D'indústria fonamental a patir una greu crisi i viure en resistència, la realitat de la producció tèxtil a Catalunya

Catalunya va ser epicentre de la industrialització especialment amb el sector tèxtil. Fàbriques de tot tipus de teixits - cotó, llana, cànem, lli i seda - centralitzaven la major part de la producció d'Espanya. Amb els anys aquesta indústria ha anat desapareixent per culpa de l'auge i establiment de la fast fashion, però encara hi ha marques que valoren i aposten per fer roba al territori.

Vivim en l'era de la producció massiva, constant i ràpida de roba que replica les tendències de passarel·la en temps rècord i abaratint al màxim els costos de producció. Així, el propietari d'Inditex, Amancio Ortega, és una de les deu persones més riques del món, i empreses com les xineses Shein i Temu no paren de créixer. Però el tèxtil català té esperança en marques com Iaios i Montse Ibáñez que aposten pel producte local.

Sostenible i de qualitat

Gemma Barbany és una de les fundadores de Iaios una marca de roba sostenible i catalana amb seu a Granollers i coneguda per les seves originals il·lustracions en samarretes i els seus jerseis de qualitat. Barbany explica a Públic que "tota la producció de Iaios es fa a Catalunya, no només els acabats i el teixit sinó també la filatura".

"Tota la producció de Iaios es fa a Catalunya, no només els acabats"

Concretament, treballen amb una empresa d'Olot que fa una recollida selectiva de residus tèxtils de diferents fàbriques del país, aquests tèxtils es porten a una altra empresa també d'Olot que genera borres que es traslladen a Sabadell, on una filatura converteix la borra en fil. Després els cons de fil van a parar a les diferents fàbriques de Lleida, a les Garrigues i a alguna de Cerdanyola del Vallès en què es fa el teixit i confecciona la peça. Barbany explica que l'etiquetatge també es fa a Catalunya.

Barbany assegura que creuen "en la producció local per les seves qualitats sostenibles en el sentit que un producte que ha travessat dues vegades l'oceà té una petjada ecològica bestial, per molt orgànica que sigui, en comparació amb un producte fabricat en proximitat", a més afegeix que estan convençuts que com a empresa familiar que fa cinc generacions que es dedica al tèxtil, "cal donar suport a la indústria tèxtil del país".

Agilitat i proximitat amb el client

Un altre exemple és el de la marca Montse Ibáñez, que aposta per la comoditat, autenticitat i llibertat. La marca produeix a Barcelona. "Tenim un estudi/botiga, on es fa el disseny, el patronatge i el tall de cada peça. Després ho portem a confeccionar a tallers diferents, segons sigui punt o plana. Aquests tallers estan situats a Barcelona i rodalia. En l'àmbit de teixits, comprem estocs de fàbriques, intentant donar una segona vida a teixits ja fabricats", explica a Públic.

Des de Montse Ibáñez porten 25 anys produint dins d'aquest marc "producció local, petites sèries, anar fabricant a mesura que anem venent. Això ens dona molta agilitat per adaptar-nos als canvis i els marges d'error són menors. El fet de produir localment, ens dona l'opció de fer roba per encàrrec, adaptant talles i això també fa que la fidelització dels clients sigui més alta".

Totes dues marques destaques especialment la importància de la qualitat, un factor que sembla haver quedat en segon pla per a la fast fashion que se centra en la quantitat. Conèixer i tenir contacte directe amb les empreses de fabricació i permet poder garantir uns estàndards de qualitat molt més alts.

El pes de la indústria tèxtil a Catalunya

El sector tèxtil va ser el motor de la industrialització a Catalunya i va mantenir el seu paper hegemònic fins els anys setanta del segle xx. Després, va experimentar una important reconversió per tal d'adaptar-se al nou entorn internacional caracteritzat per la irrupció dels països emergents i la creixent globalització de les activitats.

La indústria tèxtil catalana manté tota la cadena productiva, des dels filats fins als productes confeccionats, a més d'importants serveis industrials, com són el disseny, la gestió del subministrament, la logística o la distribució (a l'engròs i minorista), a més de comptar amb proveïdors especialitzats, com els de tecnologia tèxtil, centres tecnològics i laboratoris, productes químics específics, etc.

Segons dades de l'últim Informe sobre la indústria a Catalunya, elaborat del Departament d'Empresa i Treball del Govern, la producció de tèxtil s'ha anat reduint any a any i l'ocupació també, una dinàmica que també es dona al conjunt de l'Estat i a la UE. També han anat disminuint les vendes a l'exterior tant en volum com en valor. L'any 2023 el tèxtil ocupava uns 17.355 afiliats a la Seguretat Social, el 3,5% de la indústria, percentatge que és més elevat que a Espanya i a la UE (1,9% dels afiliats i 1,7% dels ocupats, respectivament).

El futur del tèxtil català

Barbany explica que "Catalunya havia tingut un sector tèxtil importantíssim, però l'hem anat abandonant perquè les marques han marxat a altres països on la fabricació és més barata tot i que menys ètica i menys sostenible. Hi ha hagut una crisi brutal de tancaments de fàbriques i botigues".

La poca producció local es deu, segons Barbany, a motius econòmics: "realment produir una peça de roba aquí o fer-ho a països com la Xina o Bangladesh és molt diferent. En aquests països el cost és molt més baix. El client final no és conscient de la gran diferència que hi ha. El nostre marge de benefici és petitíssim i, tot i així, ens consideren cars. Però, les marques que fabriquen en aquests països guanyen molts més diners que les marques locals i això s'aconsegueix a base de no respectar les lleis mediambientals internacionals, no respectar els drets humans ni laborals i, a més, transportant mercaderies d'una banda a l'altra del món sense cap mena de limitació ni ètica. És súper contaminant extreure cotó del Perú, per exemple, enviar-lo a la Índia i d'allà enviar-lo a Bangladesh per confeccionar i després que es comercialitzi als Estats Units. Això no hauria d'estar permès."

A Montse Ibáñez tenen esperança en el futur de la producció local perquè "països com la Xina ja no són tant econòmics per fabricar", a més confia que  "hi ha coneixement i consciència per part del consumidor, ja que s'ha visibilitat força", tot i això reconeix que "en moments de crisi econòmica, les bones intencions passen a segon pla".