DIÀLEG A PLAÇA DE SANT JAUMETorra i Colau acorden la convocatòria d'una "cimera de país" sobre l'acollida als refugiats

L'alcaldessa de Barcelona ha acordat amb el president de la Generalitat la convocatòria d'una "cimera de país", abans del mes d'agost, per tractar sobre l'organització social i institucional necessària per atendre les persones migrants que arriben i es preveu que arribaran en els propers mesos.

Després de la reunió que han mantingut aquesta tarda, Ada Colau ha explicat que aquest cap de setmana, coincidint amb l'arribada de l'Aquarius, han hagut d'atendre un centenar de persones, que han arribat en tres autobusos, procedents del sud, i que només en el primer trimestre del 2018 han vingut tres mil persones.

L'alcaldessa valora l'acollida que s'ha prestat a les persones migrants rescatades pel vaixell Aquarius al País Valencià com "un bon senyal", que espera que sigui la primera noticia sobre un canvi de política en relació als refugiats, però no amaga la seva preocupació per la capacitat limitada de l'Ajuntament de Barcelona. "Estem atenent amb recursos propis i això és competència estatal".

Per acollir ens hem d'organitzar

Han estat treballant conjuntament amb la Creu Roja, ha informat, però també ha assenyalat que l'espai que pot aportar aquesta organització és del tot insuficient. "Celebro l'acollida que s'ha donat" a les persones rescatades per l'Aquarius, ha dit, però ha demanat que no es perdi de vista la quantitat de persones que arriben a través de l'anomenada "frontera sud", fugint de les persecucions, la violència i les tortures. Algunes es queden al sud, però altres venen cap a Barcelona. "Volem acollir, però per acollir ens hem d'organitzar", ha afirmat. 

Discrepàncies en matèria d'habitatge

En la seva primera reunió amb Quim Torra, Colau ha posat també especial èmfasi en la reclamació a la Generalitat per a que assumeixi les seves responsabilitats en matèria d'habitatge.

"Hem estat molt sols en la defensa d'aquest dret", ha lamentat l'alcaldessa. "Estem assumint el 80 per cent de les despeses en matèria d'habitatge", ha dit per demanar que es recuperi la "capacitat d'inversió per part de la Generalitat".

Des del Govern de Catalunya, però, no només fan una valoració diferent sobre els esforços d'una i altra institució, sinó que discrepen obertament en aquest àmbit, tal com ha explicat la consellera de Presidència Elsa Artadi. 

Ada Colau ha defensat que s'aturi la subhasta d'immobles procedents d'herències intestades, per tal que, en comptes de deixar aquests bens en mans privades i de possibles especuladors, es destinin a finalitats socials. Artadi ha deixat clar que la Generalitat no està d'acord amb aquesta exigència, perquè pensen que molts d'aquests immobles no són òptims o adequats per ser destinats a habitatge i el millor que es pot fer amb ells és subhastar-los i que els diners que s'obtinguin es destinin a polítiques socials.

30 per cent de promocions per habitatge social

L'alcaldessa ha celebrat, d'altra banda, l'acord assolit entre els grups municipals de BComú, PSC, CUP, i ERC, després de moltes negociacions, per tal que el 30 per cent dels edificis que es construeixin a Barcelona es destinin a habitatge social. Aquesta mesura permetrà, segons que ha explicat l'alcaldessa, l'ampliació del parc públic d'habitatge amb 300 o 400 pisos per any" .

Elsa Artadi ha dit que la Generalitat ha de valorar encara el que pot significar aquesta mesura.

Colau ha demanat d'altra banda la revisió del protocol que es segueix per procedir als desnonaments. "No funciona", "Generalitat i Ajuntament han d'anar de la mà" per fer revisar aquest protocol, ha dit. I també ha reclamat que la Generalitat ordeni via decret la prolongació del període de protecció de l'habitatge social. Actualment és de 20 anys i li sembla insuficient, per poder evitar la pèrdua de control sobre molts pisos que es van construir amb impuls públic.

En el que sí sembla que han estat d'acord el president de la Generalitat i l'alcaldessa és en la necessitat de recuperar la legislació de caràcter social invalidada com a conseqüència dels recursos que va presentar el Govern del PP davant el Tribunal Constitucional, com la que fa referència a l'habitatge o a la pobresa energètica.

Elsa Artadi ha dit que aquestes lleis són prioritàries, però que necessiten el suport dels Comuns i del PSC per defensar la sobirania del Parlament més enllà dels temes socials.

Col·laboració entre Mossos i Guàrdia Urbana

També sembla que han estat d'acord, a banda de valoracions econòmiques, en incrementar la col·laboració en matèria de seguretat, concretament entre Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, amb les hores extraordinàries que facin falta per fer front a l'augment dels furts i combatre el narcotràfic, especialment a Ciutat Vella i el Raval.

També s'han manifestat més o menys en els mateixos termes en matèria de drets i llibertats, i en l'exigència d'alliberament dels dirigents socials i polítics que es troben empresonats. Han lamentat la situació d'excepcionalitat que viu Catalunya i han assenyalat la necessitat de posar fi a un període de foscor.

Colau ha celebrat, no obstant això, l'etapa oberta amb la formació dels governs de Quim Torra i Pedro Sánchez. "Volem que sigui de diàleg i distensió", ha declarat.