El discurs neoliberal que demonitza els impostos cala entre els joves impulsat per 'influencers'

"Veiem tants influencers en xarxes socials afirmar contínuament que els impostos no serveixen per a res, que aquest discurs ultraliberal està calant entre una bona part dels joves. És molt preocupant". Carlos Cruzado, portaveu del Sindicat de Tècnics d'Hisenda (Gestha), porta tota la vida treballant per a l'Agència Tributària i sap bé de què parla. Ja fa temps que Cruzado adverteix que a Espanya hi ha una baixa consciència fiscal, però expressa autèntica preocupació davant l'auge que ha pres entre els joves el discurs neoliberal que demonitza pagar impostos.

Cruzado assegura que aquest furor dels joves contra els impostos és cada dia més visible en la societat. "Molts professors em pregunten preocupats per aquesta demonització dels impostos. Molts joves, no dic tots, estan molt desinformats", sosté Cruzado, un dia abans que arrenqui la campanya de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) d'aquest any.

Diverses enquestes i estudis especialitzats confirmen les paraules de Cruzado sobre aquest desinterès fiscal dels joves. El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publica cada any des de fa més de 40 anys l'estudi Opinió pública i política fiscal (PDF), que mesura la percepció de la ciutadania sobre el sistema impositiu. L'últim, publicat el juliol de 2025, assenyala que el 45,5% de les persones entre 25 i 34 anys es mostra d'acord amb la següent afirmació: "Són alguna cosa que l'Estat ens obliga a pagar sense saber molt bé a canvi de què".

L'estudi del CIS també recull que aquesta "demonització" dels impostos es dona més entre els homes de 18 a 24 anys que entre les dones de la mateixa edat. Segons el CIS, el 45% dels homes menors de 24 anys creuen que els impostos són "excessius", una opinió que només manté un 19,5% del conjunt de la societat.

L'Institut d'Estudis Fiscals publica tots els anys el seu baròmetre fiscal, l'altre gran estudi social que hi ha a Espanya sobre els impostos, i apunta en la mateixa direcció. Una de les seves conclusions és que menys de la meitat dels joves d'entre 18 i 24 anys comparteixen el caràcter redistributiu dels impostos, idea amb la qual sí que està d'acord el 68% de les persones de 65 anys o més.

Carlos Cruzado: "Molts professors em pregunten preocupats per aquesta demonització dels impostos"

A més, el baròmetre de l'IEF assenyala també que només un 67% dels joves dona suport a la idea de gravar els contribuents més a través dels impostos directes que dels indirectes, perquè així l'IRPF sigui més progressiu, enfront del 91% dels majors de 65 anys i el 82% del conjunt de la ciutadania.

Aquestes dades demostren que, a l'hora de parlar d'impostos, els joves semblen anar en direcció contrària a la majoria dels ciutadans. Encara que la consciència fiscal a Espanya segueix sent baixa, Cruzado destaca que amb el pas dels anys el debat sobre la necessitat i utilitat de pagar impostos "ha millorat una mica" entre la ciutadania. Un repàs a les dades del CIS confirma aquesta impressió de Cruzado: el 1987, el 70,1% de la població sostenia que pagava molts impostos; el 2025, aquest percentatge es queda en el 48,4%.

Poca motivació per pagar impostos

Aquesta bretxa generacional enfonsa les seves arrels en la diferent percepció que tenen els joves respecte al paper de l'Estat. Antoni Gutiérrez-Rubí, consultor polític i assessor de comunicació, autor del llibre Polarització, societat i algoritmes. Una radiografia de les noves generacions, explica les claus d'aquest fenomen: "Els joves menors de 30 anys veuen la contribució fiscal com una cosa associada a les garanties que l'Estat ofereix a pensionistes i aturats, però no a ells. Els impostos els queden molt lluny: no creuen que ells vagin a tenir aquesta mateixa protecció per part de l'Estat. Tenen poca motivació per pagar impostos".

"Aquesta generació sub-30 pensa que viurà pitjor que els seus pares. Amb sous precaris que amb prou feines arriben per viure, aquests joves senten que hi ha un acord intergeneracional que els deixa fora. Alguna cosa es trenca aquí", abunda Gutiérrez-Rubí.

Hi ha una altra raó per explicar aquesta actitud dels joves, una "d'ordre filosòfic", matisa Gutiérrez-Rubí. "És la por al futur. Quan aquest futur es presenta com un lloc en el qual no estaràs millor, el desafecte creix", afirma l'expert.

Gutiérrez-Rubí apunta, finalment, a un altre factor una mica sorprenent però que també influeix en aquest distanciament fiscal: "Per guanyar uns euros extra, molts joves entren en el món de les apostes o inverteixen en criptomonedes. Aquests són mons que tenen una certa opacitat fiscal, i això es nota".

Antoni Gutiérrez-Rubí: "Quan el futur es presenta com un lloc en què no estaràs millor, el desafecte creix"

En la seva anàlisi, Gutiérrez-Rubí també inclou la "penetració de cert discurs contra l'Estat" a les xarxes socials. Aquest discurs és propagat des de fa anys pels influencers citats per Cruzado al principi del text.

Amb certa crítica de fons, el portaveu de Gestha creu que, malgrat les dificultats que afronten les generacions més joves, "aquest és un discurs contradictori". "Moltes d'aquestes persones que compren aquest discurs no són conscients, o no volen ser-ho, que els seus avis cobren les seves pensions gràcies als impostos o que no podríem tenir una educació pública com la tenim ara", assenyala Cruzado.

Enfront de la propagació d'aquest discurs antiimpostos, Cruzado proposa apostar per la "pedagogia" i, a un nivell més general, per "una major transparència". "Hi ha una frase atribuïda a Oliver Wendell Holmes que a mi m'agrada molt i que diu que els impostos són el preu de la civilització. Si volem viure en una societat justa i solidària, és indubtable que necessitem els impostos i que es paguin de forma justa: que pagui més qui més té, en definitiva”.