Les infraestructures i l'autosuficiència energètica, les assignatures pendents del Pacte Nacional per a la Indústria

El passat dilluns, la Generalitat de Catalunya va presentar el nou Pacte Nacional per a la Indústria, que vol reforçar el paper d'aquest sector en l'àmbit econòmic català. L'acord, que destinarà 5.000 milions d'euros en inversions, comprèn el període entre 2026 i 2030.

En l'acte de signatura del Pacte, en el qual van estar presents els sindicats UGT i CCOO i les patronals Pimec i Foment del Treball, el president del Govern, Salvador Illa, va definir el text com "un pacte de país" a través d'un nou model industrial. 

Tot i que el propòsit és compartit pels actors institucionals, sindicals, patronal i entitats socials, que posen el focus en la reindustrialització, la competitivitat, l'ocupació de qualitat i els reptes laborals i ambientals, les receptes i les valoracions difereixen, especialment si es fa un balanç de l'anterior pacte, que s'ha estès entre els anys 2021 i 2025. La disponibilitat de talent industrial i el ritme i la fórmula per assolir la transició energètica són els dos àmbits en què els experts suspenen a l'Executiu català.

Qüestions com la transició energètica no s'han resolt amb l'anterior Pacte Nacional per a la Indústria

Després d'anys de debats i propostes per recuperar la pèrdua de pes de la indústria en el conjunt de l'economia catalana, tot i que encara representa el 18% del Valor Afegit Brut (VAB), les organitzacions, com la Xarxa d'Entitats Catalanes per a una Transició Energètica Justa o el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, adverteixen dels mateixos dèficits que fa cinc anys. Entre ells, una aposta insuficient per les energies renovables i una manca de planificació energètica, sobretot en relació amb la demanda de professionals.

La portaveu de la Xarxa d'Entitats Catalanes per a una Transició Energètica Justa, Montserrat Coberó, considera positiu que el nou Pacte Nacional per a la Indústria inclogui un eix sobre la transició energètica, però lamenta que "no s'hagin produït avenços en descarbonització respecte a l'any 2021". En aquest sentit, recorda que fa cinc anys, l'entitat va entregar un document a l'Institut Català de l'Energia (Icaen), en el qual proposava mesures per fer més sostenible el desplegament de les renovables.

Fomentar la indústria autosuficient

En aquell moment, i també en l'actualitat, l'objectiu de la Xarxa és fomentar la indústria autosuficient mitjançant accions com instal·lar plaques fotovoltaiques a les teulades de les naus dels polígons industrials catalans o articular ajuts perquè les empreses siguin més eficients energèticament. "Volem que es consumeixi menys energia globalment. En cas contrari, no hi confiem que s'avanci cap a la descarbonització", afirma Coberó.

Des de la Xarxa s'alerta que les iniciatives per col·locar plaques solars en terrenys de conreu o boscos "acaben destruint una finca que produeix aliments i capta CO2". Per aquest motiu, insta a aprofitar els espais antropitzats, com els polígons o les autopistes, per cobrir gairebé totes les necessitats de demanda energètica que té Catalunya. En canvi, Coberó critica que la Generalitat aposti pel Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (Plater), en el qual es preveuen macroprojectes eòlics i fotovoltaiques "sense tenir en compte les necessitats del territori".

En un entorn econòmic complex, dinàmic i competitiu a escala global, tal com el defineixen des del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, el dubte que sorgeix és si el Pacte Nacional per a la Indústria resulta suficient. "Ho subscrivim tot, però no tenim clar si n'hi ha prou". Així s'expressa el seu director general, Pere Homs. L'exigència dels enginyers implica més recursos per fer-lo complir, com és el cas de l'agilització administrativa.

Vacants laborals sense cobrir

Entre els temes recurrents sense resoldre, Homs en destaca la necessitat de captar talent. Així, el director general al·ludeix a un informe sobre el talent industrial del mateix col·legi, en què es detecta que un 58% de les demandes empresarials es queden sense cobrir per la falta de professionals especialitzats. Com a complement, detalla la "importància de dissenyar una gran xarxa d'infraestructures, com Rodalies o plans de mobilitat, ja que si no es fa bé, es perd competitivitat empresarial i necessitem anar més lluny i més ràpid".

Des dels sindicats, el suport al pacte s'acompanya d'exigències clares. UGT Catalunya reivindica que el procés de transformació industrial no es limiti a millorar la competitivitat empresarial, sinó que garanteixi ocupació de qualitat, drets laborals i cohesió social. En la mateixa línia, CCOO Catalunya defensa que els recursos públics destinats a la indústria han d'estar condicionats a retorns socials concrets. "Les ajudes no poden ser xecs en blanc. Han d'estar vinculades a ocupació estable, arrelament territorial, drets laborals i responsabilitat social", ha puntualitzat aquests dies la secretària general del sindicat, Belén López.

Per la seva banda, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, destaca que el pacte ha de servir per generar "més activitat econòmica, més valor afegit, més innovació i més competitivitat". Des de Pimec es desitja que es concreti l'aposta per reforçar el teixit productiu i la petita i mitjana empresa.

El debat sobre la capacitat de Catalunya per combinar reindustrialització i descarbonització encara és obert. Tot i que el nou Pacte Nacional per a la Indústria dibuixa un full de ruta, els experts coincideixen amb la idea que l'acord necessita més recursos, rapidesa, planificació i capacitat d'execució en els pròxims anys.