Carregar d'impostos la compra especulativa: la via fiscal per "blindar" l'habitatge habitual                                      

El desequilibri entre els salaris i els preus, especialment de l'habitatge i dels aliments, són un dels factors determinants que han evidenciat la sortida de les diverses crisis econòmiques del segle XXI. La situació ha derivat, durant la darrera dècada, en un empitjorament de les condicions de vida de les classes treballadores, arribant a la paradoxa que els increments salarials no han servit per afrontar la pujada exponencial dels béns essencials. Tot plegat, amb el perill que s'acumulin tensions socials.         

En el context preelectoral dels comicis del 29-N i la convocatòria de la vaga general de l'11-N, conceptes com els salaris, l'accés a l'habitatge o la pèrdua de poder adquisitiu són al centre del debat polític. Davant d'aquest escenari, els experts advoquen per intensificar les figures fiscals que protegeixen l'ús de l’habitatge habitual, penalitzant les fórmules amb un caràcter especulatiu. A més, insten a articular més mesures socials per fer front a la cobertura de les necessitats bàsiques.

El triangle de salaris, preus i habitatge és el que ha analitzat el sindicat UGT Catalunya en un informe recent. Posant el focus en el període entre 2015 i 2024, la conclusió dramàtica de l’estudi és que "malgrat l'augment dels salaris, l'encariment de les despeses bàsiques ha avançat a un ritme molt superior, dificultant cada vegada més que les persones treballadores puguin viure dignament amb els seus ingressos".

Durant aquesta dècada, el salari brut mitjà a Catalunya ha crescut un 30,46%, mentre que el preu mitjà del lloguer ha augmentat prop d’un 60%. En el mercat de compravenda, l'increment del preu de l'habitatge nou s'apropa al 96%. Els aliments i les begudes no alcohòliques també s'han encarit un 40,1% durant aquest període. Amb aquestes dades, el secretari general de la UGT Catalunya, Camil Ros, parla d'un "desajust entre els ingressos de les famílies i el cost real de la vida, especialment pel que fa a l’habitatge i l’alimentació".

Cens d'habitatges habituals

Un factor essencial és la pressió dels sous sobre l'accés a l'habitatge. Un pis de lloguer ja suposa gairebé el 40% dels ingressos d’un salari mitjà i un 45% en el cas d’un medià (aquell valor que divideix el sou entre el 50% de les persones que cobra menys i l'altre 50% que cobra més). Per al president de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Xavier Martínez Gil, aquesta realitat limita la capacitat econòmica dels ciutadans.

Martínez Gil introdueix més dades relatives a l'accés a l'habitatge. Si el 1995 es necessitaven destinar quatre anys d'ingressos per adquirir un immoble, l'any 2022 se'n requerien vuit. Per aquesta raó, l'expert defensa una nova fiscalitat del sector, incidint "en la reforma de les figures tributàries, beneficiant impositivament els habitatges destinats a l'ús habitual". Així, advoca per "apujar els salaris i contenir la inflació dels immobles".

La proposta de la Plataforma implica penalitzar els usos de l'habitatge que no estiguin contemplats en el marc residencial. "A més de perseguir els grans tenidors, cal blindar fiscalment els socials, posant el focus en l'immoble, no en el propietari, i constituir un cens d’habitatges habituals per gestionar les mesures". Paral·lelament, Martínez Gil apunta a noves accions per incrementar l'oferta, com reformar, rehabilitar i habilitar immobles per a un ús residencial o construir blocs de pisos amb més alçada.      

Necessitats bàsiques mercantilitzades

Incrementar el poder adquisitiu de les persones treballadores a través de la creació d'un salari mínim català o fer el càlcul de les pensions tenint en compte l'Índex de Preus al Consum (IPC) de Catalunya. Aquests plantejaments de Martínez Gil s’afegeixen a "una homogeneïtzació dels impostos", de forma que es faci una tributació directa al patrimoni i que s'equiparin fiscalment les rendes derivades del capital i les del treball.

Sota el concepte que les necessitats bàsiques es troben mercantilitzades, el tècnic d'Economia i Drets Socials de l'Observatori Desca, Ernest Gutiérrez, matisa que a l’anàlisi de la situació no es pot deslligar l'habitatge, l'alimentació, els salaris i l'energia. En aquest sentit, precisa que "si el salari només es destina a cobrir les necessitats bàsiques existencials, poden aparèixer conflictes socials i vagues".

Gutiérrez afegeix que "els processos de gentrificació als barris i pobles estan tensant la mobilitat, alhora que precaritzen les condicions laborals, ja que el fenomen de l'extracció de la renda es fa per la via de l'habitatge". En un moment que descriu com a "asfíxia i tensió social", el tècnic de l'Observatori Desca defensa la importància d'intervenir el mercat de l'habitatge, però no només per contenir els preus, sinó per tractar d’abaixar-los. Aquest fet, segons puntualitza, aconseguiria frenar determinades pràctiques extractives d’alguns actors del sector immobiliari, que generen un desplaçament residencial i un empitjorament de les condicions de vida.

En el moment actual, els experts creuen que les polítiques públiques haurien d’atendre alhora l'emergència social i l'esgotament estructural del model econòmic, que ha intentat construir la cohesió social des de la desigualtat. El fenomen ha derivat en un empobriment de la classe treballadora que s'arrossega des de fa més d'una dècada.