Dret a l'habitatgeEl Parlament tomba el decret del Govern que pretenia limitar el preu del lloguer

La falta d'ambició i la manca d'un treball conjunt amb les entitats defensores del dret a l'habitatge, d'una banda, o el fet de considerar que sobrepassa les actuals competències autonòmiques, de l'altra, expliquen que el Parlament hagi tombat aquest dimecres el decret llei que pretenia limitar el preu del lloguer. Aprovat pel Govern el mes passat -en plena campanya electoral de les municipals i les europees i enmig de tensions entre ERC, que va impulsar la mesura, i JxCat- , la normativa només ha rebut els vots favorables dels dos socis de l'executiu, mentre que Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú – Podem, la CUP i el PP s'hi han oposat.

Les tres formacions que en el seu moment van constituir l'anomenat bloc del 155 han coincidit a refusar-lo amb l'argument que sobrepassa les competències de la Generalitat, com opina també el Consell de Garanties Estatutàries. Conscient d'això, la titular del Departament de Justícia -i impulsora del decret llei-, Ester Capella, s'ha centrat en mirar de convèncer CUP i Comuns perquè s'abstinguessin i permetessin l'aprovació de la normativa. Les dues formacions, però, s'hi han negat i han reclamat que el Govern sigui més ambiciós en la mesura i que es posi a treballar per elaborar-la novament en col·laboració amb les entitats que defensen el dret a l'habitatge, com poden ser la PAH, el Sindicat de Llogaters o l'Observatori DESC.

La portaveu de Catalunya en Comú Podem, Susanna Segovia, ha assegurat que era un decret "buit i sense contingut" que no arregla la situació de preus ha elevats. A més a més, ha afegit que el Sindicat de Llogaters el va qualificar de "decret farsa", ha lamentat que no fos consensuat amb les entitats i ha assegurat que només "fa pessigolles" als fons voltors. La CUP, a través de la diputada Maria Sirvent, també ha lamentat que s'hagi fet "d'esquenes a la ciutadania", que contempli "massa excepcions" i que es basi en uns preus que ja són "desorbitats". La formació anticapitalista, però, s'ha mostrat partidària de col·laborar amb el govern per contribuir a una nova normativa més ambiciosa. "Els podem ajudar a limitar els preus, però no ho podem fer d'aquesta manera", ha dit Sirvent.

El Sindicat de Llogaters, per la seva banda, ha insistit les darreres hores que el decret no era eficient, sinó que "legitimava els preus de bombolla i permet que segueixen pujant", en paraules d'un dels seus portaveus, Jaime Palomera.

Capella, de la seva banda, ha insistit en la sessió al Parlament en buscar la complicitat de la CUP i Catalunya en Comú, recordant que també s'oposen al decret llei el Banc d'Espanya, l'Autoritat Catalana de la Competència, Foment del Treball i la Cambra de la Propietat. "Moltes vegades parlem de la política de blocs. Això sí que ho és. Nosaltres tenim clar de qui volem estar al costat. Mai estarem al costat de Blackstone i del fons voltor. (...) Si tomben el decret, es posen al seu costat. Qui els ha vist i qui els veu", ha comentat. Les seves paraules, però, no han tingut efecte.

El decret llei contemplava una modificació del llibre cinquè del codi civil català per poder regular el preu dels lloguers. Bàsicament, contemplava allargar els contractes a un mínim d'entre sis i deu anys -en funció si el propietari és una persona física o una empresa- i limitar l'encariment a un màxim d'un 10% més a l'índex de referència fixat en una zona determinada, calculat en base al preu mig actual amb dades de l'Incasòl. La mesura, però, es limitava només en barris o ciutats especialment tensionats i amb problemes greus d'accés a l'habitatge.