Més de 50 convenis laborals a Catalunya, pendents de renovació per la manca d'acord en les negociacions

Una vegada fracassat l'acord polític en l'àmbit estatal per a la implantació de la reducció de la jornada laboral, després del no' de Junts per Catalunya a la votació, el camí semblava lliure per desencallar una sèrie de convenis col·lectius que estaven aturats. El més paradigmàtic, que es va renovar el passat mes de novembre, va ser el del sector del metall a la província de Barcelona, que afecta més de 200.000 treballadors. Tot i això, l'escenari de la negociació col·lectiva es troba paralitzat, almenys en dos dels àmbits que inclouen més empleats: el sector de l'hoteleria i el d'oficines i despatxos.   

En el primer cas, sembla que ja s'han produït avenços que han desactivat les amenaces de vagues, previstes pels dies 24 i 31 de desembre, dues de les nits amb més activitat en aquest àmbit. Més enllà d'aquest tímid progrés, els sindicats UGT Catalunya i CCOO Catalunya lamenten una "posició immobilista" de la patronal. En aquest aspecte, l'acusen d'especular i retardar les negociacions, albirant un canvi de cicle polític a l'Estat espanyol, amb partits que arribarien al Govern central i que rebaixarien les demandes salarials i les condicions dels treballadors.

El punt de partida, amb el qual els sindicats es volen emmirallar, és el recent aprovat del metall, en què s'ha pactat un increment salarial del 10%, repartit entre 2025, 2026 i 2027. Així, el responsable d'Acció Sindical de CCOO Catalunya, Enrique Rodríguez, explica que en el sector de les oficines i despatxos es produeix un fenomen indicatiu de la situació actual. Afecta més de 100.000 treballadors i "la postura immobilista de la patronal ens impedeix avançar".

El punt de discrepància se centra en el concepte de compensació i absorció. En concret, suposa que "ens han plantejat treure els complements que es troben fora de les taules salarials per evitar les pujades de sou". Des de CCOO, es defensa el blindatge d'aquests complements fora conveni, alhora que s'aposta per una reducció de la jornada laboral i mesures de flexibilitat. Els representants sindicals estan sospesant demanar fins i tot la mediació de l'autoritat laboral.

CCOO Catalunya:  "Hem de ser capaços de recuperar el poder adquisitiu que hem perdut en les darreres crisis"

A aquests 53 convenis que encara estan sense renovar s'hi pot afegir a partir de l'any 2026 el de la construcció, amb un pes considerable al teixit empresarial. Rodríguez recorda que en un moment en què les xifres macroeconòmiques són positives s'han d'establir mecanismes perquè aquesta bonança arribi a les butxaques dels ciutadans. Per fer-ho possible, parla d'un increment del Salari Mínim Interprofesional (SMI), que ara està en negociacions, els augments previstos als convenis col·lectius, i les pujades de les pensions. "Hem de ser capaços de recuperar el poder adquisitiu que hem perdut en les darreres crisis i frenar els intents patronals de mantenir el bloqueig a l'espera d'un hipotètic canvi polític al Govern central", recalca.

Convenis aturats  

Aquesta mateixa sensació la comparteix el secretari de Política Sindical d'UGT Catalunya, Oscar Riu, que parla de "veritables dificultats per reactivar els convenis aturats". A més, introdueix un altre element, com és la necessitat de "garantir i ampliar els acords assolits pels treballadors públics, especialment en els sectors de l'educació i la salut". Riu detalla que "en els darrers mesos l'aturada a la negociació col·lectiva era causada per l'interrogant sobre si s'aplicaria la reducció de la jornada, però ara sembla que la patronal es troba analitzant si es produirà un canvi de cicle polític".

Entre la bateria de propostes que vol negociar UGT Catalunya, s'hi troben la recuperació del poder adquisitiu per part dels treballadors, incloure la reducció de les jornades laborals als convenis, ampliar l'àmbit dels permisos laborals, regular les hores extraordinàries, mesures per a rebaixar la sinistralitat laboral i supervisar les hores de feina no reconegudes.

Oscar Riu (UGT Catalunya):  "Sembla que la patronal es troba analitzant si es produirà un canvi de cicle polític"

En aquest escenari, s'hi ha d'afegir el trencament de les negociacions entre els sindicats i les patronals per a renovar l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), que està vençut des del desembre de l'any 2020 i prorrogat des d'aleshores. Aquest acord fixa un marc català de relacions laborals, que marca les línies dels convenis a Catalunya.

Generalment, es pacta entre els sindicats CCOO i UGT i les patronals Pimec i Foment del Treball i inclou directrius sobre aspectes com el teletreball, la igualtat, els salaris o els permisos. El punt que no fa avançar l'AIC és la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics. Es a dir, la preferència i prioritat de les condicions que es pacten als convenis autonòmics, que passarien per davant dels estatals. Aquesta possibilitat la rebutja la patronal Foment del Treball.

Relacionat amb aquest tema

La crisi de la pesta porcina africana reobre el debat sobre les condicions laborals dels treballadors dels escorxadors

David Rodríguez

Blindar els acords  

Recentment, la UGT Catalunya i CCOO Catalunya van presentar al Govern de la Generalitat un conjunt de propostes per reforçar els Pressupostos de 2026 dins el marc del diàleg social. En l'àmbit de les polítiques actives d'ocupació, es planteja incrementar els recursos destinats al sistema d'acreditació de competències i establir-ne un finançament estable, alhora que es desplega un nou model d'orientació professional universal i continuada. Així mateix, reclamen garantir el compliment dels acords salarials i laborals pendents als àmbits de salut, educació i funció pública de cara al 2026.

Els sindicats recorden que aquestes peticions, vàlides per als empleats públics, també haurien de servir per a avançar en els convenis col·lectius pendents de renovació i demanen, si fos necessari, la implicació de l'Administració. A més, sol·liciten incloure mesures en els convenis per a millorar en matèries com la igualtat, la digitalització, la Intel·ligència Artificial (IA), la salut laboral o la qualitat de l'ocupació.