Es disparen les sol·licituds per aprendre català: més de 9.000 persones en llista d'espera

L'oferta de cursos presencials de català del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) està més lluny que mai d'absorbir la demanda de places. Més de 9.000 persones han quedat en llista d'espera aquest any, una xifra inèdita que s'explica per l' increment de 10.000 sol·licituds des del 2019 mentre l'oferta s'ha ampliat en tan sols 1.500 places, segons dades que recull l'ACN. La majoria dels aspirants sense plaça (el 83%) són nous parlants que esperen per un curs bàsic de català (A2).

En aquest sentit, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, admet que l'oferta del CPNL no ha estat suficient davant l'arribada "disparada" de població, i detalla a l'ACN que s'està treballant en un "rellançament" del Consorci per tal de "no deixar fora ningú". Un pla -inclòs dins del Pacte Nacional per la Llengua- que té per objectiu "mínim" poder cobrir tota aquesta demanda desatesa però que, segons el conseller, és més ambiciós i vol anar "més enllà". 

La majoria dels aspirants sense plaça són nous parlants que esperen per un curs bàsic de català (A2)

L'oferta presencial del Consorci ha anat quedant progressivament més lluny de satisfer la demanda els últims anys. I això, malgrat que s'ha ampliat la xarxa de municipis on es pot estudiar algun curs -de 143 localitats el 2013 a 170 el 2024-, i que també s'han incrementat les places, prop de 1.600 més des del 2019. De fet, l'oferta disponible per cursos presencials aquest 2024 ha estat de 91.337 places, més que mai.

Això no obstant, la demanda ha desbordat aquests increments. En concret, la demanda registrada (persones inscrites i persones en llista d'espera) ha crescut de 20.000 persones l'última dècada i de 10.000 des del 2019. Aquest fet ha provocat que les llistes d'espera no hagin deixat de créixer, amb aquesta seqüència: 977 persones van quedar sense plaça el 2021; 3.677, el 2022; 6.313, el 2023; i 9.104, el 2024, un rècord absolut.

La situació ha transcendit sobretot des del mes de setembre, a partir d'una denúncia pública del Sindicat de Manters, que es va queixar que resultava "gairebé impossible" apuntar-se a cursos de català, no només pel "col·lapse" i la llarga cua d'espera al web del Consorci, si no també pel que consideren un termini curt -de dos dies en horari laboral- per inscriure's.

Creix la demanda en ciutats mitjanes i grans

El creixement de les llistes d'espera és desigual però molt significatiu en molts municipis on es poden fer cursos del CPNL. Barcelona és de llarg la ciutat amb més persones en llista d'espera per cursos presencials el 2024, amb 3.641, més del doble que fa deu anys (+147%), però no és el lloc on més ha crescut la demanda.

Aquest llistat el lideren diverses ciutats mitjanes de Catalunya, i també alguna de gran, que han passat de no tenir a penes persones en espera a tenir-ne desenes, o centenars. La més destacada, Manresa, on el 2019 figurava una sola persona en llista d'espera i aquest 2024 n'ha tingut 371. Tortosa (d'1 a 188), Igualada (d'1 a 121), Vic (d'1 a 112), Figueres (d'11 a 181), Terrassa (de 14 a 211), Sabadell (de 44 a 223), Girona (de 29 a 145) o Santa Coloma de Gramenet (de 83 a 272). En tots aquests municipis ja existia oferta de cursos del CPNL fa cinc anys, però estava més equilibrada amb les sol·licituds de plaça.

I encara hi ha alguns territoris on no han arribat els cursos presencials del CPNL, concretament les comarques de l'Aran, la Conca de Barberà, el Lluçanès i el Moianès. "Volem cobrir espais geogràfics que ara mateix no cobrim", diu al respecte el conseller Xavier Vila. El conseller de Política Lingüística argumenta que s'ha prioritzat els nuclis amb més demanda per sobre de les localitats petites "amb un o dos inscrits", on "és difícil" i més costós fer-hi arribar professorat.