Desglaç entre els governs català i espanyol a la calor de l'estiu

"No hem descongelat res, però hem fet un pas". Amb aquesta frase resumia un membre de l'equip de la consellera de la Presidència del Govern, Laura Vilagrà, després de la reunió mantinguda aquest dimecres a Madrid amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Es podria dir que encara no hi ha desglaç entre el govern català i l'espanyol, però que aquest dimecres s'ha obert la porta de la nevera. Des del Govern, almenys la part que correspon a Esquerra Republicana, defensen la necessitat de normalitzar les relacions polítiques entre l'Executiu català i l'estatal, congelades des que va explotar l'escàndol de l'espionatge polític massiu a l'independentisme per part del CNI i probablement d'altres actors. Un espionatge que va incloure al mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Però aquestes mateixes fonts del Govern situen la pilota a la teulada de la Moncloa per materialitzar i concretar les vies acordades aquest dimecres: desjudicialització de la política catalana aparcant la persecució judicial a l'independentisme i crear un marc de condicions que fixi i asseguri la bona marxa de la represa de la negociació a la taula de diàleg.

Estem en una aproximació de posicions però el Govern exigeix ​​mesures concretes

Les peticions de Vilagrà han estat molt concretes. Disposar de tota la informació sobre el Catalangate i garanties que no es manté l'espionatge ni es tornarà a produir. Articular les mesures necessàries per anul·lar els processos judicials en marxa contra l'independentisme. I compliment estricte dels compromisos inversors per a Catalunya adquirits pel Govern estatal als pressupostos generals. I segons fonts de la presidència de la Generalitat, el ministre Bolaños ha discrepat en algunes qüestions, ha recordat les actuacions impulsades pel Govern respecte a l'espionatge polític i ha advertit de la impossibilitat d'influir als processos judicials. Però amb tot, Bolaños hauria acceptat iniciar un grup de treball que estableixi les mesures possibles que puguin servir per avançar en la direcció exigida pel Govern.

La reunió d'aquest dimecres hauria servit -asseguren les fonts del Govern- per testar la voluntat de trobar vies de solució al conflicte actual existent, que hauria d'incloure "la represa dels treballs de la taula de diàleg i negociació del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol, però amb voluntat sincera d'arribar a acords i solucions i a partir d'un marc d'actuació clar".

Estem doncs en una aproximació de posicions però el Govern exigeix mesures concretes, dates de realització i papers per poder entrar en un desgel real que permeti reprendre unes relacions fluides entre els dos governs. I que paral·lelament, pel que fa a ERC, també serveixi a Pedro Sánchez per refer la majoria de la investidura al Congrés. Una majoria que ha quedat tocada i que s'entreveu més necessària que mai pel PSOE després de la majoria absoluta aconseguida pel PP a Andalusia diumenge passat.

Reunió entre Aragonès i Sánchez

Fonts del Govern deixen clar que el desglaç complet no arribarà mentre no el certifiquin personalment el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una reunió bilateral que ja es prepara i que se celebrarà abans de les vacances d'estiu. La farcida agenda de Sánchez no permet fer-la amb urgència, ja que inclou entre altres cites la cimera de l'OTAN a Madrid la setmana que ve.

Però des del Govern també insisteixen que aquesta reunió no es produirà sense que s'hi pugui acudir amb acords concrets per segellar. "No estem per a fotos sense més ni més", asseguren des de la presidència. De moment Sánchez i Aragonès podrien tornar a trobar-se aquest proper dilluns a Barcelona en un acte de Pimec, destinat a premiar les petites i mitjanes empreses, que se celebrarà al Camp Nou. A la darrera trobada, a les jornades empresarials del Cercle d’Economia, en ple escàndol de l'espionatge Pegasus, Sánchez va departir de forma seriosa amb Aragonès i es van emplaçar: "hem de veure'ns". Però la reunió no s'ha materialitzat des de llavors.

A la presidència de la Generalitat posen de manifest que per la seva banda aposten per recuperar la normalitat. "És evident que com estem ara no es pot continuar", asseguren. I afegeixen que "la nostra obligació és tenir la millor relació possible amb totes les institucions perquè ens devem a la ciutadania i treballem per millorar les seves condicions de vida. Aquest bloqueig no hi ajuda". Però demanen a la Moncloa "garanties per poder avançar i abordar des de ja l'agenda antirepressiva. Amb la repressió en marxa no es pot negociar ni tenir una relació normalitzada", afirmen. "Fins avui el PSOE ha estat el millor aliat d'aquells que volen que el procés de negociació fracassi", redoblen aquestes fonts.

Junts es tanca en banda i critica la reunió

Però per a Aragonès la normalització de relacions entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol no té com a únic obstacle els acords amb el PSOE. Des de Junts per Catalunya ja han advertit que els seus membres del Govern no normalitzaran les relacions amb els seus homòlegs al Govern estatal i s'han mostrat molestos per la reunió d'aquest dimecres entre Vilagrà i Bolaños, que asseguren que desconeixien. El mateix expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reaccionat immediatament després de la reunió d'aquest dimecres amb un missatge lapidari a Twitter: "S'havien congelat les relacions per uns fets gravíssims que el Congrés espanyol encara es nega a investigar, descongelant-se unilateralment per acabar tornant amb les mans buides. Prou".

Batet (Junts): "Sembla que alguns volen passar de la taula de diàleg a la tauleta, i aquí nosaltres ja no hi cabem"

Per la seva banda el president de Junts al Parlament, Albert Batet, ha estat contundent menyspreant la trobada: "Sembla que alguns volen passar de la taula de diàleg a la tauleta, i aquí nosaltres ja no hi cabem", ha recriminat a ERC.

Batet assegura que per part de Junts les relacions amb el Govern espanyol segueixen "congelades" després de l'esclat del 'Catalangate'. "Junts som on érem. Les relacions amb el Govern espanyol segueixen congelades perquè Pedro Sánchez no ha fet res per aclarir l'espionatge del 'Catalangate'". Amb tot, alguns consellers de Junts han mantingut contactes amb els seus homòlegs com ara Jaume Giró i la ministra Nadia Calviño. Però des de Junts s'assegura que són trobades purament tècniques i per a temes molt puntuals.

ERC manté la defensa de la taula de diàleg

Així doncs, des d'Esquerra es reivindica en solitari la taula de diàleg: "La via de la negociació, que ja sabem que és difícil i que tothom critica, és la que defensa la immensa majoria de la gent d'aquest país, i som els únics que apel·lem a aquesta majoria mentre els uns i els altres ho intenten torpedinar". El mateix president d'ERC, Oriol Junqueras, ha reivindicat aquest dimecres la taula de negociació i ha dit que el Govern espanyol "sempre posa disculpes" per no asseure's perquè, segons diu, implica reconèixer que hi ha un conflicte polític.

"L'últim que hauríem de fer és estalviar al govern espanyol una taula de negociació que l'incomoda"

"L'últim que hauríem de fer és estalviar-li la taula que l'incomoda. Sempre defensarem la negociació en totes les seves concrecions possibles", ha defensat en un acte d'ERC per denunciar la repressió un any després dels indults. Per part seva, la secretària general del partit, Marta Rovira, ha considerat els indults com un "primer pas" però insuficient i ha lamentat que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, "estigui acomplexat o no tingui valentia" per erigir-se com a alternativa democràtica a la dreta "més desbocada".

ERC ha defensat el diàleg, l'amnistia i l'autodeterminació un any després que el Govern de Pedro Sánchez concedís els indults i permetés que els dirigents empresonats pel referèndum de l'1-O sortissin de la presó. Entre ells, Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, que han participat a l'acte dels republicans, juntament amb Rovira que ha parlat per videoconferència des de Suïssa.

Amb la taula de diàleg paralitzada des de la darrera reunió el passat mes de setembre, camí d'un any bloquejada; més de dos mesos després de conèixer el cas d'espionatge polític massiu contra els independentistes; i amb un calendari judicial contra nombrosos dirigents d'Esquerra i de Junts que és un veritable camp de mines, el desglaç sembla imprescindible que es produeixi a la calor de les altes temperatures estiuenques i la baixa tensió informativa. Perquè les crítiques ben segur que creixen tant per part de la dreta espanyola contra el PSOE, com per la de bona part de l'independentisme contra ERC.

De moment tot indica que Pedro Sánchez ha decidit esperar que passessin les eleccions andaluses i les coses no li han anat gaire bé. Però a ERC asseguren estar-ne farts: "quan no és una cosa és una altra" afirma una dirigent dels republicans amb exponencials mostres d'enuig per les energies i esforços que segons ella es malmeten en les contínues disputes amb el Govern espanyol. I alerta que "tots podem apel·lar que el moment no és l'oportú, perquè després vindrà la Diada, i després l'1 d'Octubre, i després les eleccions municipals, però si hi ha determinació i valentia política per solucionar els conflictes no hi ha dates que valguin. I és el PSOE qui hi ha de reflexionar", rebla.