La desesperada situació d'una dona de 92 anys que està a punt de ser desnonada per error

Un error judicial podria deixar una dona de 92 anys al carrer. Es diu Marina Gimeno i té por de perdre el pis on ha viscut tota la vida a Barcelona. Fa noranta anys que la Marina viu al número 12 del carrer del Mar, a la Barceloneta. Quan només en tenia tres, el seu pare va signar un contracte de renda antiga i, quan ell va morir, la Marina va quedar com a subrogada. En els darrers anys la propietat de la finca ha anat canviant de mans fins al punt que l'últim propietari ha impagat la hipoteca i el banc ha iniciat un procés d'execució hipotecària, és a dir, l'entitat bancària es queda l'immoble i n'explusa els seus ocupants. 

Enmig de tota aquesta situació hi ha la Marina i la seva filla, que han pagat religiosament el lloguer però que ara es troben amb un ordre de desnonament sobre la taula que les obliga a deixar casa seva abans del 16 de novembre. Ivo Recoder, advocat de l'Associació Oasiurbà i representant de la senyora Marina Gimeno diu que la jutgessa que porta el cas ha fet una interpretació "errònia" de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). L'advocat de les afectades creu que és un "error garrafal" i confia que un altre jutjat ho esmeni. 

"La jutgessa interpreta que en haver-se subrogat del contracte d'arrendament que tenia el seu pare només tenia dret a una subrogació de dos anys (...) el problema és que la limitació només afecta les subrogacions a partir de l'any 1994, quan entra en vigor la nova llei, i les anteriors es regeixen per la LAU del 1964, que establia que les subrogacions eren vitalícies", exposa Recoder. La subrogació de la senyora Gimeno és de l'any 1984 i, per tant, defensa el representant, és "evident i incontestable que ella té dret a una subrogació vitalícia".

En mans d'un altre jutge 

El lletrat apunta que la interlocutòria que decreta el desnonament de la Marina no es pot recórrer i, per tant, un cop presa la decisió judicial no es pot revertir dins del mateix procediment, però queda la possibilitat de demanar la tutela d'un jutge diferent que "rectifiqui" la decisió. En aquest cas, juntament amb l'advocat Oriol Delgado, amb qui Recoder col·labora, han engegat un procediment per aconseguir-ho.

La jutgessa qüestiona, entre altres, que la Marina sigui titular del contracte de renda antiga

En la interlocutòria de la jutgessa, a la qual ha tingut accés l'ACN, la jutgessa qüestiona, entre altres, que la Marina sigui titular del contracte de renda antiga, ja que el contracte original no s'ha pogut presentar pel seu estat precari degut al pas dels anys. Tampoc no dona per vàlides les una sentència de l'any 1984 en què consta la subrogació del contracte ni tampoc el pagament de la renda o les factures dels subministraments del pis. I és que, per exemple, cap de les dues habitants del pis, ni mare ni filla, van rebre cap comunicació del darrer canvi de propietat i, per tant, van continuar pagant el lloguer -de 119 euros al mes- a l'anterior propietat.

La història de la Marina recorda a la de Rosario, la dona de 97 anys de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) desnonada per error.

"On he d'anar?"

Darrere de tot aquest periple judical hi ha el patiment de la Marina Gimeno, que el pròxim 29 de novembre farà 93 anys. La seva filla no sap si podran celebrar l'aniversari de la mare a la casa on han viscut sempre, ja que el desnonament està previst el proper 16 de novembre. "Sempre hem estat aquí, jo a aquest pis li tinc molt d'afecte, no em veig a un altre lloc; on he d'anar?", reflexiona en una conversa amb l'ACN des de la cuina de casa seva la Marina.

"Els meus fills em diuen que no em preocupi", relata. Tot i això, des que va saber que tenia una ordre de desnonament està preocupada i tem que no es faci justícia."Aquí han nascut els meus fills, han mort els meus pares i el meu marit… Jo vull estar aquí", reitera.

La filla de la Marina espera poder aportar un nou document on surt la data exacta en què el seu avi va signar el contracte

La filla, que també es diu Marina, creu que la seva mare té moltes coses "a favor seu" i confia que no s'arribi a executar el desnonament perquè "està cantat" que elles tenen la raó. De fet, totes dues admeten que no s'han plantejat anar a cap altre lloc ni tampoc sabrien on anar a viure si finalment es quedessin fora de casa. A més, assegura que recentment, tot remenant papers i documents per casa, van trobar-ne un on surt la data exacta en què el seu avi -el pare de la seva mare-, l'Antonio Gimeno, va signar el contracte. Així, esperen poder aportar aquest document com una prova més en el procés judicial paral·lel que els advocats han iniciat en un altre jutjat de primera instància de Barcelona.

La Marina, la mare, amb els ulls plorosos, continua passant els dies i no deixa de fer-se la mateixa pregunta. "Quin sentit té que una persona que està en una casa, ha pagat les despeses, li han deixat fer obres... Ara li diguin que al carrer? A l'edat que tinc ja...", lamenta.