La directora del CNI confirma que el Suprem va autoritzar espiar Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie des del 2019

La directora de l'estatal Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, ha confirmat aquest dilluns a un jutjat de Barcelona que el Tribunal Suprem va autoritzar l'espionatge als expresidents de l'ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie per motius de seguretat nacional. L'espionatge es va portar a terme amb el programari israelià Pegasus.   

El consell de ministres va desclassificar una part dels documents reservats relacionats amb aquest espionatge,  i els va enviar la setmana passada al jutjat, cosa que ha permès a Casteleiro, directora del CNI des del maig del 2022, confirmar al jutjat d'instrucció número 23 de Barcelona, només, que Sànchez i Paluzie havien estat espiats des del 2019. No obstant això, els Mossos van detectar intrusions al mòbil de Sànchez des del 2015, quan teòricament encara no hi havia autorització per a espiar-lo.

Segons l'ANC, els motius al·legats pel Suprem per autoritzar l'espionatge a Sànchez a partir del 2020, tot i que no va sortir de la presó definitivament fins el juny del 2021, és per la seva assistència a reunions per videoconferència sobre la unitat de l'independentisme. Per a Paluzie es va justificar l'espionatge per la seva activitat i declaracions com a presidenta de l'ANC i els documents que aprovava l'entitat a favor de la independència unilateral.

Com ja va fer fa uns mesos en el cas de l'espionatge als diputats d'ERC Josep Maria Jové i Diana Riba, Casteleiro, segons fonts jurídiques, s'ha limitat a confirmar només el que la part desclassificada de les interlocutòries del Suprem permeten: que des del juliol del 2019 estava autoritzat judicialment l'espionatge a Paluzie i des del març del 2020 a Sànchez, però sense confirmar els detalls ni els mètodes d'espionatge.

Els documents desclassificats, que han arribat a la defensa aquest mateix dilluns, no inclouen cap autorització per espiar Sànchez abans del 2020 ni tampoc per fer-ho a la consellera nacional de l'entitat Sònia Urpí, malgrat els indicis apuntats per quatre proves pericials diferents: Citizen Lab, Amnistia Internacional, Eventia i Mossos.

El maig del 2022, l'ANC va presentar una querella per l'espionatge als seus dirigents, tot i que no anava contra cap càrrec o organisme concret de l'Estat. En aquell moment, i amb l'informe de Citizenlab, es va establir que els afectats eren Paluzie, amb quatre atacs i una infecció provada entre el 2019 i 2020; Sànchez (26 atacs entre 2015 i 2017 i quatre infeccions provades), i els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS el juny del 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un SMS el 2020); i el membre de base de l'entitat Jordi Domingo (víctima via WhatsApp el 2019).

A més, un informe dels Mossos certifica que Sànchez va rebre almenys 19 atacs. El primer va ser el setembre del 2015, quan acabava de ser elegit president de l'ANC però encara no s'havia ni acordat un referèndum independentista. La majoria d'atacs van ser entre aleshores i l'octubre del 2017, quan va ser empresonat juntament amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. De fet, la policia assegura que el mòbil de Sànchez va ser víctima d'un procés maliciós amb Pegasus i va patir extracció d'informació entre el setembre i el 13 d'octubre del 2017, just en el moment àlgid del referèndum de l'1-O i abans d'ingressar a presó.