Es dispara la presència d’1,3-Butadiè, un compost cancerigen, al Morell i Constantí

Les dades de l'Observatori de la Qualitat de l'Aire a Tarragona revelen que durant aquest 2024 s'ha disparat la presència a l'aire de l'1,3-Butadiè -una substància reconeguda com a cancerígena- a l'entorn del Morell i Constantí, tocant al polígon petroquímic nord. Aquesta substància no està regulada pel que fa a les immissions -les concentracions en punts concrets del territori-, tot i superar el valor màxim de referència de 2 micrograms per metre cúbic anuals adoptat per la mateixa indústria.

El nivell mitjà detectat pels mesuraments passius al Morell ha arribat als 2,7 micrograms per metre cúbic, gairebé el doble respecte els 1,43 del 2023 per "incidències puntuals" del polígon petroquímic, segons els responsables de l'estudi, finançat per Repsol. 

També Constantí, una de les poblacions al polígon petroquímic nord, ha vist com s'ha incrementat la presència d'1,3-Butadiè a l'aire al llarg del 2024. La mitjana detectada pels mesuradors passius ha pujat fins els 1,96 micrograms per metre cúbic. Un valor que frega el llindar esmentat de 2, que es basa la recomanació màxima per part de l'administració ambiental d'Ontario, al Canadà.

Però els mesuraments dels cromatògrafs en línia -amb 11.688 dades recollides en intervals de 30 minuts- entre gener i agost situen la mitjana d'aquests vuit mesos en valors força per sobre: 2,73 micrograms per metre cúbic. En el cas del Morell, aquest sistema va registrar, sobre la base de 13.056 dades analitzades, un valor mitjà anual d'1,81 micrograms per metre cúbic.

L'avaluació de la qualitat de l'aire que efectua l'Observatori utilitza simultàniament mètodes de mostreig passiu i en línia -amb els dos equips al Morell i Constantí per a l'1,3-Butadié- per identificar la presència de compostos orgànics volàtils (COV) en diversos punts del territori pròxims a la petroquímica.

Aquest tipus de mesurament permet també aconseguir dades sobre els pics màxims puntuals d'emissions, una de les demandes que fa anys plantejaven entitats ambientalistes i veïnals. Per segon any, l'estudi relatiu a 2024 incorpora aquesta informació. Amb un interval de detecció a partir de 0,1 micrograms per metre cúbic i un màxim de 200, els autors de l'informe situen les "puntes" a partir dels 20.

"Incidències en plantes"

El director científic de l'informe i catedràtic de Química Analítica de la URV, Francesc Borrull, ha atribuït aquests valors punta a "incidències en plantes" a Constantí i el Morell. Segons ha precisat, la influència del règim de vents i la seva direcció en aquesta zona explicaria que les puntes registrades no coincideixin en aquests dos casos. "Si durant el mostreig han bufat vents de nord, la incidència ha estat per a Constantí. Si han tingut un altre origen pot ser cap a la part del Morell", ha resumit.

Les empreses químiques asseguren que disposar d'aquesta informació a temps real els permet determinar les pràctiques que poden generar aquests nivells i introduir millores que evitin l'alça d'aquests valors. De moment, però, segons els autors de l'estudi, el comportament d'aquestes puntes ha estat similar al de 2023. Sobre les més de 13.000 dades del Morell, s'ha repetit la xifra d'un 7% de puntes per sobre dels 2 micrograms per metre cúbic. Dins d'aquest gruix, almenys mitja dotzena de puntes van arribar als 200 micrograms per metre cúbic entre els mesos de setembre i octubre.

Impulsat per Repsol, amb els suport de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la coordinació de l'Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'estudi arriba enguany a la seva setena edició i ha analitzat la presència d’un total de 75 compostos orgànics volàtils en 22 punts de quinze poblacions de l’entorn dels polígons petroquímics nord i sud. Per establir punts de comparació, s'hi inclouen mesures de municipis allunyats i sense activitat, com Prades, o una referència de Barcelona ciutat.

El benzè es modera

L'informe de l'Observatori també analitza les immissions de benzè, les úniques regulades -no poden superar els 5 micrograms per metre cúbic de mitjana anual- i que la Generalitat mesura en continu. Tot i que els valors són menys elevats que els registrats durant l'any 2023 i no arribin a superar el límit legal, Borrull ha explicat que les mitjanes més elevades, com a Constantí -que ha registrat la mitjana màxima amb 1,25 micrograms per metre cúbic-, es deuen a la "proximitat" a les plantes existents. Al polígon sud també apareixen puntes al gener, juny o novembre en punts com la Pineda -amb una mitjana anual d'1,04- o la Universitat Laboral -1,23-.

L'estudi també exposa mesuraments d'altres substàncies com l'etilbenzè, amb una toxicitat similar a la del benzè, la seva presència es concentra al polígon nord i, en concret a Constantí. També de l'acetat de metil, que no té una toxicitat tant elevada, però que resulta clau per contribuir quantitativament a la mitjana de compostos orgànics presents.