DIÀLEG A PLAÇA DE SANT JAUMETorra i Colau constaten discrepàncies "amb ànim constructiu"

Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona expressen la voluntat de millorar la col·laboració en diferents aspectes. En matèria policial, ho han posat de manifest de manera ben visible, amb el desplegament conjunt d'un centenar d'agents per evitar que s'instal·lin els manters a les zones més habituals de Barcelona, però en aquest àmbit com en altres, relacionats bàsicament amb les finances d'una i altra institució, mantenen les espases alçades.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han mantingut una reunió cordial. "Amb ànim constructiu", ha dit Colau. Ànim que ha estat ratificat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, però han deixat clares les discrepàncies fins i tot entorn de polítiques en les quals han trobat alguna coincidència.

Han acordat que a principis d'octubre es reunirà la comissió mixta Generalitat-Ajuntament, reunió que prepararan durant el mes de setembre, i l'alcaldessa ha celebrat que el conseller d'Interior, Miquel Buch, hagi estat present en les darreres reunions de la Junta Local de Seguretat, però no ha estalviat crítiques contra el propi conseller, perquè aquest mateix dimarts, a propòsit del desplegament policial permanent contra el top manta, havia dit que "fins ara hi havia hagut una relaxació amb aquest fenomen que genera inseguretat", per part de l'Ajuntament.

"Ens hem sentit molt sols" en matèria de seguretat, ha insistit l'alcaldessa. Les declaracions del conseller Buch "no es corresponen amb la lleialtat institucional".

Interior té previst dedicar 322 agents més de Mossos d'Esquadra a la ciutat de Barcelona, ha precisat Calvet. Colau ha valorat com a bona la mesura, però ha remarcat que el reforç amb 300 mossos després de l'estiu "no serà suficient per la prevenció del delicte, perquè a la ciutat han augmentat molt els furts i els robatoris".

Batlle, Colau, 'manters' i turistes

El tinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament, Albert Batlle, havia explicat a El Periódico que resultava lamentable que la primera imatge que veuen els turistes quan baixen dels vaixells sigui l'oferta dels manters: "No és admissible", diu en el mateix diari i comenta que caldrà veure què es fa amb aquestes persones, si treballar per la inserció laboral perquè deixin l'activitat, o bé pressionar-les perquè trobin una altra activitat.

"Jo no m'explicaria com el senyor Batlle", ha dit Ada Colau en la roda de premsa posterior a la reunió amb Quim Torra, però ha insistit en què no es pot permetre el comerç il·legal i ha apel·lat a la responsabilitat de l'Ajuntament de "gestionar l'espai públic". No és la primera vegada que el tinent d'alcalde de Seguretat fa declaracions molestes en relació als immigrants. Colau ha hagut de recordar la seva disconformitat amb el que va dir sobre possible retorn als seus països de menors no acompanyats (MENA). En relació als venedors ambulants, no obstant això, l'alcaldessa ha defensat "el dispositiu de saturació [policial] a Joan de Borbó [avinguda adjacent al Port de Barcelona]. "És continuació del hem fet en els darrers anys", ha explicat. "Només es pot fer si es coordinen totes les policies", ha afegit.

Ada Colau també ha assegurat que "no es persegueix a ningú" i que en tot cas el que cal és anar a les causes. Ha advocat per una reforma de la legislació d'estrangeria i ha demanat que es persegueixi, això sí, la producció de mercaderies il·legals.

Discrepàncies en matèria econòmica

Les discrepàncies entre governants a un costat i altre de la Plaça de Sant Jaume semblen més difícils de solucionar en matèria econòmica. Sobre tot perquè els equips de govern tenen diagnòstics diferents de la situació. 

Ada Colau reclama a la Generalitat que destini 30 milions d'euros més a l'any a la ciutat de Barcelona per compensar la desinversió social dels últims anys, que ha xifrat en 280 milions d'euros.

 La Generalitat, segons l'alcaldessa, ha disminuït la seva aportació en matèria d'habitatge i manté un deute acumulat amb l'Ajuntament en el finançament de les escoles bressol, que ha xifrat en 40 milions d'euros.

La Generalitat aporta, segons ella, 190 milions l'any i caldria que pugés aquesta xifra fins a 225.

Però les xifres d'una i altra part no concorden. Damià Calvet ha afirmat que les xifres de pagaments ordinaris pugen uns 250 milions mentre que el deute s'ha reduït de 100 a 30 milions.

Calvet i Colau sí han coincidit, no obstant això, en la necessitat que a l'Estat espanyol es resolgui el tema de la investidura del president del Govern, per poder reclamar solucions al dèficit en infraestructures.

Han acordat reclamar inversions pendents de l'Estat, com als trens de rodalies, el corredor del Mediterrani o els accessos al port de Barcelona

Calvet ha atribuït la falta d'inversió als incompliments de l'Estat en els seus compromisos previstos en els seus propis pressupostos i en l'incompliment sistemàtic de la disposició addicional tercera de l'Estatut.

Acord per intentar que s'aprovin pressupostos

I en el terreny pressupostari, tant els de la Generalitat com de  l'Ajuntament, han coincidit en la necessitat que una i altra institució puguin aprovar uns pressupostos que donin l'estabilitat necessària per respondre a les necessitats dels ciutadans. 

 "La ciutadania està cansada de veure que les institucions funcionen a mig gas", ha dit Colau. "El pressupost és la principal eina de les institucions", ha afirmat Calvet. En aquest sentit han acordat establir el diàleg pertinent amb els partits per aconseguir el consens necessari a l'Ajuntament i al Parlament.