrada a Barcelona. Ho va fer acompanyat de l'economista Mariana Mazzucato, professora de la University College of London, i una de les referents intel·lectuals contra el dogma del neoliberalisme.

Cuerpo i Mazzucato es van mostrar exultants en anunciar conjuntament un projecte que pretén abordar l'economia i el creixement des d'una perspectiva diferent. "Tots volem créixer, però necessitem créixer amb un propòsit que és el de protegir la gent", va assenyalar el ministre espanyol.

Els seus promotors expliquen que el Consell Global per a una Economia del Bé Comú sorgeix com a espai de reflexió. La proposta pretén oferir una alternativa rigorosa i progressista de polítiques orientades a un creixement compatible amb la reducció de la desigualtat, l'acceleració de la transició ecològica i el reforç de la democràcia.

La proposta presentada per Cuerpo i Mazzucato, no obstant, no és innovadora. L'Economia del Bé Comú és una teoria que va ser ideada i desenvolupada el 2010 per l'economista austríac Christian Felber, cofundador d'Attac al seu país natal. Especialista en economia sostenible, Felber ha escrit diversos llibres en els quals ha desenvolupat aquesta idea que al llarg dels últims 15 anys s'ha expandit per 35 països del món i ha anat guanyant adeptes fins a entrar en l'agenda dels governs progressistes.

"La proposta de crear un Consell Global per a una Economia del Bé Comú té tot el sentit del món, perquè no s'està proposant una cosa teòrica, sinó una cosa real. L'Economia del Bé Comú ja s'està aplicant en empreses, en ajuntaments, s'estudia en la Universitat...", enumera a Público Francisco Álvarez Medina, portaveu internacional d'aquest moviment i de la Federació Espanyola de l'Economia del Bé Comú. Álvarez, que al llarg de la seua carrera va ser, entre altres càrrecs, vicepresident de la Bolsa de París i conseller-director de la Borsa de València, comenta que la teoria de l'Economia del Bé Comú li va revelar, com diu Cuerpo, que un altre model de creixement és possible."Em va obrir els ulls", afirma.

"L'Economia del Bé Comú és tornar a l'origen de la paraula economia en el sentit original que tenia per als grecs. Economia en grec significa gestió de la casa. Es tracta d'aplicar aquest principi. La gestió de la casa necessita diners, sí, però també educació, ocupar-se de la salut de les persones, que en definitiva hi hagi un repartiment equitatiu del que entra a la casa. La casa en la qual vivim tots és la Terra i hem d'administrar-la des de baix a dalt, des dels conceptes de veritat, de voler viure tranquil·lament, sense més. No es tracta de fer una revolució", respon Francisco Álvarez quan se li pregunta per una definició de l'Economia del Bé Comú.

En una entrevista concedida a Público el 2015, Christian Felber definia així l'economia del bé comú: “Està basada en els mateixos valors que permeten florir les relacions humanes, des de l'honestedat fins a la cooperació, els valors constitucionals, la dignitat, la solidaritat, la sostenibilitat o la mateixa idea de la democràcia. La idea és recompensar a les empreses que respectin i fomentin aquests valors i els mostrin en els seus balanços del bé comú enfront de les empreses menys ètiques. En definitiva, es tracta de crear una economia basada en valors ètics". “Amb l'Economia del Bé Comú hi hauria abundància i no austeritat”, sentenciava categòric Felber en aquella entrevista.

Deu anys després d'aquelles paraules, Francisco Álvarez incideix en la denúncia que tot s'ha mercantilitzat, fins al punt que es comercia fins i tot amb el benestar de la ciutadania: "El capitalisme ja no pot dir que no és responsable del que està succeint amb l'habitatge, la sanitat o l'educació. El capitalisme actual ha convertit tot en un instrument financer. A Espanya no s'està respectant la pròpia Constitució".

"Quin model socioeconòmic ens ha portat a aquest punt? No hauríem de canviar els paràmetres?", es pregunta de manera retòrica Álvarez. Ell mateix es respon: "Només cal veure-ho. Cal recuperar aspectes tan simples com els relatius a la dignitat humana, a la justícia social, al tema de la sostenibilitat. I això és el que l'Economia del Bé Comú porta posant sobre la taula des de l'any 2010".

En una segona entrevista amb Público, el 2018, Felber acotava una mica més el terreny de joc i deixava molt clar què és el que persegueix l'Economia del Bé Comú: "El que intento demostrar és que el comerç, igual que el capital, no és un fi en si mateix, sinó un mitjà que serveix a uns fins que ja estan definits. Fins com els drets humans, les condicions laborals, la defensa del medi ambient, la cohesió social i la diversitat cultural".

Per aconseguir un creixement econòmic just, ètic i equitatiu i deixar enrere el neoliberalisme cal preservar i enfortir la democràcia. I en això s'afanya l'Economia del Bé Comú."La transparència i la participació democràtica són els valors que defensa el moviment", apunta Francisco Álvarez referent a això.

"Aquests valors cal aplicar-los a l'empresa, però també als ajuntaments, als governs. I tenim actors que apliquen aquests valors: les persones treballadores, l'entorn social i els representants polítics. No és una cosa tan complicada", afirma Francisco Álvarez a l'hora de posar en pràctica aquesta teoria.

El portaveu d'aquest moviment explica que existeix "una matriu del bé comú". A la pàgina web de la Federació Espanyola de l'Economia del Bé Comú, s'explica que en realitat aquesta matriu "és una taula que relaciona els quatre valors bàsics de l'Economia del Bé Comú: dignitat humana, solidaritat i justícia, sostenibilitat mediambiental, transparència i participació democràtica, amb cinc grups d'interès clau —el que Álvarez anomena "els actors"—: proveïdors, propietaris i finançadors, persones empleades, clients i altres organitzacions, i entorn social".

L'Economia del Bé Comú ha guanyat molt terreny en l'última dècada. Espanya s'ha convertit en un dels països amb més seguidors d'aquesta teoria: la Federació Espanyola de l'Economia del Bé Comú compta amb 4.438 socis a l'Estat, més de 1.000 empreses es regeixen pels seus principis i 44 municipis basen les seves polítiques en aquesta teoria.

Espanya actuarà com a primer país amfitrió del nou Consell Global per a una Economia del Bé Comú. El nou organisme celebrarà la seva primera reunió l'estiu del 2026. La idea és celebrar-ho de manera presencial en els marges d'esdeveniments globals com les reunions anuals del Banc Mundial i l'FMI i la COP, segons fonts del Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. Una segona reunió presencial està prevista a Madrid a la primavera de 2027, amb l'objectiu d'actualitzar els seus principis econòmics i una agenda reformadora que no cessa d'avançar.