La manca d'eines jurídiques "dispara" les deslocalitzacions de l'activitat empresarial a Catalunya

La recent presentació d'un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per part de Leche Pascual per acomiadar 80 treballadors de la planta de Gurb (Osona) ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre la legitimitat de determinades empreses d'iniciar processos de reestructuració, prescindint d'empleats en la majoria dels casos, en moments de bonança. Es a dir, donant a conèixer beneficis en els seus comptes de resultats i sense causa objectiva per argumentar la decisió. 

En el cas de Pascual, s'hi afegeix el fenomen de la deslocalització de serveis, ja que la companyia ha optat per traslladar la producció de llet a la seva planta d'Aranda de Duero (Burgos). Paral·lelament, la seu de Gurb s'ha venut a Casa Tarradellas, que elaborarà la mozzarella per les seves pizzes. El traspàs de l’activitat està previst pel 31 de juliol. La pràctica comença a ser comuna en algunes firmes, que emparades per la indefinició jurídica, han passat d’emprar els ERO temporals, que es van estendre durant la pandèmia de la Covid-19, a les extincions de contractes.

En el cas de Leche Pascual, la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda ha assessorat la plantilla per constituir un comitè d’empresa, format per cinc persones del Sindicat Independent de Treballadors i Treballadores de la Indústria Alimentària (Sitia), per negociar l'ERO. L'exemple de Pascual resulta especialment paradigmàtic en tractar-se d'un símbol industrial per la comarca d'Osona. La representació dels treballadors considera que l’expedient no respon a cap motiu que en justifiqui l'aplicació. Segons denuncien, la planta de Gurb ha assolit els millors resultats des de la seva inauguració, tant pel que fa al volum de producció com a la rendibilitat.

En aquest context, la plantilla acusa Pascual de clausurar una instal·lació plenament operativa i amb beneficis per concentrar la producció en altres centres, principalment a Burgos. Malgrat tot, aquesta assegura que participarà en la negociació de l'ERO, però deixa clar que no donarà suport a cap acord que no reconegui la manca de justificació dels acomiadaments ni garanteixi una protecció efectiva dels drets laborals i socials dels afectats. Els treballadors adverteixen que, si el procés no ofereix les garanties necessàries, emprendran accions judicials per demanar la nul·litat de l’expedient, que consideren ple d’irregularitats. 

Més enllà de Pascual

A més del procés de Leche Pascual, en poc temps s'han registrat diversos procediments d'acomiadaments i ERO com a conseqüència de deslocalització de serveis en un context de bones xifres econòmiques sense causes objectives aparents. Nestlé ha impulsat un ERO que afecta més d'un centenar de persones a Esplugues de Llobregat; A Glovo, hi haurà més d'un centenar d'afectats només un any després que la companyia es veiés forçada a canviar el model de contractació per la Llei Rider; Nissan planteja un altre expedient amb més d'un centenar d'acomiadaments al centre de recanvis de la Zona Franca; Ficosa, també del sector de l'automoció, preveu una reducció de 172 persones a Viladecavalls i  la planta d'Azko Nobel al Prat de Llobregat (l'antiga Industrias Titán) ha pactat un acomiadament de 101 persones.

Amb aquest boom de deslocalitzacions, els experts dubten que existeixin causes econòmiques, productives o organitzatives, els tres supòsits que preveu la legislació laboral. Així, l'advocat del Col·lectiu Ronda, Nacho Parra, afirma que "és difícil d’entendre que les empreses, tenint milions de beneficis, es puguin plantejar un acomiadament col·lectiu".

Malgrat aquestes evidències, Parra admet que "els operadors jurídics no disposen d'eines per evitar les deslocalitzacions de l’activitat i acaba sent difícil lluitar contra una decisió empresarial argumentada amb motius productius, organitzatius o polítics". Abans de la Reforma Laboral de l'any 2012, un acomiadament col·lectiu havia d’estar avalat per una autorització administrativa prèvia. Ara, segons precisa Parra, amb firmes, que en moltes ocasions se n'han beneficiat de cessions de terrenys, exempció d'impostos o ajuts públics, no es pot limitar la seva actuació. 

Recuperar eines

L'advocat explica que, amb la legislació actual, els comitès d’empresa només poden aconseguir la injustificació dels processos d’ERO, que finalitza amb un acomiadament improcedent de 33 dies per anys en comptes dels 20 si fos un procedent. "La tragèdia del procediment és que buida de contingut la capacitat d’actuar de l'Administració Pública". Per aquesta raó, defensa la necessitat  de recuperar opcions com l'autorització administrativa prèvia en casos d'ERO o la competència de declarar nul un acomiadament si no hi ha una causa que el justifiqui. 

Aquestes reflexions porten a plantejar-se la importància de què les diferents administracions siguin sensibles amb els acomiadaments col·lectius. Actualment, sembla que la legislació laboral no ofereix prou garanties perquè les decisions empresarials amb un elevat impacte social siguin realment excepcionals i estiguin degudament justificades. Per aquest motiu, els experts insten a recuperar mecanismes que facin compatibles la llibertat d'organització de les empreses amb una protecció més efectiva de l'ocupació i del teixit industrial dels territoris.