La guardiola de les pensions reviu: multiplica per set el seu saldo en cinc anys després de tocar fons amb Rajoy

Quan el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migraciones actualitza cada mes l'estadística de la despesa en pensions, gairebé tots els titulars de la premsa coincideixen a assenyalar que s'ha batut un rècord de despesa. Els més malastrucs, fins i tot anticipen que l'actual sistema de pensions no és sostenible encara que per sostenir aquesta afirmació hagin de recórrer a un artifici comptable. Aquest passat dimecres, la premsa va tornar a destacar el mateix després que la Seguretat Social a Espanya anunciés que en aquest mes de febrer que va invertir 14.272 milions en el sistema de pensions, 10.451 d'ells en les de jubilació.

Que la despesa en pensions augmenta i augmentarà no és cap novetat. "Sabem que en els propers anys, amb la jubilació de la primera generació del baby boom, els que van néixer entre el 1955 i el 1967, més o menys, hi haurà uns anys en els quals el creixement de les despeses serà superior al dels ingressos, i això que en els sis últims anys l'augment del nombre de treballadors ha estat espectacular", apunta Octavio Granado, antic secretari d'Estat de la Seguretat Social durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero i de Pedro Sánchez.

Davant d'aquest escenari, Granado, un autèntic expert en pensions, sosté que és "una mica absurd que incrementant-se els treballadors i els salaris, el sistema tingui ingressos que creixin menys que aquests increments". Però així és la realitat: fins a l'any 2045 el nombre de pensionistes creixerà de manera sensible. "Què fem aleshores?", es pregunta l'expert. Ell mateix respon: "Després d'arribar a l'edat de jubilació s'estan començant a donar incentius a la gent perquè es jubili més tard; també s'ha establert una jubilació parcial per als autònoms que permet que la gent treballi a mitja jornada i cobri mitja pensió. En el futur l'edat de jubilació dependrà, sobretot, de decisions individuals".

Entre les eines per mantenir la sostenibilitat de les pensions, Granado destaca el Fons de Reserva de la Seguretat Social, popularment coneguda com la guardiola de pensions, que ha complert 25 anys. Aquest és un instrument que va començar a funcionar l'any 2000 amb l'objectiu d'estalviar els excedents del sistema de pensions en èpoques de bonança per poder utilitzar-los en èpoques que hi hagués dèficit.

El balanç d'aquests 25 anys de la guardiola de les pensions és cridaner: els diferents governs han dotat l'eina amb 64.897 mentre que han retirat 80.337. La diferència està en els 29.443 milions en dividends i interessos generats pel mateix Fons de Reserva per les seves inversions en deute públic espanyol, principalment.

Quan el sistema va deixar de tenir superàvit, la guardiola de les pensions ja no rebia més transferències. El contrari del Govern del PP presidit per Mariano Rajoy, que va governar Espanya entre desembre de 2011 i juny de 2018, i que va anar recorrent a ella de manera sistemàtica per pagar les pensions en plena crisi. Durant el mandat de Mariano Rajoy el Fons de Reserva de la Seguretat Social va caure gairebé un 90%.

Com explica Granado, després del cop de destral de Rajoy, que es va perllongar més enllà de la crisi, el Govern de Pedro Sánchez "va buscar una forma específica de finançar aquest fons amb el que es diu el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI)". Aquest mecanisme és una quota aprovada el 2021 que abonen les persones que tenen ingressos per rendiments del treball superiors a la base màxima de cotització a la Seguretat Social. En realitat, el MEI és una sobrecotització finalista que va pujant cada any per dotar aquest fons de cara a la jubilació de la generació del baby boom. "Ha permès que el sistema tingui més ingressos", sentencia Granado.

Referent a això, Granado també destaca les bondats del MEI i el seu caràcter distributiu. Així ho explica: "Aquest concepte de base màxima de cotització que existeix a Espanya no existeix en cap altre país d'Europa. En tots els altres països d'Europa que tenen un sistema de pensions com l'espanyol, la gent cotitza per tots els seus ingressos. El que fa el MEI és solucionar una anomalia històrica". Amb el MEI, la Seguretat Social ingressa els diners que queden per sobre d'aquesta base de cotització màxima.

Gràcies en part al MEI, com apunta Granado, el Govern espanyol ha aconseguit elevar fins als 14.060 milions els diners de la guardiola de les pensions a finals de 2025, que amb prou feines va arribar a tenir poc més de 2.000 milions el 2020. En cinc anys els diners de la guardiola de les pensions s'ha multiplicat per set. Els 14.060 milions representen la quantitat més alta des de desembre de 2017. L'any passat el fons va rebre dotacions per un valor de 4.307,16 milions, dels quals 3.970,31 milions van provenir del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional. Altres 319,1 milions que va rebre la guardiola de les pensions van procedir de rendiments de les inversions que realitza el propi fons.

La història de la guardiola de les pensions amb Rajoy és la d'un cop de destral. Quan el Govern del PP presidit per Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa al desembre de 2011, la guardiola tenia 66.815 milions. A finals del 2018 ja només quedaven 5.043 milions. Entre 2012 i 2018, els governs de Rajoy van retirar gairebé 70.000 milions. Si en aquells dies encara quedaven diners en la guardiola de les pensions va ser en la seva major part gràcies als rendiments de les inversions del propi Fons.

La ingent retirada de diners va ser possible gràcies al fet que el PP va impulsar el 2012 a cop de majoria absoluta una suspensió temporal del límit per retirar dels diners del Fons de Reserva de la Seguretat Social. La llei que regula el funcionament de l'anomenada guardiola de les pensions establia que no es podia retirar més del 3% de la despesa anual en pensions contributives, que aquell any rondava els 100.000 milions. Així que el Govern de Rajoy només podia retirar uns 3.300 milions anuals, però va canviar la llei ex profeso.

Granado no retreu tant a l'Executiu de Rajoy que retirés diners en un moment de crisi com que ho perllongués més enllà d'aquells anys i que ho fes, a més, mentre baixava les cotitzacions socials. "Rajoy va baixar les cotitzacions als empresaris i va baixar les aportacions que feien els aturats i determinats col·lectius de treballadors. En definitiva, va baixar les aportacions de l'Estat i els ingressos de la Seguretat Social, ja colpejats per la crisi econòmica", postil·la l'expert.

El Govern del Partit Popular amb Rajoy va deixar una Seguretat Social en números vermells i amb més deute. I és que, a més de buidar el Fons de Reserva, aquell govern del PP va endeutar el sistema en més de 25.000 milions.