La desmobilització del moviment, el factor clau en la davallada de l'independentisme

El 21 de desembre de 2017, l'independentisme va sumar un total de 2.079.340 vots a les eleccions al Parlament, el seu sostre històric. Aquest 12 de maig, gairebé sis anys i mig més tard, s'ha quedat en 1.361.942, és a dir, gairebé 720.000 menys.

La caiguda, enorme, ha suposat que, per primera vegada des de l'esclat del Procés, l'independentisme no obté la majoria d'escons a la cambra legislativa i, de fet, anant més enllà tot just és el segon cop que no ho aconsegueix el nacionalisme català. L'anterior es remunta al 1980, en els primers comicis des de la recuperació de la democràcia.

En un context en què l'assistència a les urnes ha tornat als nivells previs al Procés -ha estat del 58%, similar a la registrada els anys 2006 i 2010-, sembla evident que la desmobilització ha penalitzat especialment el moviment, amb centenars de milers de persones que han optat per quedar-se a casa un cop certificat que no s'ha assolit l'Estat propi per a Catalunya.

Alhora, tampoc pot menystenir-se un cert transvasament de vots cap al PSC, que ha guanyat 230.000 sufragis amb relació al 2021, una part dels quals de ben segur provenen d'ERC. I, paral·lelament, hi ha hagut una redistribució interna cap a la dreta dins el moviment, amb el creixement lleuger de Junts, la irrupció de l'extrema dreta d'Aliança Catalana i les grans caigudes d'ERC i la CUP.

Centenars de milers d'independentistes s'abstenen

Tot i ser baixa, amb el 57,9%, la participació s'ha recuperat lleugerament amb relació al 2021, quan van celebrar-se els comicis en plena pandèmia. En concret, han anat a votar 263.533 persones més que fa tres anys. És un fet, però, que el gruix no han optat per opcions independentistes.

Així, la suma de Junts, ERC, CUP, l'extrema dreta d'Aliança Catalana i la dreta liberal d'Alhora -que fracassa, amb només 13.759 sufragis- cau en més de 81.000 paperetes, mentre que el global de les formacions contràries a la independència -PSC, PP, Vox, Comuns i Cs- en guanya 332.000. L'independentisme ha passat del 52% al 43,6% dels vots.

Tot i que la participació ha pujat amb relació al 2021, el conjunt de l'independentisme ha perdut 81.000 vots

Dit amb altres paraules, la desmobilització independentista s'aprofundeix, mentre que hi ha una recuperació de la participació entre els partidaris de la unitat d'Espanya. No es pot dir que no existissin avisos d'aquesta dinàmica. Només cal retrocedir a les eleccions generals del 23 de juliol de l'any passat, quan per primera vegada des de l'esclat del Procés l'independentisme va caure per sota del milió de vots. Entre ERC, Junts i la CUP van sumar-ne 986.000, gairebé 670.000 menys que a les del novembre del 2019. A les municipals de fa un any, la suma s'havia quedat en poc més d'1,26 milions, un retrocés de 300.000 respecte al 2015.

Els comicis del desembre del 2017 van registrar un rècord històric de participació a Catalunya, amb el 79% i gairebé 4,4 milions de sufragis. Van ser unes eleccions convocades pel Govern espanyol a través de l'aplicació de l'article 155 i amb l'anterior executiu català cessat i amb els seus membres empresonats o a l'exili.

El 2021, en un context diferent i amb la pandèmia, la participació va desplomar-se fins a caure per sota dels 2,9 milions, el 51,3%. El creixement de l'abstenció va ser diferenciat i va ser més important entre les formacions unionistes -van perdre 1,1 milions de vots- que entre les forces independentistes -636.000-. Tres anys més tard, però, la situació s'ha capgirat i la desmobilització independentista ha seguit a l'alça.

Cert transvasament de vot cap al PSC

Amb 872.959, el PSC ha obtingut el seu tercer major nombre de vots en unes eleccions al Parlament, només per darrere del 1999 i el 2003, les dues úniques ocasions en què fa superar el milió. Són gairebé 220.000 més que tres anys enrere.

A l'espera del major detall dels estudis post-electorals, les enquestes prèvies, com ara el darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), indicaven que el creixement de la formació de Salvador Illa bevia de diverses fonts: el PSC captava un de cada cinc votants de Cs del 2021, un de cada sis abstencionistes, un de cada sis electors d'En Comú Podem i, atenció, al voltant d'un 7% dels d'ERC.

Dit amb altres paraules, el creixement del PSC prové, sobretot, de l'abstenció, dels Comuns, de Cs i també d'electors decebuts d'ERC. I si tenim en compte que els resultats d'ERC han estat molts pitjors que els previstos per les enquestes -el mateix CEO li pronosticava entre 31 i 37 escons- segurament el transvasament d'antics votants republicans cap als socialistes ha estat més significatiu i podria superar amb escreix les 50.000 persones. En aquest sentit, la davallada d'Esquerra ha estat més important en feus tradicionalment independentistes -com Lleida, Girona i l'interior de Tarragona-, justament territoris on el PSC ha crescut amb més força, que no pas a Barcelona.

Clar gir del bloc a la dreta

Amb relació al 2021, el conjunt de l'independentisme perd el 5,6% dels vots, un total 81.331. Les pèrdues, però, són molt més acusades a Barcelona, amb una caiguda del 6,57% (65.988 sufragis), i a Lleida, on el retrocés és del 7,7% (8.204 en total); que no pas a Tarragona, amb una baixada del 3,9%; o, sobretot, Girona, on gairebé resisteix i tot just perd el 0,7% dels suports. La raó és que en aquesta demarcació la irrupció de l'extrema dreta d'Aliança Catalana i la millora de Junts gairebé compensen el descens d'ERC i la CUP.

ERC ha perdut gairebé el 30% dels vots del 2021; la CUP una tercera part

Precisament aquí es visualitza un altre dels elements clau en l'anàlisi dels resultats independentistes de diumenge, que és una redistribució interna dels vots dins el bloc, amb un marcat gir cap a la dreta. Junts guanya 105.000 vots i on puja amb més força és a Girona i a Lleida, justament les dues demarcacions on ja era la primera força i s'havia imposat el 2021. També a Girona i a Lleida és on millor resultats treu la xenòfoba Aliança Catalana, amb el 9% i el 7,8% dels suports, respectivament. I justament en aquestes dues demarcacions és on més pronunciades són les caigudes de republicans i cupaires. En total, el partit de Sílvia Orriols ha rebut 118.302 paperetes, el 3,78%.

Els republicans en global s'han deixat 178.000 vots, el 29,4% dels obtinguts en els darrers comicis, i cauen de 33 a 20 diputats i d'un suport del 21,3% a tot just el 13,7%. La CUP encara pateix una davallada més important, ja que ha perdut un terç dels sufragis -més de 62.000- i tot just n'ha obtingut 127.850, una xifra gairebé idèntica a la del 2012, l'any en què va estrenar-se al Parlament.

Com a resum, podem concloure que l'independentisme institucional s'ha fet més petit i ha girat a la dreta, amb centenars de milers de persones que han optat per quedar-se a casa. Sense que això signifiqui que hagin renunciat al projecte d'un Estat propi per a Catalunya.