Doble administració a Brussel·les i Catalunya, la "fórmula" dels partits independentistes

Un govern i un president a "l'exili" de Brussel·les, i un altre a Catalunya que gestionaria el dia a dia de l'administració de la Generalitat, sota les directrius del primer. Aquest és el nucli de la "fórmula" que treballen els partits independentistes per a la investidura i la formació de Govern, segons la proposta que ha fet arribar JxCat a ERC i la CUP. Una proposta que "sona bé" als republicans i que han de debatre els cupaires internament. I que, en tot cas, encara s'ha de concretar, amb JxCat pressionant per tancar l'acord i ERC demanant garanties que no hi haurà repercussions penals per als diputats.

La proposta que va transmetre JxCat dilluns, segons un document intern de la formació cupaire al qual ha tingut accès Públic, passa per formar un executiu i una assemblea de càrrecs electes a l'exterior, que actuarien en paral·lel a les institucions a Catalunya. El govern a "l'exili" marcaria la política real del govern de la Generalitat, i la formació que encapçala Carles Puigdemont convida a entrar-hi representants d'ERC, de la CUP i independents. L'assemblea de l'exterior, per la seva banda, determinaria també l'actuació dels partits independentistes al Parlament, convertint aquesta cambra en "gestor de polítiques públiques". L'assemblea exterior també es dedicaria a la "internacionalització de la república".

Aquesta fórmula permetria Puigdemont ser reconegut com a president "legítim" per l'independentisme, esquivant les dificultats de ser investit pel Parlament, després que el Tribunal Constucional fixés com a condició per a la seva investidura que fos present físicament a la cambra i amb un permís explícit del Tribunal Suprem. Des de JxCat, però, la seva diputada Elsa Artadi ha insistit aquest dimecres, en declaracions a TV3, que la seva formació vol que Puigdemont sigui investit "des del Parlament" i amb totes les "garanties". També ha remarcat que JxCat no vol "un govern simbòlic a Brussel·les i un altre d'efectiu a Barcelona". Aquest matís, no obstant, és compatible amb la fór"en una posició de subordinació jeràrquica"mula de doble administració, des del moment que l'independentisme acceptaria les contrainstitucions de Brussel·les com a legítimes. 

Artadi també ha assegurat que l'acord és imminent, i que pot arribar aquest mateix dimecres o dijous. Aquestes paraules, no obstant, s'han d'entendre com una forma de pressió a ERC, que des de la setmana passada -i en paraules de la seva número 2, Marta Rovira- insisteix a rebre garanties que la fórmula triada no comporti conseqüències penals per als seus dirigents. Artadi ha rebutjat parlar explícitament de "Consell de la República". Segons algunes filtracions, aquest seria el nom del govern presidit des de Brussel·les per Puigdemont, que seria proclamat president "legítim" per una Assemblea de Càrrecs Electes. Aquesta assemblea podria ser la plataforma del mateix nom impulsada per l'Associació de Municipis Independentistes el 2016, integrada per alcaldes, diputats i senadors sobiranistes, i proposada com a 'pla B' en cas que el Parlament quedés impedit d'alguna forma per actuar en clau independentista per l'actuació del Govern central.

ERC es treu la pressió del damunt

Als republicans els "sona bé" una proposta que passi per una assemblea d'electes i un executiu a Brusseles, segons va reconèixer dilluns, i posteriorment dimarts, el portaveu del partit, Sergi Sabrià. El mateix Sabrià ha volgut retirar pressió a ERC aquest dimecres, quan ha descartat l'acord imminent que dóna per fet Artadi. "Prioritzem l'acord i no la data", ha precisat, i ha afirmat que seguir amb les converses permetrà "un acord més ampli, millor i que ens satisfaci a tots".

Sabrià ha afegit que ERC treballa per un acord que "legitimi una investidura de Puigdemont" i que, a més permeti "de manera immediata" formar un "Govern efectiu" que posi fi a l'aplicació del 155 i que implementi "polítiques republicanes". Fonts coneixedores de les negociacions precisen a Públic que no hi ha res tancat, i que cal arribar a "un acord global", que no passi només per la investidura de Puigdemont. Les mateixes fonts alerten també de les filtracions sobre les converses dels partits independentistes, algunes de les quals serien "contradictòries". 

En quant als terminis, la proposta de JxCat passa per la reforma la Llei de Presidència catalana per permetre la investidura telemàtica de Puigdemont, la tercera setmana de febrer. La formació, no obstant, ja preveu que aquest pas no sigui possible. En aquest cas, Puigdemont seria proclamat president "legítim" només a Brussel·les, i al Parlament s'investiria un altre candidat de JxCat en les mateixes dates.

Per part de la CUP, que sotmetrà a la seva militància la proposta de JxCat, el seu diputat i cap de llista el 21D, Carles Riera, ja s'ha posicionat contra qualsevol presidència simbòlica. "Ara no toquen nous simbolismes", l'1O i el 21D l'independentisme va votar construir República començant per la investidura de la presidència i continuant amb el Procés Constituent, les institucions republicanes i les polítiques socials al servei del Poble", ha afirmat, en una piulada. "Mentre alguns partits independentistes es miren el melic, el Poble que s'ha mobilitzat per la independència i que el 21D va votar República resta desolat", ha dit també Riera, que ha demanat "una proposta política republicana ja".

El TC admet el recurs del Parlament contra el 155

També aquest dimarts, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del Parlament contra l'acord del Senat del 27 d'octubre que va autoritzar el Govern central a aplicar l'article 155 de la Constitució per intervenir l'autogovern català, així com contra totes les disposicions dictades posteriorment en aplicació d'aquest mateix acord. El recurs al·lega que la intervenció de la Generalitat vulnera els principis d'autonomia i de participació política, i que el Govern central ha aplicat el 155 de forma "desproporcionada" davant una "mera declaració retòrica" d'independència.

En les seves al·legacions, el Parlament afegeix que el Govern el 155 ha suposat una suspensió "de facto" de l'autonomia a Catalunya. Argumenta també que la dissolució del Parlament que va ordenar el president del Govern central el 27 d'octubre va comportar un "control polític de conveniència" i va situar la cambra "en una posició de subordinació jeràrquica" respecte al Govern central.

A la vegada que ha admès a tràmit el recurs ha suspès el termini perquè el Govern de la Generalitat pugui presentar al·legacions mentre duri la pròpia aplicació del 155. En la seva resolució, el TC explica que ho fa "a fi d'evitar un conflicte" d'interessos, atès que és el Govern central qui està exercint les "funcions i competències" que corresponen al Govern de la Generalitat.