La inflació i l'increment del deute de les famílies eclipsen el creixement de l'economia catalana

L'economia catalana manté un bon ritme si ens atenim a les xifres que publiquen els organismes oficials. La darrera, la del Producte Interior Brut (PIB), s'ha donat a conèixer fa pocs dies per part de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta mostra que el PIB de Catalunya va créixer un 0,7% durant el segon trimestre i un 3% en el darrer any. Tot i això, una altra estadística difosa per l'estatal Institut Nacional d'Estadística (INE), la de l'Índex de Preus al Consum (IPC), mostra el revers de la realitat. 

Les dades macroeconòmiques indiquen que l'economia catalana se situa per sobre de la mitjana estatal i comunitària, però l'escalada inflacionària, impulsada per l'energia, els carburants i l'alimentació impedeixen que aquesta bonança es traslladi a l'àmbit domèstic. Aquesta pèrdua de poder adquisitiu, unida a les dificultats per recuperar les baixades de salaris, l'increment desigual de les rendes, la pujada del deute de les famílies o la incertesa de les empreses en relació amb les seves decisions d'inversions conformen un còctel que dibuixa els reptes pendents de l'economia.

En la seva anàlisi de les dades del PIB, el mateix Govern admet un "encariment del cost de vida i la progressiva pèrdua de poder adquisitiu generada per la crisi de l'Orient Mitjà". L'evolució de la demanda interna, sostinguda per l'augment del consum de les llars i de les administracions públiques, fa concloure que l'activitat econòmica va a l'alça. Però la conjuntura es reverteix si el focus es posa en la riquesa per habitant.

A l'agost, l'IPC ha pujat cinc dècimes a Catalunya, enfilant-se al 4% interanual. La del mes passat és la pujada més alta des del març del 2023. En un mes, els preus va créixer un 0,6%, impulsats per l'electricitat, el gas i els combustibles. Davant d'aquest escenari, els salaris continuen perdent adquisitiu real, sense haver-se compensat encara les pèrdues de sou de l'anterior període inflacionari, derivat de l'inici de la guerra a Ucraïna l'any 2022.

Deute i economia domèstica

Mentre el PIB reflecteix el pols de la macroeconomia, la inflació mostra una fotografia més realista del repartiment de la riquesa, dels salaris i l'impacte en determinats col·lectius de les desigualtats socials. Així ho detalla la investigadora en justícia financera de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) Nicola Scherer. En aquest sentit, afirma que "l'encariment de l'energia ja s'està notant en l'adquisició d'aliments en les rendes de les famílies vulnerables".

Algunes conseqüències d'aquesta realitat, segons indica Scherer, són la pobresa energètica i la manca de recursos de moltes llars per afrontar les recents onades de calor. Així mateix, adverteix d'un efecte de la crisi en femení, ja que "encara són les dones les que gestionen l'economia de les llars i la cura de les persones que hi viuen, veient-se obligades a recórrer a préstecs que incrementen el deute de les famílies". Segons previsions del Banc d'Espanya, aquest endeutament arribarà al 65% de la renda. Per a Scherer, el deute s'està convertint en un element essencial per sostenir l'economia domèstica.

Davant aquesta situació, la investigadora insta a què les empreses acordin pujades de sous amb els representants dels treballadors perquè aquests absorbeixin l'impacte de la inflació a les seves rendes disponibles. Paral·lelament, reclama "una reducció de la jornada laboral per millorar les condicions del mercat de treball". Scherer critica les pujades dels tipus d'interès per part dels bancs centrals, ja que considera que "només serveixen per incrementar el deute de les famílies perquè la inflació està ocasionada per una caiguda de l'oferta fruit de factors geopolítics i l'especulació amb béns de primera necessitat".

Mesures d'intervenció

A conseqüència de la guerra de l'Iran i el tancament de l'Estret d'Ormuz, l'oferta energètica s'ha reduït de forma dràstica, el que ha provocat una espiral inflacionista. Per aquest motiu, el sindicat CCOO Catalunya exigeix a l'Administració "continuar impulsant mesures d'intervenció en els preus per tal de minimitzar l'impacte de la inflació". El Govern central té previst retirar bona part de les mesures fiscals, com la bonificació dels carburants, a finals de setembre.

Des del punt de vista estructural, el sindicat reclama la creació d'un Observatori de Marges Empresarials d'àmbit català. Aquest òrgan ja es va constituir l'any 2022, amb la crisi de les matèries primeres i energètiques, però només tenia abast estatal. Ara, CCOO Catalunya creu que resulta "necessari disposar d'aquest instrument de control com més aviat millor". Així, segons l'organització, es podrien utilitzar les dades extretes per afrontar els processos de negociació col·lectiva.

Per a Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, les dades de l'IPC són preocupants, no per la seva intensitat, com per la previsió que sigui l'inici d'un període sostingut d'inflació elevada. En aquest context, precisa que "la conseqüència per a les empreses és que ja no poden planificar comptant amb una normalització ràpida dels costos". Per aquesta raó, sol·licita que el Govern de l'Estat aclareixi quin règim fiscal aplicarà al gasoil professional mentre prossegueixi la incertesa als mercats. L'entitat adverteix que si no es decideix compensar el diferencial de preus i aquest esquitxa els costos empresarials, l'espiral pot "perjudicar la posició competitiva de les pimes i posar en qüestió aquest avantatge".

Experts, sindicats i empreses coincideixen que l'escalada de la inflació fa necessària una acció pal·liativa dels governs per protegir determinats col·lectius ciutadans i professionals més vulnerables i exposats a aquest sotrac. Algunes veus clamen per tornar a la casella de l'any 2022, amb un transport públic gratuït i bonificat i una congelació normativa en l'increment dels preus dels lloguers.