El cost econòmic global dels incendis, una factura que va molt més enllà d'apagar el foc

A l'estiu, mentre una part d'Espanya s'abrasa, es parla de la factura econòmica que deixen els incendis forestals. Aquestes anàlisis se centren molt en el cost de l'extinció i la prevenció. No obstant això, l'impacte econòmic que deixen després de si els incendis va més molt enllà del dany mediambiental al territori, que ja de per si mateix és onerós. També pateixen les conseqüències diferents sectors productius com les infraestructures, el transport, la indústria, el comerç, l'agricultura, la ramaderia, el turisme, el sector immobiliari, la construcció, el patrimoni cultural, els serveis públics i fins i tot els propis béns de la ciutadania.

Són tantes les claus a considerar que els experts assenyalen que és impossible donar una xifra concreta del cost global dels incendis forestals". Quan es crema un espai, les comunitats que hi estan vinculades ho perden tot. Però, com quantifiques això?", es pregunta Marta Corella, del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Forestals i Graduats en Enginyeria Forestal i del Medi Natural (COITF).

El que sí que destaquen tots els experts és que la prevenció i l'extinció són la part més petita d'aquesta factura. En aquests apartats sí que hi ha càlculs més o menys estandarditzats: organitzacions com l'Associació Nacional d'Empreses Forestals (ASEMFO) o l'ecologista Greenpeace asseguren que apagar un incendi costa 20.000 euros de mitjana per hectàrea cremada, encara que altres estimacions, com la del Govern de Navarra, xifren aquest cost en 10.000 euros. Tenint en compte que fins al passat 19 d'agost —última dada oficial del Sistema d'Informació d'Incendis Forestals de la Comisión Europea (EFFIS)— s'havien cremat 296.999 hectàrees, una simple multiplicació permet calcular que el cost de l'extinció dels incendis forestals fins ara es mou entre els 2.970 i els 5.940 milions d'euros.

La prevenció és molt més barata. I també més necessària. Des d'Asemfo expliquen a Público que el seu cost varia entre els 3.000 i 4.000 euros per hectàrea de terreny. En aquest sentit, Greenpeace estima que amb una inversió de 1.000 milions d'euros l'any en prevenció es podrien estalviar 99.000 milions d'euros en extinció en potencials incendis. El COITF també creu que per cada euro que s'inverteix en prevenció, es redueixen 100 en la factura de l'extinció. Tot i això, la inversió en prevenció es queda curta. "Ara mateix la inversió que s'està fent en el sector forestal, que és el 60% del nostre territori, és clarament insuficient”, postil·la Corella.

Prevenció i extinció són només el primer rebut. Després arriba la reparació. En tots els sentits. D'entrada, netejar el territori, controlar l'erosió del sòl i reforestar requereix inversions sostingudes durant anys. Miguel Ángel Soto, especialista de Greenpeace en gestió forestal, explica que molts costos associats als grans incendis forestals són intangibles, com la pèrdua de biodiversitat o l'emissió de diòxid de carboni ."El que valen les muntanyes no se sap", afirma Soto.

Però la força destructora del foc també afecta l'economia local. La destrucció d'actius productius com a cultius, infraestructures rurals, explotacions ramaderes, recursos forestals, així com d'infraestructures turístiques i de transport redunden en la disminució de l'activitat econòmica en les zones afectades i acaben afectant el Producte Interior Brut (PIB) nacional.

Encara que, com s'ha dit abans, és impossible donar una xifra concreta, sí que és possible fer estimacions aproximades. Hi ha diversos exemples sobre aquest tema.

Impacte sobre el PIB

L'estudi més sòlid sobre la qüestió és el que va publicar el 2023 el Journal of Environmental Economics and Management, que va analitzar l'impacte econòmic dels incendis a nivell regional a Espanya, Portugal, Italia i Grècia, els països més exposats. L'estudi va concloure que les regions del sud d'Europa afectades per grans incendis veuen reduït el seu PIB entre un 0,11% i un 0,18%, amb caigudes acumulades de fins al 3,3%-4,8% en els anys més severs. L'anàlisi també certificava que en aquests mateixos països els sectors més afectats pels incendis eren el turisme, l'hostaleria, el comerç i el transport.

Com a confirmació de l'exposat en el paràgraf anterior, un altre informe més recent del BBVA sobre l'economia de Galícia en 2025 (PDF) afirma que els greus incendis que es van produir a l'agost de l'any passat a Zamora, León i Ourense van tenir un impacte directe sobre el turisme en aquestes províncies: "Ourense, León i Zamora van acusar el major cop, i la caiguda de la despesa no s'ha recuperat una vegada apagats els incendis", afirma l'informe datat a la fi de setembre de 2025, un mes després de l'extinció dels incendis. En concret, la despesa turística a la província d'Ourense es va desplomar un 14% durant els dies que van durar els incendis, segons el BBVA.

Un altre exemple que pot servir per avaluar l'impacte dels incendis en el Producte Interior Brut (PIB) d'una província és el cas de Lleó, la província més castigada pels incendis a l'agost de 2025 i on van cremar 108.000 hectàrees. L'Associació d'Amics del Patrimoni Cultural de Lleó (ProMonumenta) va publicar el passat mes de març el llibre Incidència dels incendis de 2025 en el patrimoni de Lleó. En l'obra es realitza per primera vegada una estimació integral de les pèrdues econòmiques provocades pels incendis. L'estudi és pioner en aquest sentit i els seus autors adverteixen en el pròleg que "es crea així un model que pot servir d'ajuda als que pretenguin efectuar avaluacions similars".

La valoració de Promonumenta inclou danys forestals i ambientals, costos d'extinció, afeccions al patrimoni cultural, ajudes i reconstrucció, a més d'impactes intangibles difícils de quantificar, com la pèrdua de paisatge i valor ecològic. L'estimació total de Promonumenta puja a 485,5 milions d'euros. Tenint en compte que el PIB estimat de Lleó ronda els 13.000 milions d'euros segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), això implica que els incendis van suposar un cost del 3,73% del PIB de la província.

Aquest percentatge s'aproxima molt a l'ofert pel Journal of Environmental Economics and Management en la seva anàlisi de 2023 per al pitjor escenari i també a l'ofert per un estudi de la Unió Europea publicat en 2022. Segons va calcular aquest estudi, titulat en espanyol L'impacte fiscal dels fenòmens meteorològics i climàtics extrems: evidència per als països de la UE, l'impacte econòmic associat als incendis forestals i altres fenòmens meteorològics extrems podria suposar per a Espanya un cost equivalent al 4,5% del PIB en els propers anys. En xifres comptants, entre 75.000 i 80.000 milions d'euros a l'any. En aquest sentit, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), a la qual pertany Espanya, assenyala que les pèrdues econòmiques anuals mitjanes dels països membres de l'organisme es van incrementar un 360% entre 2015 i 2014 respecte al període 2000-2014.

Un altre indicador que serveix per calibrar l'augment de la factura econòmica dels incendis i com la crisi climàtica està afavorint focs cada vegada més intensos i difícils de controlar, són les pèrdues de les companyies d'assegurances a nivell mundial. Un recent estudi realitzat el passat mes de juny per un equip internacional de científics de la Universitat d'East Anglia (Regne Unit), i publicat a la revista Nature Reviews Earth & Environment, assenyala que el 2025 va ser l'any més costós, i que els incendis forestals van representar un 38% de totes les pèrdues cobertes per asseguradores en relació a desastres naturals.

A Espanya, la Unió Espanyola d'Entitats Asseguradores i Reaseguradoras (Unespa), la patronal del sector, explica que les asseguradores van pagar als seus clients 23 milions d'euros per 150.000 sinistres provocats pels incendis forestals durant 2025. Agroseguro, l'entitat de gestió que administra les assegurances agràries, va pagar 4,79 milions més per la crema de 20.740 hectàrees de superfície agrícola i ramadera.

Els incendis forestals ja no representen únicament una amenaça per als ecosistemes naturals, sinó també per a l'estabilitat econòmica de les zones afectades. Davant d'aquest escenari, la gestió sostenible de les muntanyes i la planificació territorial s'erigeixen en eines fonamentals per reduir el risc i minimitzar les pèrdues econòmiques futures provocades pels incendis. En aquest sentit, Marta Corella advoca per un canvi de model de gestió i fins econòmic: "El foc no desapareixerà, però no podem permetre que ens afecti d'aquesta manera tan brutal i que acabi amb els nostres recursos. Com a societat no podem prescindir de serveis ecosistèmics com són l'aigua i l'aire, ni tampoc de recursos sostenibles per fer una transició cap a una bioeconomia que ens permeti un model més sostenible”.