Espanya està millor preparada ara que el 2022 per activar un nou escut anticrisi

Dilluns passat, Carlos Cuerpo, ministre d'Economia, Comerç i Empreses, va afirmar que la guerra a l'Iran ja està passant factura a la butxaca de la ciutadania. I aquest divendres, el ministre va augurar un repunt de la inflació al març per la pujada del preu de l'energia i dels carburants. Davant d'aquest escenari, el Govern d'Espanya s'ha posat mans a l'obra i ha anunciat una bateria de mesures fiscals que, si hi ha temps, s'aprovarà dimarts que ve 17 de març al Consell de Ministres.

En concret, el Govern d'Espanya prepara rebaixes fiscals per contenir el preu de l'electricitat mitjançant una reducció de l'IVA al 10%, encara que d'entrada descarta tocar aquest impost en els aliments. L'Executiu també estudia com abaratir els carburants, especialment per a l'agricultura, la ramaderia i el transport amb mesures molt precises, descartant una subvenció general als combustibles com la que es va aplicar el 2022, amb l'impacte de la guerra a Ucraïna, amb el descompte de 20 cèntims d'euro per litre.

Això no obstant, en el mercat del gas el Govern espanyol veu innecessari actuar encara, malgrat que el seu preu ha augmentat un 45% des de l'atac a l'Iran. Si fos necessari intervenir en el futur, l'Executiu no descarta tornar a posar en marxa l'anomenada "excepció ibèrica" que tan bé va funcionar fa quatre anys.

A tall d'inventari, el Govern d'Espanya preveu també "mesures de caràcter estructural" per potenciar les energies renovables i reduir la dependència dels combustibles fòssils. A més de les citades mesures, el paquet inclourà altres qüestions com la prohibició d'acomiadaments en les empreses per causes energètiques.

El ministre Cuerpo va insistir que, en principi, les ajudes seran "molt quirúrgiques", perquè l'Executiu –com els sindicats– creu que la crisi encara no està afectant l'economia ni l'ocupació en general. De moment, només a la inflació.

Tot i que encara hi ha molta incertesa i molta volatilitat, sobretot en els mercats energètics, la situació actual recorda cada vegada més al que va passar el febrer de 2022 després de la invasió russa d'Ucraïna. Igual que fa ara, llavors el Govern espanyol va activar un escut anticrisi amb una sèrie de mesures per pal·liar l'escalada inflacionista que va començar a gestar-se el 2021 i es va aguditzar després de l'atac de Moscou. Segons estimacions del Banc d'Espanya, el conjunt de mesures d'aquest escut social va tenir un cost de 57.100 milions fins a finals de 2025. Algunes de les mesures aprovades llavors, com les ajudes al transport públic, encara perduren.

L'activació d'un nou escut anticrisi agafa Espanya més i millor preparada que el 2022 des del punt de vista econòmic i financer. De moment, el Govern d'Espanya no té previst implementar un pla tan exhaustiu —ni tan costós— com el de llavors. Algunes circumstàncies recorden a 2022, però també hi ha diferències pel que fa a aquella situació, començant pel mateix procés inflacionista, que conviden a pensar que Espanya està en una bona posició per afrontar les conseqüències econòmiques del conflicte a Orient Mitjà deslligat pels Estats Units i Israel.

Menys inflació que el 2022

"A costa del que duri el conflicte, en principi no arribarem als nivells de 2022", anticipava a Públic dilluns passat Manuel Hidalgo, professor Economia Aplicada de la Universitat Pablo de Olavide. Quan Rússia va atacar a Ucraïna, la inflació estava en el 6,1%, després d'haver aconseguit el 6,5% el desembre de 2021. L'IPC havia crescut molt des de l'estiu, però a finals d'aquell any semblava haver tocat sostre. Després de superar el pitjor de la pandèmia, la demanda va créixer a més ritme que l'oferta, la qual cosa va derivar en un xoc d'oferta que va accelerar la inflació a Espanya. "Aquí encara estàvem arrossegant els grans cops de cua dels colls d'ampolla provocats per la pandèmia, però quan la situació començava a normalitzar-se i era previsible que la inflació comencés a baixar, va arribar la invasió d'Ucraïna", apunta Hidalgo. La inflació es va disparar fins a aconseguir el 10,8% el juliol de 2022, la seva major taxa des de 1984. A partir d'aquí, va començar a baixar.

Tots els analistes, fins i tot el ministre Cuerpo, donen per descomptat que la inflació pujarà amb la guerra a l'Iran. En aquesta ocasió, la inflació parteix d'una taxa molt més baixa: va ser del 2,3% el passat mes de febrer. La Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) espera que la inflació arribi al 3,6% al març, superi el 4% a l'abril i maig i comenci a baixar a partir de juny.

Més resiliència energètica

Espanya és un país que ha d'importar tot el petroli i el gas que consumeix, cosa que el fa més dependent dels vaivens del preu dels hidrocarburs. Però en aquests quatre anys "moltes economies, entre elles l'espanyola, han avançat en la resiliència energètica", assenyala Hidalgo. A més les dades de l'últim Informe Balanç Energètic d'Espanya certifiquen que Espanya ha avançat en l'ús d'energies renovables: el 2021 suposaven un 16,1% del total de l'energia primària al país, mentre que a finals de 2024 representaven ja un 19,1%. En aquest mateix període de temps, els combustibles fòssils (petroli, gas i carbó) han passat de tenir un pes del 71,3% a un 68,8% ara.

Major recaptació de l'Estat i més liquiditat

L'Estat espanyol disposa ara de més diners que el 2022. Aquesta és una conclusió a la qual es pot arribar fàcilment mirant les dades dels ingressos de les Administracions Públiques. El 2021, el conjunt de l'Estat va ingressar 478.000 milions d'euros, 223.000 dels quals recaptats per Hisenda. Quatre anys després, el 2025, la recaptació total de l'Estat va rondar els 630.000 milions d'euros, uns 152.000 milions d'euros més, 301.000 a través dels impostos. La millora dels ingressos és més que evident.

A més, la situació macroeconòmica del país és molt millor el 2026 que quatre o cinc anys abans. Les ràtios de dèficit i deute també han millorat respecte a 2021 i 2022. El dèficit públic va tancar l'any 2021 en un 6,65% del Producte Interior Brut (PIB) després de l'esforç que va fer l'Estat per fer front als estralls econòmics de la pandèmia de covid. El 2022, aquesta ràtio va baixar fins al 4,59%. El 2025, a falta de la confirmació de les dades oficials, el dèficit públic es va quedar al voltant del 2,5%. El mateix passa amb el deute, que encara que ha crescut en termes absoluts, ha baixat en termes relatius: ha passat d'estar en el 115,7% del PIB en 2021 a un 101% en 2025.

Millor situació financera de les famílies

També les famílies estan en millors condicions d'encaixar el cop de la inflació ara que quatre anys enrere. Per començar, hi ha molta més gent treballant, cosa que implica més ingressos a les llars. En el primer trimestre de 2022, la taxa d'atur segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) estava en el 13,65%. L'última dada de l'EPA, al tancament de 2024, se situava en el 10,6%.

La renda de les famílies espanyoles ha crescut en aquests quatre anys, encara que no és menys cert que la inflació s'ha menjat bona part d'aquests nous ingressos. Tot i això, les famílies han estat capaces de millorar la seva situació financera i de reduir el seu endeutament, fins a portar-lo al seu nivell més baix el 2025, d'acord amb les dades del Banc d'Espanya. Tot això situa les famílies espanyoles en una bona posició relativa per afrontar el que vingui, sigui el que sigui.