Dona de mitjana edat, amb nivell baix d'estudis, estrangera i contracte temporal: la 'cara' de la pobresa laboral a Catalunya

Una dona de mitjana edat, amb un nivell baix d'estudis, estrangera -sobretot extracomunitària-, que treballa amb contracte temporal en sectors com l'agrari, les tasques de la llar o l'hoteleria. Generalment, viu en una família nombrosa o monoparental. A més de tots aquests factors, càrrega amb un sobrecost derivat de l'increment de les despeses vinculades a l'habitatge. Aquest és el perfil que dibuixa el sindicat CCOO Catalunya en el seu recent informe, anomenat Una aproximació a la pobresa en el treball, 2025.

Una de les primeres conclusions de l'estudi és que la pobresa laboral persisteix a Catalunya malgrat la millora econòmica. Segons l'informe, la taxa en aquest àmbit es va situar el 10% l'any passat i, tot i que va caure quatre dècimes en relació amb el 2024, la baixada és insignificant en relació amb el context de bonança econòmica i creació d'ocupació, anterior a l'actual context bèl·lic. CCOO delimita la pobresa laboral com aquella situació en la qual un treballador, tot i disposar d'una feina remunerada, no aconsegueix superar el llindar de la misèria.

La pobresa laboral implica que una persona, malgrat tenir feina remunerada, no aconsegueix superar el llindar de la misèria

En el dibuix d'aquesta realitat, l'entitat sindical afegeix el component clau que ataca especialment les dones treballadores: la parcialitat involuntària. En el mateix informe, es detecta que gairebé la meitat de les dones catalanes que treballen a temps parcial (49,1%) ho fan sense voler, davant del 36,4% dels homes.

Davant d'aquestes xifres, durant la presentació de l'estudi, la secretària general de CCOO Catalunya, Belén López, va reclamar una sèrie d'accions, entre les quals va enumerar la transformació de contractes parcials en jornades completes i la posada en marxa d'un pacte nacional de cures que eviti que aquestes responsabilitats recaiguin exclusivament en les dones.

López insta, davant la previsible pujada de preus per la guerra a l'Orient Mitjà, "incrementar salaris per mantenir el poder adquisitiu", alhora que advoca perquè "els augments de preus no vagin a costa dels treballadors". Més enllà d'aquestes demandes, que necessiten un cert grau de consens i són a més llarg termini, la dirigent sindical afegeix la importància d'aplicar les clàusules de garantia salarial o intervenir preus per evitar més marges per a les empreses i no aplicar rebaixes d'impostos.

Pluriocupació, a l'alça

Un altre element que destaca l'informe de CCOO és el creixement de la pluriocupació. L'any passat, més de 104.000 persones a Catalunya tenien més d'una feina, un 53,7% més que fa una dècada. Segons el sindicat, aquest augment s'explica per la combinació de salaris insuficients, parcialitat no desitjada i l'encariment del cost de la vida, especialment de l'habitatge.

En una línia similar, les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) denuncien la contradicció entre les dades macroeconòmiques i les microeconòmiques. Amb un increment del Producte Interior Brut (PIB) durant l'any 2025 del 2,7% i una taxa d'atur que ha baixat fins al 8,4%, un 47,3% dels catalans confessa que té dificultats per arribar a finals de mes. En la seva Radiografia Insocat 2026, les ECAS ho atribueixen a l'increment del cost de la vida, un factor que es menja la major part de la renda disponible.

A la radiografia, es detalla que els col·lectius més vulnerables a aquesta pobresa continuen sent els infants, les dones i les persones migrades. La pobresa infantil arriba al 36%, mentre que gairebé la meitat de les persones sense nacionalitat espanyola es troben en risc d'exclusió. A més, les desigualtats es cronifica, ja que el 35% d'aquesta asimetria salarial està condicionada per factors com l'origen familiar o el nivell socioeconòmic.

L'habitatge, com a motor d'empobriment

Les ECAS adverteixen que l'habitatge actua com un dels motors d'empobriment. Com a context, recorda que els lloguers han augmentat més d'un 58% en l'última dècada i viure sota aquesta modalitat triplica el risc de pobresa. A això, segons precisen, s'hi sumen la manca d'habitatge públic i la concentració de la propietat en mans de grans tenidors. La combinació de l'encariment de l'habitatge, la baixa redistribució de la riquesa i la precarietat laboral, segons el mateix informe, fan repuntar la pobresa a Catalunya, que creix fins a l'11,8%. Així, un 42,4% de la població activa es troba en situació de precarietat laboral.  

Davant d'aquest escenari, tant CCOO com ECAS coincideixen en la necessitat d'impulsar mesures estructurals. Entre les propostes destaquen l'increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), la millora dels sous baixos, el reforç de les polítiques d'habitatge i més inversió social. També reclamen ampliar la cobertura de prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania o l'Ingrés Mínim Vital.

Les dues entitats duen a terme una anàlisi similar en el sentit que el creixement econòmic assolit fins ara només es transformarà en benestar real i palpable pel ciutadà si aquest va acompanyat i impulsat per mesures públiques encaminades a garantir una redistribució més equitativa de la riquesa i assegurin els drets socials de tota la població.