El descobriment de gas fosfà revela "vida potencial" a Venus

La fosfina, fosfà o hidrogen fosforat (PH3) és un gas incolor, inflamable, tòxic i inodor en estat pur, encara que sovint fa olor d'all o de peix podrit quan es presenta al costat d'altres compostos similars. Aquesta substància es troba en ambients com els aiguamolls o els excrements.

El gas fosfina trobat a l'atmosfera de Venus es podria originar a partir de producció biològica, segons els autors

A la Terra només alguns microorganismes anaerobis produeixen fosfina, que també es genera de manera artificial en els processos industrials. S'utilitza, per exemple, en la fabricació de semiconductors per a introduir fòsfor als cristalls de silici.

Però aquesta setmana un equip internacional d'investigadors encapçalats per la professora Jane Greaves de la Universitat de Cardiff (Regne Unit) informa a la revista Nature Astronomy que han detectat fosfina en un lloc inesperat: l'atmosfera de Venus.

La troballa ha despertat expectació per si hi ha alguna forma de vida darrere de l'existència d'aquest gas al nostre planeta veí, encara que els autors apunten més possibilitats: "El PH3 es podria originar a partir de processos fotoquímics o geoquímics desconeguts o, per analogia amb la seva producció biològica en la Terra, per la presència de vida".

En l'atmosfera terrestre (amb una abundància de parts per bilió a escala mundial) aquesta mol·lècula s'associa de manera exclusiva amb l'activitat antropogènica o microbiana, i en el sistema solar es troba només en les atmosferes reductores dels planetes gegants, on es produeix en capes atmosfèriques profundes a altes pressions i temperatures, per a després ascendir cap amunt per convecció.

No obstant això, les superfícies sòlides dels planetes rocosos, com Venus, presenten una barrera respecte al seu interior, i la fosfina s'hauria de destruir ràpidament en les seves escorces i atmosferes altament oxidants.

Un marcador de possible presència de vida

De fet, el PH3 s'ha proposat com una biofirma la detecció del qual podria indicar l'existència potencial d'alguna forma de vida en aquests planetes, encara que la seva observació resulta complicada ja que moltes de les seves característiques espectrals són fortament absorbides per l'atmosfera de la Terra. Per a resoldre-ho, Greaves i els seus col·legues van observar Venus amb dos dels telescopis millor preparats per a registrar radiació submil·limétrica: el telescopi James Clerk Maxwell i l'Atacama Large Millimeter / submillimeter Array (ALMA), el 2017 i 2019 respectivament.

S'han analitzat diferents formes en què es pot produir la fosfina a Venus, però no se n'ha pogut determinar l'origen

D'aquesta manera van detectar una signatura espectral que és exclusiva de la fosfina i van estimar una abundància de 20 parts per mil milions en els núvols de Venus.

En principi les condicions a la superfície de Venus són hostils per a la vida, però a l'entorn de la seva capa superior de núvols, al voltant de 53 a 62 km sobre la superfície, l'ambient és temperat. No obstant això, la composició de les masses nuvoloses és molt àcida i, en aquestes condicions, la fosfina també s'hauria de destruir molt ràpidament; però aquí apareix.

Microbis 'aeris' a Venus?

Els astrònoms han especulat durant dècades amb la possible existència de microbis en els núvols alts de Venus, microorganismes que surarien lliures de la superfície abrasadora però que necessitarien d'una molt alta tolerància a l'acidesa. La detecció de fosfina podria apuntar a aquesta vida aèria extraterrestre.

Els autors han analitzat diferents formes en què es podria produir PH3, incloent possibles fonts en la superfície del planeta, vulcanisme, micrometeorits, llamps o processos químics que estiguin passant dins dels núvols. De moment no han pogut determinar què genera les traces de fosfina.

Encara que no ho descarten totalment en el seu estudi, els autors argumenten que la seva detecció no constitueix una evidència sòlida de vida microbiana i només indica que processos geològics o químics potencialment desconeguts estan tenint lloc al nostre planeta veí.

L'equip assenyala que es necessiten més observacions i models per a estudiar l'origen d'aquest gas en l'atmosfera de Venus i que han de buscar-se altres característiques espectrals del PH3, a més de plantejar que un mostreig in situ en els seus núvols i superfície permetria examinar de prop les fonts d'aquest gas i resoldre el misteri.