El Govern constata que la regulació de preus funciona: els lloguers es contenen a les zones tensionades i pugen a la resta de Catalunya

Dos anys després de l'aplicació de la regulació del preu del lloguer a les zones amb un mercat d'habitatge tens, les dades constaten que la normativa ha funcionat per contenir les rendes, sense disminuir l'oferta de pisos al mercat. Aquesta és una de les principals conclusions que s'extreu de la presentació de les xifres dels lloguers signats durant el segon trimestre d'aquest 2026 que ha fet el Departament de Territori.

En concret, segons les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl), el preu mitjà dels lloguers signats entre abril i juny del 2026 va situar-se en 877,81 euros mensuals a Catalunya, un 2,7% més que un any enrere però tot just vuit euros més que els registrats el primer trimestre del 2024, l'últim abans de l'entrada en vigor del topall de preus. La principal diferència, però, és que el preu ha arribat a caure en algunes de les zones tensionades, com a Barcelona, mentre que ha crescut als municipis sense regulació. 

A Barcelona, des de l'aplicació del topall el preu mitjà dels nous contractes de lloguer ha caigut en un 4,4% i ara és de 1.140,9 euros, mentre que en el conjunt de zones tensionades les rendes s'han apujat un 0,7%, fins als 894 euros. En canvi, en les zones sense topall les rendes han passat de 584 euros el primer trimestre del 2024 a 648,2 euros mensuals, és a dir, un increment de l'11%. 

Es manté l'oferta

"Aquells que diuen que el mercat de lloguer desapareix per la regulació de preus, les dades ho desmenteixen" ha afirmat la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque. Segons Territori, el nombre de contractes de lloguer continua creixent. Des de la declaració de zones tensionades, el parc de lloguer ha augmentat en 23.512 contractes, i actualment el parc de lloguer supera els 800.000 habitatges. Durant el segon trimestre de 2026 s'ha produït un saldo positiu de 2.512 contractes signats, i la conclusió del Departament és que "dismnueix la rotació però no l'oferta", és a dir, que les llars llogateres canvien menys d'habitatge i renoven els contractes vigents. 

Baixen els lloguers de temporada

L'efecte sobre els lloguers de temporada és l'altre indicador positiu que té el Departament de Territori i Habitatge. En aquest semestre, els contractes de temporada han caigut un 40,5% respecte del mateix semestre de l'any passat, i evidencien també que ha funcionat la regulació sobre els lloguers d'ús temporal, que van entrar en vigor l'1 de gener de 2026. En concret, durant el segon trimestre de 2026 s'han reduït 963 contractes de temporada, i es consolida una tendència decreixent, ja que és el tercer trimestre consecutiu de reducció.

Tot i així, el Departament també adverteix un traspàs dels lloguers de temporada cap al lloguer d'habitacions que està intentant evitar a base d'inspeccions. Territori informa que ha incoat 45 expedients amb una proposta de sanció que sumaria fins a 1,3 milions d'euros. El Departament adverteix que hi ha operadors que arriben a tenir fins a 900 habitatges en lloguers d'habitacions, i ha indicat que s'estan prioritzant les inspeccions en grans tenidors, que serien els qui més han fet aquest trasvassament de passar del mercat temporal al mercat d'habitacions. Recorden que segons la normativa, la suma del preu de les habitacions d'un pis a una zona tensionada no pot superar el preu que indica el topall. Actualment s'haurien realitzat unes 600 inspeccions, i hi ha 50 inspectors en actiu dels 100 previstos. 

Contenció al preu de compraventa

L'altre indicador que està en mans del Departament de Territori i Habitatge és que la regulació del lloguer a Catalunya no ha fet augmentar exponencialment el mercat de compraventa, ni tampoc l'ha encarit. L'esforç de les famílies per comprar un pis a Catalunya s'ha mantingut estable en els darrers dos anys, i el preu d'una hipoteca estaria al voltant de la xifra del 33% del salari. Per contra, en els darrers dos anys, des de l'aplicació del topall de lloguers, a Madrid l'esforç per comprar un pis hauria passat del 39% al 42,2% del salari. En xifres de preu segons metre quadrat, a la província de Barcelona el cost de compra d'un pis hauria augmentat un 17,6% mentre que a Madrid s'ha apujat un 34,5%. La conclusió que aporta la consellera Panque és que la regulació de lloguers ha fet "baixar l'afany especulatiu", i cada vegada menys l'habitatge s'estaria veient com a opció per a treure'n un rendiment econòmic a Catalunya.

Amb tot, el Departament tampoc hi veu un trasvassament massiu d'habitatges de lloguer cap al mercat de venda. Segons dades de Territori, des del tercer trimestre de 2023 fins a l'actualitat, la quantiat de pisos en venta a Catalunya hauria augmentat un 18%, i continuaria actiu.