Així es transformarà el Mercat de la Boqueria per intentar recuperar l'equilibri entre veïnat i turisme
L'Ajuntament de Barcelona aprovarà un reglament que limitarà l'oferta de productes elaborats al 50% per potenciar la venda al local. La reforma començarà a la tardor amb una inversió de més de 12 milions i les obres finalitzaran el 2029
Només l'any passat, la Boqueria va rebre prop de 23 milions de visitants
Barcelona-
Durant anys, el Mercat de la Boqueria ha estat un dels exemples més evidents de la massificació turísitca que pateix el centre de Barcelona. El que havia estat, sobretot, un espai de compra quotidiana per als veïns del Raval i de Ciutat Vella s'ha convertit en un dels principals atractius turístics per a les milions de persones que visiten la ciutat. La seva ubicació privilegiada, a tocar de la Rambla, ha fet que el mercat quedi atrapat en una de les zones més massificades de Barcelona, fins al punt que caminar pels seus passadissos pot assemblar-se més a una atracció turística que a un mercat de barri.
Les xifres il·lustren aquesta pressió. La Boqueria va rebre 22.721.796 visitants durant el 2025, un volum que supera àmpliament el d'altres grans mercats de la ciutat. És un 132% més que el Mercat de Sant Antoni i un 665% més que el de Santa Caterina. Amb 188 establiments, és el mercat més gran de la xarxa municipal. La seva popularitat, però, ha tingut una cara menys amable: la pressió turística ha modificat els usos comercials i ha alimentat el debat sobre fins a quin punt la Boqueria continua funcionant com un mercat per als barcelonins.
Ara l'Ajuntament vol intentar corregir aquest desequilibri. La reforma, que començarà a la tardor amb una inversió de més de 12 milions, no planteja només una intervenció arquitectònica, sinó també una reordenació comercial destinada a limitar el pes dels productes dirigits principalment als visitants. Les obres finalitzaran el 2029.
Menys producte elaborat
La transformació del mercat s'articula en diverses fases. Els estudis tècnics i arquitectònics previs ja s’han completat i, a la tardor, està previst que comencin les primeres actuacions. La intervenció més important, però, arribarà a partir del 2027, quan es preveu abordar la rehabilitació estructural, la substitució de la coberta de fibrociment i la renovació de les instal·lacions.
A banda de les obres, una de les novetats més importants d'aquesta transformació seran els canvis en el reglament intern, que limitarà l'oferta de productes elaborats al 50% al conjunt del mercat. En concret, l'acord fixa una distribució del 53,73% de l'oferta comercial en producte tradicional i del 46,27% en producte elaborat, tot i que hi haurà certa flexibilitat en determinades especialitats que poden arribar al 60% sempre que es mantingui l'equilibri general del conjunt. No s'han detallat quines seran aquestes excepcions.
Darrere d'aquests percentatges hi ha la voluntat de posar límits a una deriva que durant anys ha anat convertint alguns espais de la Boqueria en punts de consum pensats fonamentalment per al turista. El nou reglament també determinarà quins productes tradicionals han de tenir presència obligatòria i restringirà els elaborats autoritzats als que siguin preparats a partir dels productes frescos, tallats o trossejats, o preparats i llestos per consumir.
El nou reglament intern del mercat, que encara ha de culminar la seva tramitació i està previst que s'aprovi definitivament al Ple municipal a finals d'any, estableix per primera vegada límits entre l'oferta de producte tradicional i la de producte elaborat. L'Associació de Venedors ha donat suport al projecte: més del 90% dels seus associats van aprovar l'acord de remodelació integral.
La reordenació comercial no comportarà, segons el projecte, l'expulsió dels actuals operadors. Els 1.493,69 metres lineals d'oferta comercial es mantindran i els establiments que actualment treballen al mercat podran continuar-hi. També es conservaran tots els sectors que formen part de l'oferta actual: peix i marisc, carnisseria, menuts, cansaladeria i xarcuteria, fruita i verdura, aviram, caça i ous, forn de pa, llegums i cereals, pesca salada i conserves, congelats, especialitats i colonials, i menjar i beure.
Més espai i un nou passadís central
La primera fase de les obres se centrarà en actuacions operatives destinades a millorar el funcionament quotidià de l'equipament. Una de les primeres intervencions serà la renovació de la il·luminació de la zona logística, amb tecnologia de baix consum. També es construiran uns nous banys públics a la mateixa planta del mercat. Actualment, els lavabos se situen al soterrani de l'edifici d'oficines, una ubicació que es vol substituir per un espai més accessible i ampli. El nou equipament incorporarà també un bany familiar adaptat.
Una altra de les actuacions servirà per connectar millor el mercat amb la plaça de la Gardunya. La planta baixa de l'edifici d'oficines s'obrirà parcialment per alliberar espai i crear un pas físic directe entre l'interior de la Boqueria i la plaça. La intervenció busca generar un itinerari continu que permeti travessar la zona central del mercat.
La Gardunya, que durant anys ha funcionat en bona part com l'espai posterior de la Boqueria, està cridada a tenir un paper molt més important en el futur del mercat. L'Ajuntament vol que aquest espai es converteixi en un dels accessos principals de la Boqueria. La intenció és equiparar-lo funcionalment amb l'accés del pla de Sant Josep de la Boqueria i amb el de la Rambla. Per als veïns del Raval, la Gardunya és l'entrada natural al mercat, i la reforma vol reforçar aquesta relació. Per això es planteja remodelar tant la façana com l’accés a la plaça.
La històrica illa del peix també canviarà
Un dels punts centrals de la primera fase serà la reforma de la històrica illa central dedicada al peix. Durant les obres, les parades hauran de traslladar temporalment la seva activitat a un altre espai amb prou superfície, previsiblement a la plaça de la Gardunya. La intervenció servirà per culminar un procés de reordenació que l'Ajuntament va començar a plantejar fa gairebé una dècada. El pla de futur aprovat el 2017 ja preveia recuperar progressivament algunes llicències per poder reorganitzar els espais del mercat.
Ara aquesta operació es traduirà en una nova configuració interior. Es preveu eliminar tres illes de parades: dues, que sumen 20 establiments, serviran per guanyar espai i esponjar el mercat; una tercera, amb 10 parades, desapareixerà per permetre la construcció dels nous banys. La idea és que la Boqueria guanyi superfície lliure i que els passadissos siguin més transitables. El nucli central del peix es mantindrà, però amb una configuració actualitzada i un nou passadís central que ha de permetre oxigenar l'edifici.
El gran salt arribarà a partir del 2027
Les obres de més envergadura començaran, segons el calendari previst, a partir del 2027 i s'allargaran fins al 2029. Aquesta fase concentrarà bona part de la inversió i afectarà elements estructurals de l’edifici. La intervenció arriba després dels estudis realitzats durant el 2024 i el 2025 sobre l'estat de l'estructura metàl·lica, el valor històric i arquitectònic del mercat i les condicions de la coberta.
Un dels principals projectes serà la substitució de l'actual coberta de fibrociment. Abans, però, caldrà retirar aquest material i abordar les actuacions necessàries de consolidació i rehabilitació de l'estructura metàl·lica del mercat. La reforma també permetrà actualitzar les instal·lacions i adaptar-les a la normativa i a les necessitats actuals. En paral·lel, l'Ajuntament estudiarà la possibilitat d'instal·lar plaques solars fotovoltaiques a la nova coberta, sempre que sigui compatible amb les característiques i condicionants de l'edifici.
El resultat final del nou reglament dependrà de si aquestes mesures són capaces d'anar més enllà d'ordenar l'espai i aconsegueixen modificar realment les dinàmiques comercials i turístiques que han convertit la Boqueria en un dels epicentres de la massificació turística de Barcelona.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.